09.05.2026 - 21:40
Bloomberg · Andreina Itriago i Fabiola Zerpa
La captura i consegüent destitució de l’ex-president veneçolà, Nicolás Maduro, ha capgirat de dalt a baix el panorama polític a Veneçuela del gener ençà. Washington i Veneçuela han passat de l’aïllament diplomàtic al diàleg directe: el govern Trump ha restablert relacions diplomàtiques amb Caracas, i la presidenta interina Delcy Rodríguez s’ha mostrat disposada a col·laborar estretament amb els Estats Units, que no ha dubtat a emprar les sancions sobre el país com a eina de negociació per a modelar el present i el futur de la política veneçolana.
Tanmateix, per als veneçolans a peu carrer, l’impacte del canvi de règim ha estat limitat: la majoria de ciutadans del país continua havent de fer front a preus desbocats, salaris baixos i una caiguda imparable de la qualitat de vida.
Com han canviat les relacions entre els EUA i Veneçuela d’ençà de la captura de Maduro?
Les relacions entre ambdós països han canviat dràsticament d’ençà de l’enderrocament de Maduro, el qual Washington es negà a reconèixer com a president de Veneçuela d’ençà de les controvertides eleccions del 2018, que empenyeren els EUA a trencar-hi relacions i de tancar l’ambaixada nord-americana a Caracas l’any 2019.
Tot això ha passat a la història: d’ençà del gener, el govern Trump ha restablert relacions diplomàtiques amb Veneçuela, ha reobert l’ambaixada nord-americana a Caracas i ha negociat directament amb el govern del país sota la tutela de Rodríguez. Uns quants alts càrrecs del govern nord-americà han visitat Caracas, i ambdues parts han reforçat la coordinació en matèria econòmica i política, cosa que hauria estat impensable fa tot just uns mesos.
El president dels EUA, Donald Trump, ha elogiat Rodríguez per haver “fet una gran feina” i haver “col·laborat d’allò més bé amb els representants nord-americans”, tot i que no sempre s’ha mostrat tant conciliador. “Si no fa el que li toca, pagarà un preu molt alt, probablement més alt que no el que pagà Maduro”, digué Trump aquest gener.
De quina manera influeix Washington en la política veneçolana?
Les sancions són l’eina més clara del control de Washington sobre Caracas. Washington ha començat a suavitzar algunes restriccions sobre Veneçuela, i permet que les institucions financeres i més entitats facin negocis amb el Banc Central de Veneçuela. També ha aixecat les sancions que planaven sobre certes entitats estatals, com ara la petroliera Petrolis de Veneçuela S.A. (PDVSA). No obstant això, aquestes concessions són temporals, i tan sols s’han concedit a un grapat d’entitats per mitjà de llicències del Departament del Tresor dels EUA. Això implica que la capacitat que l’accés del govern Rodríguez a serveis bancaris internacionals, i també la capacitat d’atreure inversió internacional, continua fermament lligada a la voluntat de Washington.
A trets més generals, analistes i figures de l’oposició diuen que les reformes impulsades pel govern aquests darrers mesos –i fins i tot els nous nomenaments al si del gabinet– han estat dictades per Washington; la cap de l’oposició, María Corina Machado, ha dit que l’executiu seguia “les instruccions” que li arribaven dels EUA. Relaxar o endurir selectivament les sancions en resposta a les decisions de Caracas permet al govern Trump de controlar la política veneçolana de Washington estant.
Washington també ha deixat clar que vol influir en el futur polític del país, i que el període transicional d’aquests darrers mesos hauria de culminar en unes eleccions supervisades per unes noves autoritats electorals, un senyal inequívoc que el calendari i les condicions de la votació es decidiran en coordinació amb Washington.
Què ha passat amb el petroli de Veneçuela?
Durant els darrers mesos de la presidència de Maduro, la producció petroliera de Veneçuela havia caigut d’un 65% en comparació amb el 2013, l’any en què es féu càrrec del govern. El govern veneçolà treballa de bracet amb el govern Trump per provar de revertir aquesta caiguda de la producció, i més ara que la guerra de l’Iran ha fet enfilar el preu del petroli i ha desfermat una crisi d’oferta sense precedents.
Aquests darrers mesos, Rodríguez ha promulgat unes quantes lleis orientades a promoure les inversions al sector petrolier del país; també ha rescindit els controls estatals sobre la indústria. Els Estats Units, per la seva banda, han suavitzat les sancions contra PDVSA, i també han concedit noves exempcions per a empreses nord-americanes que vulguin fer negocis amb l’empresa de titularitat estatal.
Les grans petrolieres que no abandonaren el país ni tan sols durant els anys de més decadència del govern Maduro –incloent-hi la nord-americana Chevron, la italiana Eni i l’espanyola Repsol– han ampliat la presència a Veneçuela aquests darrers mesos. Representants de desenes d’empreses i alguns alts càrrecs del govern nord-americà –incloent-hi el secretari d’Energia, Chris Wright, i el secretari de l’Interior, Doug Burgum– han viatjat a Caracas per estudiar oportunitats d’inversió al sector petrolier del país.
Però la producció de cru i gas a Veneçuela no creix pas, i els contractes signats abans de la caiguda de Maduro encara no s’han adaptat al nou marc legal. Els experts prediuen que la inversió internacional tardarà temps a començar a agafar ritme: mentrestant, les exportacions de petroli veneçolanes han continuat augmentant a mesura que els EUA han anat relaxant les sancions contra el país, i aquest abril s’enfilaven al nivell més alt en sis anys.
Veneçuela podrà reintegrar-se al sistema financer internacional?
El 14 d’abril, els Estats Units suavitzaren les sancions imposades ara fa set anys al Banc Central i a més institucions bancàries de Veneçuela, cosa que a la pràctica ha significat la reincorporació del país al sistema financer mundial. Això ha permès a les autoritats veneçolanes de reprendre les operacions internacionals i recuperar el control sobre actius congelats a l’estranger, incloent-hi les trenta tones d’or dipositades al Banc d’Anglaterra. Els països membres del Fons Monetari Internacional (FMI), per la seva banda, també han donat suport al retorn de Veneçuela a la institució.
Què ha canviat per als ciutadans veneçolans?
Per als ciutadans veneçolans, ha canviat ben poca cosa d’ençà de la captura de Maduro. La majoria de les llars no ha notat cap millora en la seva situació econòmica; moltes ni tan sols poden permetre’s productes bàsics, i els serveis públics solen ser poc fiables. Per a molts, les condicions econòmiques no han sinó empitjorat: els preus continuen pujant i el bolívar continua devaluant-se. Encara que Veneçuela duplicà amb escreix el salari mínim mensual aquest abril, fins als 240 dòlars, els sous continuen essent extremadament baixos en comparació amb l’augment del cost de vida al país.
Si bé alguns veneçolans es mostren cautelosament optimistes amb el futur del país, el canvi de president encara no s’ha traduït en cap millora tangible. La frustració popular continua creixent, especialment entre els treballadors i els jubilats, i les protestes pels salaris i les condicions de vida han esdevingut més freqüents. Ara com ara, tot i les promeses de canvi, la realitat per a la majoria dels veneçolans és pràcticament la mateixa: preus alts, ingressos estancats i cap millora significativa en el seu dia a dia.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
