Vi la Prats, la rusticitat d’una vinya periurbana

  • Aquest vi neix d’una vinya plantada el 1913, que conté una trentena de varietats diferents · Dins la sèrie ‘Cinc vins rosats catalans per a tastar aquest estiu’

VilaWeb
Montserrat Serra
12.08.2024 - 21:40
Actualització: 12.08.2024 - 21:44

La Prats és d’aquells vins que expressen una antigor amarada de vivor que sobta. És d’aquells vins que fan parar atenció. El vi la Prats porta el nom de registre de la vinya. La vinya es troba enmig de la urbanització les Oliveres, plena de xalets i cases unifamiliars, als afores del municipi de Vilassar de Dalt (el Maresme). Una vinya que mira a mar i que és envoltada per ametllers que conviuen amb alguns magraners, tres figueres i dos presseguers. És una vinya vella, modesta, amb aire de supervivent. Si avui encara es conrea és perquè Josep Carbonell, el propietari, no se la va voler vendre de cap manera. I avui s’erigeix en un patrimoni agrícola i cultural inestimable. És la primera vinya que va tenir l’elaborador de vins naturals Oriol Artigas i d’on van sortir els seus primers vins.

És una vinya plantada el 1913, i conté més de trenta varietats de raïm. La història d’aquesta vinya és tan singular que no escatimarem espai: tenint en compte les replantacions de ceps que s’hi han fet amb els anys, l’edat mitjana dels ceps d’aquesta vinya s’acosta als seixanta. Té la peculiaritat que conté una trentena de varietats de raïm en coplantació. És el concepte de vinya masia. Era la vinya de can Torradeta, a Vilassar de Dalt, que abastia aquesta masia de vi de consum propi per a tot l’any. La Prats té una hectàrea de vinya. La majoria dels ceps s’hi van plantar per elaborar el vi, i una petita part era destinada a raïm per a menjar a taula. Això explica per què conté tantes varietats, la parcel·la. El 50% de ceps són de pansa blanca, un 15% de sumoll (negre), un 10% de beier (negre) i la resta té un predomini de varietats blanques (macabeu, garnatxa, malvasia, Sant Jaume, subirat parent, alguns híbrids, entre més).

L’any 2012, Oriol Artigas va vinificar separadament les varietats blanques i negres i va trobar que el vi blanc era molt rude en boca i el vi negre, massa prim. D’una manera lògica, va arribar a la conclusió que el millor vi que es podia obtenir d’aquella vinya era un vi de finca, barrejant-hi totes les varietats, com s’havia fet sempre a can Torradeta. Amb una vinya tan heterogènia, de tanta diversitat de varietats, que comporten tanta variabilitat en la maduració del raïm, Oriol Artigas va decidir que la millor manera perquè el vi expressés l’anyada era veremant tot el raïm un mateix dia i sempre el mateix dia: l’11 de setembre al matí. És, doncs, la data de verema, la constant d’aquest vi, la que hi dóna la regularitat.

Hem demanat a Oriol Artigas com elaboren la Prats actualment, i ens ha explicat: “Entrem el raïm, el trepitgem sense derrapar amb els peus, com si fos al cup, el deixem trenta-sis hores i premsem. No es desfanga. Fermenta espontàniament i resta sobre les seves mares fins al juliol o l’agost, que és quan l’embotellem.” La producció de la Prats és molt petita.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor