És molt possible que els vampirs s’hagin sentit com a casa durant bona part d’aquesta pandèmia per fer les seves malifetes i anar xuclant sang a la gent –i no estem fent una metàfora del sistema capitalista, no cal ser malpensats. Molta gent sola a casa, cada cop més desvalguda, és un festival per a aquesta criatura que s’ha mogut entre nosaltres al llarg dels segles, com a mínim si hem de donar credibilitat a Joan Perucho que, a la seva novel·la Les històries naturals (1960), en va recrear el mite i el va situar a casa nostra, entre el Maestrat i el Berguedà. Ara la criatura acompanya la seva presència i la seva aura de misteri amb unes notes d’acordió, les de Carles Belda, que dissabte a la nit va interpretar ‘El romanç de les històries naturals’ com a espectacle de cloenda de l’any Perucho. Va ser una interpretació sense públic i adaptada a les circumstàncies de la pandèmia, però transmesa en directe des del Centre Artesà Tradicionarius de la Vila de Gràcia a través del canal de Youtube de la Institució de les Lletres Catalanes.

La gràcia d’aquests centenaris i, especialment, dels seus actes centrals, és que serveixen per a donar una empenta definitiva a la coneixença de l’homenatjat i per al descobriment o redescobriment de les seves obres. I en aquest cas té molt de mèrit la valentia de no haver ajornat l’acte i haver trobat una solució imaginativa per a poder fer-lo, perquè precisament dissabte era el dia exacte en què Joan Perucho hauria fet els cent anys.  

Així va ser com Carles Belda va oferir la seva peculiar lectura de la novel·la. Transformat en l’Onofre de Dip, l’Antoni de Montpalau i el General Cabrera, va llegir i cantar la novel·la de Perucho, adaptada en versió espectacle, amb la mestria habitual d’un dels principals sonadors d’acordió del nostre país. Belda du a la sang l’espectacle en forma de romanç i se’n surt d’allò més bé creant les músiques més adequades per a cadascun dels episodis, o reaprofitant temes musicals populars per a girar-los la lletra i crear un espectacle singular en què va estar acompanyat per la violinista Coloma Bertran, les percussions i màquines d’en Xarli Oliver, les projeccions de la Berta Ros i l’actuació d’en Toti Toronell.

Durant una hora vam poder seguir l’apassionant expedició d’un naturalista liberal que frisa per aclarir el misteri d’un vampir carlí. De la maleta-taüt de l’artista anaven sorgint els diferents elements que il·lustraven els estirabots històrics i els dubtes humans que conformen la matèria primera amb la qual Joan Perucho va elaborar la seva obra més celebrada, en un exemple perfecte de reaprofitament d’un material per acabar creant quelcom de totalment nou. El paral·lelisme és que els dos artistes, Perucho i Belda, aprofiten materials populars i materials cultes per a crear obres que es mouen a mig camí entre les dues concepcions de l’art, tot prenent riscos importants en cada cas.

I malgrat que no hi hagués ningú al Centre Artesà Tradicionarius –un espai mític per a l’acordionista, que hi ha viscut nits màgiques estibades de públic–, Belda va saber fer allò que fa com ningú: encomanar les ganes de recitar, de llegir, de ballar, de divertir-se i a la vegada d’escoltar amb summa atenció tot allò que ens havia d’explicar. La fórmula del romanç, que ha fet servir en altres ocasions, permet embolcallar tot l’espectacle en un conjunt on no hi sobra ni hi manca res, i la passió que hi posa ell, la sensació d’estar-s’ho passant bé, van fer la resta i fins i tot des de casa es va poder gaudir molt amb la interpretació del músic –no tant amb la de Toronell, que en molts casos va estar sobreactuat i més que ajudar a l’espectacle hi feia nosa.

Com és habitual, també hi va haver temps per als parlaments en els minuts previs a l’actuació del músic. El director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Oriol Ponsatí-Murla, va agrair els esforços de l’equip per haver tirat endavant l’Any Perucho, perquè la immensa majoria d’actes s’han hagut d’adaptar a la realitat imposada per la covid-19, i va recordar que ‘aquests centenaris serveixen perquè la gent torni a llegir un autor, en aquest cas en Joan Perucho, autor divertidíssim’, del qual s’han reeditat quinze obres i s’han publicat llibres que en parlen, que és un dels objectius fonamentals d’aquestes commemoracions.

Un vi per a un centenari

Cal recordar que l’exposició ‘Vampirs’, que va anar a Morella, Gandesa i Berga, encara es podrà veure tant a Barcelona com a Banyoles, espais lligats, com els anteriors, a la trajectòria vital de l’escriptor. Aquest any Perucho també ha estat singular perquè s’ha fet un vi, Sang de Vampir, iniciativa de l’Ajuntament de Gandesa amb la col·laboració de l’escola agrícola de la localitat, un vi jove monovarietal, amb el 100% de garnatxa negra i denominació d’origen de la Terra Alta.

Per la seva banda, el comissari de l’Any Perucho, Julià Guillamon, va explicar que ‘durant aquest any hi ha hagut molta gent que m’ha demanat què hauria pensat Joan Perucho que passés tot això en l’any del seu centenari i jo crec que el Perucho gran ho hauria viscut d’una manera absolutament apocalíptica, perquè estava molt preocupat per la decadència del món, però el Perucho jove, que jo vaig conèixer encara, hauria inventat una història plena d’imaginació i de fantasia en la qual el virus no seria del tot dolent, on els investigadors s’acabarien fent amics del virus i on tot acabaria bé, perquè al món de Perucho tot sempre acaba bé i la felicitat, l’hedonisme i les ganes de viure predominen sempre per sobre de tot’.

La consellera de cultura, Àngels Ponsa, va definir Perucho com ‘un dels escriptors més destacats de la literatura catalana del segle XX’ i va assenyalar sobretot dues aportacions cabdals a la literatura catalana: d’una banda una imaginació desbordant, i de l’altra un sentit de l’aventura, de la curiositat per les coses a més a més de ser ell mateix moltes coses en una sola persona’.

També val la pena destacar que Les històries naturals és el primer text que s’ha recuperat de Perucho durant l’any de commemoració del centenari. Tant és així que la seva publicació va arribar dins el darrer trimestre del 2019 a càrrec d’Edicions 62. El director de la ILC el va definir com un ‘text espectacular i divertidíssim’. Cal recordar que a la commemoració del centenari de l’autor també s’ha commemorat el 60è aniversari de la publicació d’aquest text, la segona de les novel·les de Perucho i possiblement una de les obres que li va valdre l’obtenció d’un major nombre de lectors. Ara Carles Belda li ha fet fer una tombarella per a convertir-lo en un romanç popular per posar fi a l’any dedicat a l’escriptor amb la intenció que Perucho i la història del seu vampir no s’oblidin.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.