17.01.2022 - 21:50
Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, pot quedar avui definitivament alliberat de l’euroordre dictada en contra seu per part de l’Audiència espanyola, que el reclama per la condemna a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. Això passarà en el cas que el Tribunal de Cassació de Brussel·les rebutgi el recurs presentat per la fiscalia belga.
En cas contrari, si el tribunal accepta el recurs, el Tribunal d’Apel·lació de Gant haurà de revisar el cas. Però en cap cas la decisió significarà l’extradició immediata del raper. El Tribunal de Cassació és la darrera instància a la qual podia recórrer la fiscalia belga per evitar que Valtònyc quedés en llibertat a Bèlgica.
Segons el ministeri públic belga, el Tribunal de Cassació comunicarà el dictamen al final de la sessió d’avui, que no està pas relacionada amb el cas Valtònyc. De fet, fonts de l’entorn del raper diuen que no anirà al tribunal perquè no hi està convocat. La decisió es pot saber cap al migdia o a la tarda, segons la fiscalia.
La fiscalia defensa que la sentència no estava prou justificada
La fiscalia belga va argumentar que el Tribunal d’Apel·lació de Gant no havia justificat prou que els delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona no fossin punibles segons la llei belga. Segons que va explicar l’advocat de Valtònyc, Simon Bekaert, el fiscal belga considera que el tribunal hauria d’haver requalificat els delictes per igualar-los a la legislació belga. En aquest sentit, demana que l’enaltiment del terrorisme s’equipari a la incitació al terrorisme i les injúries a la corona a les injúries comunes. “Valtònyc no va ser condemnat per aquests delictes, no es pot reescriure la sentència”, va replicar Bekaert, recordant que les autoritats belgues no tenen competència per a fer això.
Aquest darrer recurs de la fiscalia belga va sorprendre la defensa de Valtònyc, perquè no l’havia presentat en el cas del conseller Lluís Puig. A més, en cassació rarament s’admeten recursos, els quals solen presentar-se més per qüestions procedimentals que no pas de fons.
Un procés històric a Bèlgica
El tribunal de primera instància de Gant va refusar l’euroordre per a tots delictes pels quals l’Audiència espanyola reclamava el raper mallorquí. Més tard, la fiscalia belga, en representació de la posició espanyola, va recórrer contra la decisió al Tribunal d’Apel·lació, que el 28 de desembre va confirmar la denegació de l’extradició.
Durant el procés, el Tribunal d’Apel·lació va haver de fer diverses consultes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (sobre el delicte d’enaltiment del terrorisme) i al Tribunal Constitucional de Bèlgica (sobre el d’injúries a la corona). A més, l’octubre passat, el Constitucional belga va tombar una llei històrica de l’estat que castigava les injúries contra el rei.
En el cas de l’enaltiment del terrorisme, el Tribunal d’Apel·lació de Gant va dir que no existia a la legislació belga. Amb relació al delicte d’injúries a la corona, assenyalava que sí que hi havia una llei belga d’insults al rei, que datava de 1847 i imposava penes de fins a tres anys de presó. Però el mateix tribunal va tenir dubtes sobre l’aplicació d’aquest delicte, i va consultar-ne la legalitat al Tribunal Constitucional, el qual va dictaminar que era inconstitucional perquè no respectava la llibertat d’expressió i contravenia el Conveni Europeu de Drets Humans. D’aquesta manera, el Constitucional belga va tombar la llei i alhora va trencar la doble incriminació a Bèlgica i a Espanya que hauria permès l’extradició per aquest delicte.
“La difamació i els insults a la corona no estan castigats per cap altra disposició que aquesta llei en el dret intern belga”, subratlla la sentència a l’hora de descartar l’extradició per aquest delicte. I afegeix: “Els drets fonamentals de la persona interessada (inclòs el seu dret a la llibertat d’expressió) serien vulnerats si fos lliurat sobre la base de la disposició legal esmentada.”
Per últim, el tribunal de Gant sostenia que les amenaces verbals de Valtònyc no imposaven cap condició i que, per tant, tampoc no eren un delicte a Bèlgica. “En conseqüència, aquest tribunal rebutja l’execució dels mandats”, concloïa la sentència, amb què confirmava la sentència en primera instància de la justícia belga.
