[VÍDEO] Vicent Mompó reconeix que l’alarma es va enviar massa tard el 29 d’octubre

VilaWeb ja ha explicat com les víctimes han denunciat la tardança i la descoordinació de les alertes el 29 d’octubre, amb intervencions com la de Carmina Gil al congrés espanyol, que reclamava responsabilitat política per una alarma “que va arribar tard i amb informació errònia” , o la de Rosa M. Álvarez, que atribuïa les morts a la mala gestió i no al clima . En aquest context arriba la compareixença de Vicent Mompó, que admet ara que l’alarma als mòbils es va enviar massa tard però continua sense aclarir-ne els motius, tot seguint el rastre de contradiccions que ja havien envoltat Carlos Mazón i Susana Camarero en les seues respectives declaracions https://www.vilaweb.cat/noticies/camarero-haura-dexplicar-avui-en-el-congres-espanyol-les-morts-a-les-residencies-i-dels-usuaris-de-la-teleassistencia-el-29-doctubre/).

Per comprendre millor el rerefons polític i humà de la gestió de la gota freda, es poden llegir les cròniques que disseccionen la pèrdua de credibilitat de Mazón, atrapat en el relat de la “motxilla” i les hores fosques entre el dinar i l’arribada al CECOPI , o l’anàlisi sobre el paper de Camarero com a escut polític i responsable d’unes residències i d’un servei de teleassistència que molts familiars qualifiquen d’abandonament institucional . La dimensió de memòria i justícia que reclamen associacions com Víctimes Mortals DANA 29-O, resumida en l’afirmació que “no volem minuts de silenci, volem responsabilitat”, ajuda a entendre per què cada nova contradicció de dirigents com Mompó manté obert el conflicte polític i moral sobre aquella catàstrofe .