Artemis 1: la missió espacial que encén els motors del retorn a la Lluna

La NASA es prepara per fer tornar els humans a la Lluna. I tot comença aquest mes d’agost amb la missió Artemis 1.

La primera missió del programa espacial és sense tripulació i té el gran objectiu de provar dos elements fonamentals per a futurs trajectes: el colossal coet del sistema de llançament espacial i la nau espacial Orió.

El 18 d’agost seran traslladats del Centre Espacial Kennedy, és a dir, l’edifici de muntatge, fins al complex de llançament 39B. El llançament és previst per al 29 d’agost, si l’oratge ho permet.

Si no hi ha contratemps, la segona missió, l’Artemis 2, és prevista per a l’any 2024, i aquesta volta sí que serà tripulada. Serà la primera vegada d’ençà del 1972 que els humans sortiran de l’òrbita terrestre, però sense allunar, tal com va fer l’Apol·lo 8 l’any 1968, un any abans no es trepitgés la Lluna.

Com serà la missió Artemis 1 i per què és important?

Artemis 1 vol provar el sistema de llançament SLS (Space Launch System) i la càpsula Orió per garantir-ne la fiabilitat abans de fer missions semblants amb humans. La NASA fa una dècada que es prepara.

El sistema de llançament SLS, el coet més potent del món, no s’ha provat mai. Per la seva banda, la nau espacial Orió, la càrrega útil principal d’Artemis 1, es va fer servir solament en una missió en òrbita terrestre l’any 2014. Per tant, aquesta missió és clau i qualsevol contratemps pot ser una gran reculada per al programa espacial.

El coet travessarà l’atmosfera i assolirà l’òrbita en tan sols vuit minuts i mig. Aleshores, la part superior del coet impulsarà la nau Orió, que fa vuit metres de llargada i té capacitat per a sis astronautes, en la coneguda com a etapa de propulsió criogènica provisional (ICPS).

Si bé les missions Apol·lo dels anys seixanta i setanta van trigar tres dies a arribar a la Lluna, la trajectòria d’Orió fa que s’hi estigui d’una setmana a dues, perquè pren un recorregut diferent. Farà una “òrbita retrògrada llunyana”, és a dir, en la direcció oposada a com gira la Lluna. Una vegada hi arribi, romandrà en aquesta òrbita entre sis dies i dinou i tot seguit virarà cap a la Lluna per rebre un impuls de gravetat, que ajudarà a dirigir Orió cap a la Terra. Aleshores, farà un viatge cap a casa de nou dies a dinou.

Finalment, haurà de fer un reingrés d’alta velocitat a través de l’atmosfera terrestre i caure a l’oceà amb tres paracaigudes, per mitjà d’una maniobra que ha de fer que descendeixi en l’angle correcte. Un vaixell de la Marina dels EUA recuperarà Orió i portaran la nau al Centre Espacial Kennedy de la NASA, a la costa de Florida, per a una anàlisi posterior i per recuperar les càrregues útils.

The launch of #Artemis I is right around the corner.

Explore the reference guide and press kit for the mission to get all the details: https://t.co/K9HMk78udo pic.twitter.com/ov3KoC4eZR

— NASA Artemis (@NASAArtemis) July 26, 2022

Orió portarà a dins uns quants dispositius per a recopilar informació. Hi haurà maniquins que arreplegaran dades de temperatura i radiació per veure com els afecta el projecte; a més, hi haurà una Alexa d’Amazon, atès que la plataforma treballa amb Webex de Cisco i Lockheed Martin (el contractista principal d’Orió) per provar una nova tecnologia de veu de llarga distància anomenada Callisto.

També hi anirà un gos Snoopy de peluix, com a indicador de gravetat zero, i quatre figuretes de Lego, que formen part del projecte educatiu “Build to Launch: A STEAM Exploration Series”.

I després, què?

Fa cinc anys que es va autoritzar el programa Artemis de la NASA amb l’objectiu de tornar a la Lluna. És un pas previ al gran salt de la dècada del 2030, quan es vol portar la humanitat a Mart, el nou gran desafiament espacial. El programa té la col·laboració de socis i companyies privades i s’han programat tres missions en pocs anys, cadascuna més complexa que no pas l’anterior.

Si la missió Artemis 1 és reeixida, la següent serà Artemis 2, que, tal com hem dit, és prevista per al 2024 i tindrà un format semblant a la primera, però amb tripulants. Tot seguit, seria el torn d’una missió històrica, Artemis 3, amb la finalitat de tornar a trepitjar el sòl lunar. I es faria el 2025. El propòsit de la missió no és tan sols de tornar a la Lluna i recol·lectar-ne roques, sinó que té el punt de mira posat en el pol Sud lunar. Ara fa dos anys, es va confirmar que hi havia aigua, que potencialment es podria purificar i fer servir per beure, refredar equips i fins i tot per respirar i fabricar combustible. És un pas fonamental per a la colonització lunar i per a tenir un assentament a Mart, on també hi ha aigua congelada, cosa que seria clau per a la supervivència d’una colònia estable.

Paral·lelament, la NASA té la intenció d’establir-hi una estació de pas, la Gateway, sis vegades més petita que l’Estació Espacial Internacional i que ha d’orbitar la Lluna permanentment i donar suport a les futures missions, tant a les que es dirigeixin a la superfície lunar com a les que vagin més enllà. Els primers elements, el mòdul de propulsió i el mòdul d’habitatge, es podrien llançar el 2023 i l’estació s’enllestiria el 2028, moment en què l’Estació Espacial Internacional deixaria de fer-se servir.