Un grup de quaranta-sis professionals sanitaris d’hospitals de Barcelona –Vall d’Hebron, Hospital Clínic, Hospital del Mar, Hospital de Sant Pau– i centres d’atenció primària signen una carta conjunta per fer una crida a la prudència.

Veient la llum a la sortida del túnel però amb prudència i amb necessitat del màxim rigor col·lectiu

Aquestes últimes setmanes tots hem vist les bones notícies que diverses vacunes dirigides al SARS-CoV-2, el virus que causa la covid-19, han demostrat una gran eficàcia a l’hora prevenir el desenvolupament de la malaltia. El fet que siguin unes quantes vacunes les que han demostrat aquest benefici clar i que el nombre de persones que han participat en els assaigs clínics sigui molt gran encara ens dóna més informació sobre la seva seguretat i la confiança que hi tenim.

Per una altra banda, en aquesta segona onada de la pandèmia hem vist que les mesures de distància física i l’ús continuat de la màscara fora de l’àmbit estrictament unifamiliar (bombolla) són imprescindibles per a evitar la disseminació de la infecció. També hem vist que la millora en el coneixement de com tractar de manera eficaç les persones que malauradament acaben patint la malaltia ha millorat significativament la mortalitat causada pel virus. Així i tot, el nombre de persones que desenvolupen la malaltia continua essent molt elevat, igual com el nombre de malalts que desenvolupen seqüeles després d’haver superat la infecció, i aquests encara no sabem com evolucionaran a mitjà i a llarg termini. Quant al nombre de morts només relacionat amb la covid-19, a vegades el fet de sentir les xifres cruels ens fa perdre la perspectiva, però en el decurs d’aquesta segona onada, i ja no parlem de la primera, és com si cada dia a l’estat espanyol s’estavellés un avió tipus Airbus 320 (els dies més bons) o un Boeing 747 (els dies més dolents). Si sentíssim cada dia una notícia com aquesta, segur que ens esfereiria molt més.

S’ha parlat poc dels danys sanitaris col·laterals de la covid-19, relacionats amb les altres malalties que normalment té la població i que a causa dels efectes, sobretot, de la primera onada i, en menor mesura, de la segona, o bé no s’han diagnosticat o bé s’han diagnosticat tard per l’impacte que una emergència sanitària i humanitària com la covid-19 ha tingut en el nostre sistema sanitari. Algunes xifres ens haurien de fer pensar. En aquests mesos, i respecte al mateix període de l’any passat, hem diagnosticat un 15% menys de malalts amb càncer i hem atès un 40% menys de primeres visites de malalties mentals. Altres exemples que ens han de fer reflexionar són la gravetat d’infarts cardíacs i ictus que hem vist aquests mesos i que feia anys que no vèiem. Són moltes les causes d’aquesta realitat, i sense voler entrar en cap mena de debat, podem incloure-hi la por dels malalts d’anar als centres d’assistència primària i als hospitals, la negació o infravaloració dels símptomes, però també el fet que gairebé tot el sistema sanitari es dediqués a atendre una única malaltia per superar la primera onada de la pandèmia de la millor manera possible. En la segona onada es va intentar de preservar al màxim les altres activitats sanitàries no relacionades amb la pandèmia. El nostre sistema sanitari, com els de la majoria de països del nostre entorn i similar grau de desenvolupament, és molt bo i eficient, especialment si considerem el baix percentatge que li dediquem del PIB. Però aquests sistemes sanitaris estan sempre en força tensió i en algunes ocasions al límit, per múltiples causes que, entre altres, inclouen l’augment demogràfic, l’envelliment de la població, la pluripatologia i la limitació de recursos. Aquest és un debat polític i social que haurem de tenir quan s’acabi la pandèmia de la covid-19 per definir les prioritats que la societat vol.

Ara tenim un repte davant nostre extremadament important. Com podem afrontar la tercera onada amb la màxima seguretat sanitària per a la nostra societat? Ens enfrontem a una tercera onada amb la ciutadania cansada per tot l’esforç de la limitació de la mobilitat i socialització fet fins ara, amb unes pèrdues econòmiques i una situació de crisi que no es recorda des del final de les guerres europees del segle passat i que afecta moltíssimes famílies. Així mateix, els professionals dels àmbits sanitaris i socials estan molt fatigats. Per aquests motius, entre més, ens hem de prendre molt seriosament les recomanacions epidemiològiques i sanitàries que siguin més apropiades perquè l’impacte de la tercera onada sigui el menor possible tant en malalts afectats de covid-19 com en els que tenen altres malalties i que precisen un diagnòstic, tractament i seguiment adequats. Una nova situació d’emergència sanitària, com va passar en la primera onada, originaria una pèrdua de salut a la societat que ens costaria molts anys tornar a recuperar, tal com ha mencionat la prestigiosa revista The Lancet. El programa de vacunacions serà fonamental, i des d’aquí encoratgem la població a vacunar-se tal com ho indiquin les autoritats sanitàries per aconseguir la immunitat comunitària com més aviat millor. Però fins llavors haurem de continuar fent aquestes mesures pensant en el bé comú.

Que ens trobem a la sortida del túnel en els aspectes de salut de la nostra població dependrà en una gran part que afrontem els mesos que ens queden amb esperit de sacrifici per aconseguir que es compleixin les mesures de protecció i distanciament físic, la responsabilitat social i la vacunació adequada. El nombre d’avions que s’estavellaran els mesos vinents dependrà del que fem aquestes setmanes i en les festes de Nadal. Depèn de tots nosaltres i serà la nostra responsabilitat.

Joan Albanell Mestres
José Alvarez Sabin
Manel Armengol Carrasco
Josep Basora Gallisa
Merce Beltran Vilagrasa
Joan Bladé Creixenti
Rafael Blesa Gonzàlez
Mercè Boada Rovira
Francesc Bosch Albareda
Jordi Bruix Tudó
Elies Campo Güerri
Joan Carles Galceran
Elena Carreras Moratonas
Maria-Josep Carreras Soler
Joan Comella Carnice
Eloy Espin Basany
Enriqueta Felip Font
Ignacio Ferreira González
Joan Genescà Ferrer
Jordi Giralt López de Sagredo
Maria Queralt Gorgas Torner
Isabel Illa Sendra
Antònia Mangues Bafalluy
Josep Maria Llovet Bayer
Sara Marsal Barril
Carlos Molina Cateriano
Meritxell Mollà Armadà
Xavier Montalban Gairín
Lucas Moreno Martin-Retortillo
Miguel Pera Román
Victor Pérez Sola
Patricia Pozo Rosich
Aleix Prat Aparicio
Josep Antoni Ramos-Quiroga
Maria Reig Monzón
Jordi Sierra Gil
Rafael Simo Canonge
Marta Sitges Carreño
Josep Tabernero Caturla
Álvaro Urbano-Ispizua
Eduard Vieta Pascual

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.