Víctimes de la gota freda impulsen una associació per a personar-se en les causes contra Carlos Mazón

Miquel i Sara eren el germà i la neboda de Josep Carpio, que van morir ofegats al garatge de casa seua, a Benetússer (Horta Sud). Ara Josep ajuda tant com pot la seua cunyada Toñi, que s’enfronta a un munt de gestions que la superen. Simultàniament, ha començat a fer els primers contactes per a organitzar una associació d’afectats i de familiars que canalitze totes les accions legals i de tota mena relacionades amb les conseqüències de la barrancada.

El primer i gran objectiu de Josep Carpio és personar-se en les causes judicials que s’òbriguen contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i la resta del Consell, que consideren culpables de la tragèdia humana causada per una mala gestió i una falta de previsió de la gota freda del 29 d’octubre. Carpio espera que, com que hi ha víctimes mortals, la fiscalia òbriga diligències d’ofici i, amb l’associació constituïda, fer d’acusació particular.

Denúncia i assessorament

A més, vol que l’associació servesca per a assessorar els membres a l’hora de fer gestions, i per a fer d’altaveu per a reivindicacions concretes com ara reclamar que s’executen els projectes de desviaments del barranc de Torrent que tant de mal ha fet, o un canvi en el model de la gestió de les emergències perquè passe a mans de tècnics i no de polítics com fins ara.

Actualment, l’associació és en una fase molt inicial. L’impulsen Carpio, la seua cunyada Toñi i unes quantes persones més, entre altres coses perquè la majoria dels damnificats encara treballen per recompondre la seua vida. Alguns altres encara cerquen els seus familiars, que són a la llista de desapareguts, i molts, com Josep mateix, amb prou feines són conscients de què els ha passat per damunt.

Josep Carpio ha fet gestions per a assessorar-se legalment sobre el procediment per a constituir l’associació i s’emmiralla en la de les víctimes de l’accident del metro de València el mes de juliol del 2006, que va aconseguir de mantenir vives les reivindicacions. “Ens passa a tots, que quan passa el temps, si no estàs directament afectat, t’oblides del drama, i això és molt dolent. És com en les guerres de Rússia i Israel, no veus què passa realment.”

Quant a l’associació de víctimes de l’accident del metro, Beatriz Garrote, que en va ser la presidenta durant molts anys, deia en una entrevista a VilaWeb que el camí de reclamar responsabilitats és molt dur. “M’agradaria dir-los, si els serveix la nostra experiència, que si tenen la necessitat de reclamar responsabilitats, que no ho facen sols, que s’agrupen i s’ajuden els uns als altres. Emprendre un camí per a exigir responsabilitats en un moment de dol és molt complicat i dolorós. Per això crec que és important buscar la força del grup, i associar-se. No sentir-se sol, perquè això encara els pot fer més mal. I, a la vegada, els voldria dir que, si no se senten amb força, i ens ho demanen, la resta de la societat ho farem per ells.”

Com que els efectes de la barrancada ha perjudicat unes quantes poblacions, Josep Carpio s’ha posat en contacte amb alguns regidors perquè informen d’aquesta iniciativa i es posen en contacte amb ell.