“Cal envestir el vermell de dret, amb una espasa. Fer-li mal. Recordar-li que tota la nostra vida depèn d’ell. Que som el brau i la capa. Roig o vermell, què importa? El vermell hi és fins a la bogeria. […] El vermell és l’únic color que ens mira a la cara; no de biaix, com el groc, ni amb els ulls baixos, com el lila. […] Vaig exhaurir el vermell en el meu primer amor.” Tot això, ho va escriure Josep Palau i Fabre el 1946 i forma part del llibre Teoria dels colors, juntament amb sis texts més cadascun dedicat a un color, que va dedicar a “Picasso, el boig del color”.

I això ve a tomb perquè del vi negre, a l’edat mitjana, en deien vi vermell. I aquest terme es va mantenir durant uns quants segles. Tot i haver desaparegut, ara aquesta terminologia es torna a recuperar, tímidament. 

Al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines trobem, a l’entrada referida al vi: “Notem que en català per anomenar l’oposat al vi blanc, no es recorre, ni fóra admissible, a roig (com fan els francesos, vin rouge) ni a tenyir (com fan els castellans, vino tinto) sinó a vi negre, expressió absolutament bona en termes lingüístics (irreprotxable, si no és per gent mentalment afrancesada o acastellanada); si bé també fou antic, i seria legítim, l’ús de vermell, que ja hem vist i veiem en fonts del s. XVI […]”

De fet, a l’edat mitjana ja es parlava de vi vermell per a referir-se al vi negre. Francesc Eiximenis, en el divertit relat del golafre eclesiàstic, recollit a Lo Crestià, escriu: “Pel que fa al vi blanc, els meus gustos són aquests: vi grec a l’estiu, i a l’hivern vi cuit o moscatell, malvasia, candià o vernassa. Al final de l’àpat bec clarea amb neules o piment durant tot l’hivern. Vull, emperò, que les neules siguin cuites amb sucre i que siguin polposetes i un pèl espessetes. Els vins vermells de la terra, no els puc pas beure; per tant, a l’estiu, bec vi calabrès de Sant Honorat, turpià o trilla, picapoll de Mallorca, rosat o dels clarets d’Avinyó. A l’hivern m’agrada el vi de Madrid de Castella, aquells vins fins espanyols, els de Gascunya o el monestrell de l’Empordà.”

En una època no gaire posterior trobem, al llibre El primer segle dels Jerònims a Catalunya. Sant Jeroni de la vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500) de Carles Díaz Martí: “Entre el 1451 i el 1463 consten plantades de vinya, que foren la base d’una producció i comercialització de vi que donà bons rendiments als frares: 43 lliures de vi grec en el trienni 1469-1472, més de 150 lliures entre el 1475 i el 1478, més de 70 de vi blanc, vermell i cuit entre els anys 1481 i 1483, una quantitat no especificada en el trienni 1483-1486 i 160 lliures en el període 1486-1489. A partir del 1472 els frares optaren per vendre vi al detall en una taverna de Barcelona a través d’una persona interposada, perquè els consumidors finals no en coneguessin la procedència i, així, ‘no donar occasió de murmurar’.”

La Miranda, un vi vermell de monestir

Fa gairebé una dècada que la cooperativa Vall de Betlem va recuperar la vinya al peu del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, que havia desaparegut a finals de la dècada de 1960. L’anyada 2024 va produir 480 ampolles del que els impulsors de la iniciativa, Anna Abellan i Ignasi Niubó, en diuen vi vermell. És la Miranda, un vi que neix d’aquesta vinya en coplantació, que s’elabora a partir d’una cofermentació del macabeu i el sumoll que tenen plantat (600 ceps de macabeu i 300 de sumoll) i que només té 10,5 graus. S’hi fa una maceració amb la pell de vint-i-quatre hores i una criança sobre mares de sis mesos en dipòsits d’acer inoxidable.

Històricament, el vi barreja de varietats blanques i negres s’ha anomenat claret, però actualment també és una característica d’alguns dels vins vermells actuals. Són vins joves, frescs, de color bonic, poca graduació, gustosos i fàcils de beure, que miren cap a una ruralitat o procés d’elaboració antic.

El Vermell de les Alcusses

És el cas del Vermell, un vi del Celler del Roure, d’una vinya situada a les Alcusses, on es troba el jaciment ibèric més gran del País Valencià, al poble de Moixent (Costera). De la gamma dels tres vins antics que elaboren amb gerres de fang de 2.800 litres, el propietari del celler, Pablo Calatayud, explica: “El Vermell vindria a ser un germà xicotet del Parotet i del Cullerot, els altres dos vins antics, que expliquen les diferents varietats antigues que elaborem en diferents sòls. El Vermell és com la benvinguda als vins antics (que neix de parcel·les de terreny més fèrtil i amb un cost de producció més baix). Ara s’elabora amb mandó i amb arcos (quan el vam començar a fer el 2010 portava garnatxa tintorera, però la vam anar retirant, perquè els tanins hi donaven massa rusticitat)”.

“Fem una verema més avançada per posar l’accent en la fruita roja fresca. La maceració curta i suau a baixa temperatura ens ajuda a evitar pesadesa i fa el vi més fluid i fàcil de beure. La criança en gerra de fang hi aporta elegància sense restar-hi vivor. El Vermell és vi d’aproximació al nostre paisatge pur, senzill i sincer.”

Vi vermell de pagès

Salvador Batlle, propietari del celler Còsmic Vinyater a Agullana (Alt Empordà), fa un vi vermell que en diu Vi de Pagesos i Pageses. Li preguntem per què l’anomena vi vermell: “És un vi que parla de la barreja de raïm blanc, negre i gris. Antigament, la manera de cultivar una vinya no era com ara, d’una sola varietat de raïm, sinó que a les vinyes hi havia moltes varietats que coexistien –blanques, negres i grises–, i els vins que s’hi feien no eren d’una sola varietat, sinó que s’elaboraven amb diferents varietats, diferents matisos i diferents punts de maduració, tot i que a cada parcel·la sí que hi havia una varietat dominant. Per exemple, a Agullana hi havia parcel·les de carinyena blanca on també hi havia picapolls i carinyenes grises barrejades. Un vi vermell és un vi que parla d’un equilibri de diferents actors i és una manera molt honesta i transversal d’expressar l’anyada.”

“El Vi de Pagesos i Pageses té la voluntat de recuperar aquest esperit, d’oferir un vi de varietats barrejades que faci que el vi sigui més complex. Aquesta anyada 2025 porta carinyena blanca, carinyena negra, garnatxa grisa i monestrell. Agafes l’amabilitat de les varietats blanques i la complexitat i l’estructura de les varietats negres i grises. Volem que sigui una abraçada de complicitat amb totes les varietats que pertanyen al nostre ADN històric.”

Es dóna el fet que aquest vi es comercialitza en bag-in-box. Salvador Batlle comenta que, després de tres anys de sequera, torna a tenir produccions més normalitzades. “Quan tinc el raïm que necessito per a fer tots els vins de Còsmic, em queda un romanent de raïm de la mateixa qualitat, i faig aquest vi més econòmic, per al consum de vi natural en el dia a dia, per dignificar el preu del raïm que no utilitzo per a fer vi embotellat i, sobretot, per reivindicar el consum de vi com un aliment més a la taula. I que no hagis d’obrir una ampolla de vi necessàriament per dinar o per sopar. Aquest envàs és el més petit, de tres litres, que hi cap a la nevera i et permet de beure una copa de vi regularment, i es conserva molt bé. És una relació qualitat-preu extraordinària. És una manera de cuidar el consum de vi de qualitat. I també és una manera bonica de cuidar tots els lineals dels mercats. I destaco que aquest vi té una procedència clara. Això és important. Aquí tanques un cercle amb la terra, amb les varietats d’aquesta terra i amb el medi. I és un format molt ecològic.”

I encara un altre vi vermell

“Vinc de pagès, de pagesos d’horta i de flor ornamental. Però vaig passar a l’hostaleria, vaig muntar un restaurant i vaig estudiar sommelieria a Vilafranca del Penedès. Tanmateix, tenia molt d’interès a aprofundir en la viticultura i aleshores vaig trobar una petita vinya molt vella de pansa blanca a Òrrius (Maresme) i així vaig començar, recuperant vinyes velles. Vaig trobar una altra vinya a Mataró (Maresme), a la zona d’en Mata, al Corredor, i també vaig aprendre a cuidar-la. I amb els anys he començat a vinificar aquestes petites parcel·les que tinc. El 2023 vaig fer un primer vi. Era una garnatxa negra, però no el vaig comercialitzar. El 2024, per raons personals no lligades a la vinya, no vaig poder fer la verema, però aquesta última anyada, la 2025, sí que l’he feta i en sortiran tres vins: un blanc de chardonnay, un vermell de sirà i un negre criança d’ull de llebre.” És David Maltas, de Vilassar de Mar (Maresme), qui parla.

I continua: “Aquest vi vermell, en Maurici, l’acabo d’embotellar. Tots els vins que faig són naturals, amb fermentació espontània, sense sulfits, sense filtrar. L’estiu del 2025 va ser molt plujós i el raïm madurava, però no pujava el grau alcohòlic. De manera que vaig decidir d’elaborar-lo fent una maceració carbònica, fent-lo fermentar amb el gra sencer. La intenció era obtenir la part aromàtica del raïm. Després d’una setmana, el vaig premsar i el vaig posar en un dipòsit d’acer inoxidable.” Maltas anomena vi vermell aquest Maurici pel color, que s’acostaria més a un rosat.