01.05.2023 - 13:23
|
Actualització: 02.05.2023 - 22:10
El partit independentista d’esquerres Tavini Huiraatira ha aconseguit una victòria històrica en la segona volta de les eleccions regionals a la Polinèsia Francesa. Després d’obtenir el 34,93% dels vots en la primera tanda, ara, la formació que encapçala Oscar Temaru ha obtingut el 44,3% dels sufragis.
Les Polynésiens ont voté pour le changement. Le Gouvernement prend acte de ce choix démocratique. Nous travaillerons avec la majorité nouvellement élue avec engagement et rigueur, pour continuer d’améliorer le quotidien de nos concitoyens Polynésiens.
— Gérald DARMANIN (@GDarmanin) May 1, 2023
La progressió dels independentistes ha estat constant aquests darrers anys. Fins l’any 2017 no van poder dur un diputat a l’Assemblea francesa, però l’any passat van ocupar tots tres escons en joc.
El partit autonomista moderat Tapura Huiraatira –que fins ara governava el territori– ha estat segon, amb el 38,5% dels vots, seguit de la seva escissió, també autonomista, A Here ia Porinetia (17,2% dels vots). Aquest partit va donar suport a Marine Le Pen en les eleccions franceses.
Amb aquests resultats, l’esquerra independentista tindrà majoria absoluta al parlament, amb trenta-vuit escons, l’actual partit de govern en tindrà setze, i A Here ia Porinetia, tres.
Un referèndum d’independència?
Oscar Temaru, dirigent històric de l’independentisme, ha dit que la intenció era de convocar un referèndum per a decidir sobre el futur polític: continuar a l’estat francès o independitzar-se. D’ençà del 2013, la Polinèsia Francesa forma part de la llista de territoris no autònoms de les Nacions Unides (ONU).
Aquests darrers mesos, Temaru ha dit que les eleccions havien de ser tractades com si fossin un referèndum d’independència i abans dels comicis va dir que, en cas de victòria, visitaria els estats veïns del Pacífic i les Nacions Unides per assegurar-se’n el suport. També va remarcar que ja hi havia precedents d’estats, com ara Kossove i Vanuatu, que es van independitzar sense haver de fer cap referèndum.
No obstant això, aquesta estratègia no és compartida per tot el partit. El candidat a la presidència, Moetai Brotherson, manté l’objectiu de la independència a llarg termini, cap a l’any 2030, i situa l’avenç del territori cap a la sobirania en el marc del Comitè de Descolonització de Nacions Unides.
