Què saps de Vidal Palau? És la pregunta que obre la novel·la, que li dóna títol i que, tal com va explicar l’autor quan va recollir el premi, ‘tothom qui ho vulga podrà respondre en març quan isca el llibre’.

Vicent Borràs (Algemesí, Ribera Alta, 1962) es va endur el XXIX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, amb una història sobre la identitat, les identitats, i la voluntat d’ocultar-les, de superposar-les, de descobrir-les.

En un ambient càlid i amb la sala plena de representants del món cultural, polític i social valencià es van lliurar, la nit del 10 de novembre, a Alzira, els premis que organitza l’editorial Bromera i que duen el nom de la capital de la Ribera Alta. Entre els assistents, el president de les Corts, Enric Morera, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; Maria Josep Amigó, vice-presidenta de la Diputació de València; el secretari de Cultura, Albert Girona; i els diputats al congrés espanyol Joan Baldoví, Ricardo Sixto i Rosana Pastor. I escriptors, és clar: d’Anna Moner a Ferran Torrent, de Josep Lozano a Teresa Broseta, Pau Sif o Isabel Garcia Canet. I el pintor Manuel Boix. I l’alzirenc Joan Llinares, director de l’oficina antifrau. I els llibreters de la Costera o de l’Esplai. I la gent de ciència, com Andreu Escrivà, de pensament, com Gustau Muñoz: una bona barreja per a prendre el pols cultural del País Valencià.

La primera tanda de guardons van ser per als premiats que ja es coneixien: Pepa Juan (València, 1962), actriu i escriptora, va recollir el XII Premi de Teatre Palanca i Roca, amb l’obra Acompanya’m en la nit, una història amb intriga i surrealisme protagonitzada per dos ancians. Juan va recordar quan, en el procés d’escriptura, va visitar el cementiri de Paterna (Horta) el dia en què obrien la fossa 113. I com va quedar colpida pel moment, per l’emoció dels familiars en aquell moment. I com va voler, de seguida, incloure-ho també a l’obra. I ho va fer.

Ximo Cerdà (Xàtiva, Costera, 1975) va recollir el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre amb una obra sobre el càncer tractada amb delicadesa i humor i titulada Un mocador de pirata, mentre que Leandro Sagristà (Barcelona, 1975) va guanyar el Bancaixa de Narrativa Juvenil amb El misteri de la casa Folch, centrada en els foscos centres d’acollida de menors durant la dictadura franquista.

‘Els éssers humans sempre estem a la intempèrie. Sovint ho oblidem.’ Amb aquesta reflexió obria foc, havent sopat, Josep Ballester (Alzira, 1961), guanyador del XII Premi de Poesia Ibn Jafadja. A la intempèrie es presenta com un poemari sense concessions, ‘una reflexió però, sobretot, un intent de dibuixar mapes entre naufragi i naufragi’, per a superar, va explicar el poeta, i assagista, i narrador ‘el vent feréstec que ens duu al fred i a l’estultícia’.

Un altre poeta, Ramon Ramon (Catarroja, Horta, 1970) va ser el guanyador del XIX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera amb Llum a l’atzucac, un dietari sobre la duresa de la vida quotidiana on no es contemplen concessions. Ramon va explicar que les coses que volia dir ja estaven escrites al seu llibre, i va reservar el temps de micròfon per a expressar la seva ‘solidaritat amb els presos polítics catalans’, en honor dels quals va llegir uns versos de Joan Vinyoli: ‘No té poder la fosca / per closa nit que sigui. / Guixa amb blanc les pissarres’. I es va endur l’ovació de la nit.

Xavier Duran (Barcelona, 1959), amb L’imperi de les dades, un estudi sobre els avantatges i els perills de la societat hiperconnectada, va obtenir el XXIII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General.

I la cultura, fet i fet, va tornar a demostrar que té més que capacitat de resistència. Que fins i tot avança. Ho va dir el batlle d’Alzira, Diego Gómez, quan va recordar: ‘No farem cap pas enrere’ a l’hora de ‘refer el nostre compromís institucional i cívic per a estendre i estimar la nostra cultura, la nostra llengua compartida’.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]