No sabem exactament qui va instaurar la tradició del cafè, copa i puro després de dinar, probablement un sibarita, però no hi ha dubte que –sobretot a l’estiu– és bastant universal. Aquesta última afirmació es pot sustentar, fins i tot, anant a l’arrel dels mots.

En el cas del cafè, ens transporta a Abissínia i l’Aràbia: hi ha qui fa derivar el mot de la regió etíop de Kaffa; i aquesta varietat arabica també es coneix com a moca, de la població iemenita de Moca.

En el cas de la copa, l’etimologia d’algunes begudes pròpies del llevant de taula ens porten cap a dues regions veïnes d’Europa, l’armanyac a la Gascunya i el conyac a la Xarenta, a més de la cassalla de la serra andalusa.

I en el cas del puro, els termes més comuns ens transporten a l’Amèrica abocada al Carib: l’havà, o cigar de l’Havana, i la caliquenya, o cigar (probablement) de Cali.

Per cert, per fer baixar la combinació de cafeïna, tabac i alcohol, no va gens malament de tenir a l’abast una aigua de vichy o de seltzer.

Paraules viatgeres d’avui:
sibarita: de Sybaris, Magna Grècia
cafè: segons algunes hipòtesis, de la regió etíop de Kaffa
moca: port de Moca o al-Mukha, Iemen
armanyac: Armanyac, Gascunya
conyac: Cognac, Xarenta
cassalla: Cazalla de la Sierra, Andalusia
havà: l’Havana, Cuba
caliquenya: Cali, Colòmbia
vichy: Vichèi (Vichy), Alvèrnia
seltzer: de Selters, Alemanya