Pablo Hasel

El 2021 ha estat un any especialment intens quant a la repressió d’activistes i manifestants, i també a la relacionada amb polítics independentistes, alts càrrecs i funcionaris. Quant als encausats per protestes relacionades amb el procés independentista, Òmnium Cultural ha elevat enguany la xifra de represaliats a 3.300 d’ençà del 2017. Aquests van rebre, el setembre, la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, que va despertar unes quantes crítiques. Tanmateix, la repressió el 2021 ha afectat també unes altres persones que no estan relacionades amb el moviment independentista.

L’empresonament de Pablo Hasel

La primera notícia de l’any sobre aquest tema va ser que l’Audiència espanyola decretava l’ingrés a presó del raper Pablo Hasel per les lletres de les seves cançons i uns quants tuits publicats anys enrere. Hasel va ser condemnat a nou mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme i per injúries i calúmnies a la corona espanyola i a les forces i cossos de seguretat de l’estat. Aquesta notícia va despertar una gran oposició arreu del país, a l’estat espanyol i en l’àmbit internacional. La comissària pels drets humans del Consell d’Europa, Amnistia Internacional i col·lectius d’artistes, entre més organitzacions, van expressar rebuig envers la sentència.

L’oposició als carrers no va arribar fins el dia de l’empresonament. Hasel es va tancar al rectorat de la Universitat de Lleida per forçar que la detenció per part dels Mossos d’Esquadra fos pública. Això va desencadenar sis nits de protestes, barricades i violència policíaca que van deixar 109 detinguts i uns quants ferits, com ara la manifestant de dinou anys que va perdre un ull a causa d’una càrrega dels Mossos. També hi va haver uns quants empresonats, que van anar quedant en llibertat al cap dels mesos. Un d’aquests casos és el de William Aitken, un jove escocès que va ser empresonat durant un mes i a qui li han retirat el passaport, en espera de judici. També van ser empresonats els acusats d’haver calat foc a una furgoneta de la Guàrdia Urbana.

Nou mesos després, el raper continua empresonat, i a la primera pena encara cal sumar una altra de setze mesos més de presó per no haver pagat les multes de la sentència i una altra de sis mesos per haver agredit un periodista. El seu grup de suport també ha anunciat una nova condemna a dos anys de presó. Unides Podem va registrar una petició d’indult per a Hasel, a la qual s’han oposat, de moment, la fiscalia i l’Audiència espanyola. L’última paraula la tindrà el govern espanyol, probablement durant el 2022.

Pablo Hasel: “A mi no em permeten d’enregistrar cançons a la presó”

Repressió contra les protestes al carrer

Si el 2020 es va acabar amb la condemna a tres anys i mig de presó a l’activista independentista Adrián Sas, la repressió contra les protestes independentistes al carrer ha continuat enguany. Un dels casos més sonats ha estat el de Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per les protestes contra JUSAPOL el primer aniversari del Primer d’Octubre. El judici de Vivet va impactar al debat públic a causa del paper que hi van tenir els Mossos i, per extensió, la Generalitat, que va demanar una condemna de quatre anys i nou mesos. El jutge va reconèixer que no hi havia proves que acreditessin que havia colpejat un agent antiavalots dels Mossos, però va dir que amb la declaració de l’agent n’hi havia prou per a condemnar-lo. Més tard es va saber que l’agent que havia acusat Vivet d’haver-lo agredit també va culpar un altre noi del mateix cop. La Generalitat va recórrer la condemna i va rebaixar la seva petició a sis mesos de presó. Vivet ara és pendent de la resolució dels recursos.

Marcel Vivet: “La Generalitat ja ha fet la feina que m’ha acabat condemnant”

També s’ha tingut notícies d’uns altres encausats, com ara Pol Serena, a qui demanaven vuit anys de presó arran de la vaga contra el judici de l’1-O i que finalment va ser condemnat a un any. També s’ha parlat del cas dels Nou dels Lledoners i el dels Set del 30-G. Tots els encausats dels Nou dels Lledoners, acusats d’agredir agents dels Mossos a la concentració contra el trasllat dels presos polítics a Madrid, van quedar-ne absolts. La jutgessa de la causa, en què també estava personada la Generalitat, va dir que no podia condemnar ningú perquè cap dels agents no va identificar cap dels acusats com els autors de les agressions que denunciaven.

Quant al cas dels Set del 30-G, la Generalitat es va retirar precipitadament com a acusació contra aquests set activistes encausats arran de la mobilització que reclamava la investidura de Carles Puigdemont. Aquesta retirada, forçada pel canvi de criteri segons el qual la Generalitat només es personarà en casos de lesions que es puguin acreditar, va propiciar una nova acusació particular sobrevinguda d’onze d’agents dels Mossos d’Esquadra al començament del judici, que va fer que finalment se suspengués. Com en molts altres casos, els Mossos acusen els manifestants d’haver-los agredit.

El cas paradoxal dels Nou dels Lledoners: “Hi ha mossos que s’aprofiten de la aburocràcia interna per a fer mal”

Aquests darrers mesos, el TSJC ha confirmat la condemna a Adrián Sas, que ara ha portat el cas al Tribunal Suprem espanyol. Si el TC confirmés la sentència, hauria d’ingressar a la presó. Va ser acusat d’agredir un agent dels Mossos a la concentració per l’aniversari del Primer d’Octubre a Barcelona. També s’ha conegut l’absolució de Moisès Fernández i Francisco Garrobo, encausats després del tall a la ronda de Dalt de Barcelona a la vaga del 8 de novembre de 2017. Aquesta absolució ha evitat Garrobo d’entrar a presó, com l’absolució en una altra causa relacionada va evitar Fernández d’entrar-hi.

Encausats per les protestes postsentència

El 2021 també ha estat l’any que han començat a arribar a judici causes obertes arran de les protestes en contra de la sentència contra el procés. Entre més, enguany han condemnat David Solé a un any i tres mesos de presó, Ernest Legaz a un any i deu mesos i Mohcine el Mesbahy i Abdessabour al Youbi a un any i sis mesos. A banda, aviat jutjaran Robert Llach (26 de gener) i Pau Sánchez (6 de juliol).

Un dels casos més coneguts va ser el de Guillem Padilla, que va ser colpejat per agents de la policia espanyola a la Via Laietana de Barcelona. Padilla va ser acusat de fer llançaments contra la policia, però finalment va ser absolt perquè el jutge va considerar que l’única prova que hi havia en contra seu era la declaració dels agents. Un temps després, el Tribunal Constitucional espanyol va ordenar d’investigar els agents que van colpejar-lo per tortures i lesions.

Guillem, el jove de la dessuadora carbassa detingut l'octubre
El moment de la detenció d’en Guillem, el 18 d’octubre a la Via Laietana (fotografia: Albert Salamé).

Quant a les protestes postsentència, també han sortit a la llum alguns casos d’encausats per les accions del Tsunami Democràtic. El jutjat d’instrucció número 3 de Girona va arxivar el cas contra quaranta-vuit investigats pel tall de la AP-7 a Salt (Gironès) del novembre del 2019. La causa per desordres públics investigava inicialment cinquanta-dues persones i, per tant, podrien acabar anant a judici quatre encausats per a qui no s’ha arxivat la investigació en aquest jutjat. En total, 328 persones que van protestar en aquells talls han estat encausades.

Alícia Monterroso: “Hem de continuar posant els nostres polítics contra les cordes”

Quant a l’acció del Tsunami al Camp Nou, també s’ha conegut el cas de dues persones a qui els demanen penes de presó arran de les concentracions que es van fer davant l’estadi el desembre del 2019. Un és Brian Bartés, a qui fiscalia demana tres anys i tres mesos de presó, que afegits als sis anys que li demanen arran de la participació en la concentració contra el consell de ministres a Barcelona el 2018, fan un total de nou anys de presó. Serà jutjat per ambdues causes el 2022, el 18 de gener i el 12 de maig. També ha estat encausat per l’acció del Tsunami al Camp Nou en Víctor, a qui la fiscalia demana set anys de presó per lesions i més càrrecs.

Els detinguts del 23-S, processats

Un dels casos més greus de repressió contra l’independentisme sobre el qual s’han tingut notícies enguany és el dels detinguts del 23-S. A mitjan setembre, gairebé dos anys després de les detencions, l’Audiència espanyola va processar tretze membres dels CDR per presumpta pertinença a organització terrorista. A més, nou també van ser processats per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables “de caràcter terrorista”. La fiscalia els acusa de pertànyer a una presumpta organització terrorista dins els CDR que –segons el seu relat– volia actuar arran de la sentència del judici contra el procés. Una presumpta organització que no ha actuat mai ni era coneguda per ningú. Tampoc no s’ha trobat mai cap mena d’explosius.

Després de les declaracions indagatòries dels processats i una volta el jutge requerís una fiança de mil euros a cadascun, ara són en espera que es presentin els escrits d’acusació i es fixi una data per al judici. Fa poc, les defenses han conegut l’existència d’una causa secreta a l’Audiència espanyola que es va obrir el 2017 i de la qual surt part del material que serveix per a incriminar els encausats, cosa que les defenses han denunciat com una irregularitat manifesta.

Alexis Codina i Germinal Tomàs: “La medalleta és un moviment tàctic perquè els represaliats no fem pinya”

Les defenses sospiten que d’aquesta primera causa secreta podria haver sortit també l’operació contra Adrià i Tamara Carrasco, que va començar la primavera del 2018. Adrià Carrasco va poder tornar de l’exili el febrer sense càrrecs i Tamara Carrasco va ser absolta el 2020. Enguany la fiscalia ha recorregut l’absolució al Tribunal Suprem espanyol, i insisteix que sigui condemnada per incitació als desordres públics. Argumenten que va vulnerar l’article 559 del codi penal, que fou introduït pel govern del PP a la polèmica reforma del 2015. Castiga la difusió de missatges que incitin als desordres públics, amb penes que poden arribar a un any de presó. No hi ha cap precedent a l’estat espanyol de condemna per aquest article i, per tant, que el Suprem donés la raó a la fiscalia implicaria un precedent molt perillós.

El judici contra els síndics de l’1-O

Enguany també han avançat unes quantes causes relacionades amb el Primer d’Octubre. L’abril es va fer el judici contra els membres de la sindicatura electoral del Primer d’Octubre –acusats de desobediència i usurpació de funcions–, que finalment van quedar absolts. La fiscalia, que demanava dos anys de presó, va recórrer la sentència a l’Audiència de Barcelona. Els membres de la sindicatura eren Jordi Matas, Tània Verge, Marc Marsal, Marta Alsina i Josep Pagès.

Les causes contra polítics, alts càrrecs i funcionaris

Una altra de les grans causes de l’any ha estat la persecució del Tribunal de Comptes espanyol a trenta-quatre polítics, alts càrrecs, funcionaris i delegats del govern a l’estranger, que van haver d’abonar una fiança  de 5,4 milions d’euros per l’acció exterior del govern del 2011 al 2017. El govern va avalar, mitjançant l’Institut Català de Finances, aquesta quantitat, però l’aval va ser refusat pel Tribunal de Comptes, que va ordenar l’embargament immediat dels represaliats per l’acció exterior. Poc després, va unificar les causes de l’1-O i l’acció exterior de la Generalitat.

Molts dels ex-alts càrrecs encausats pel Tribunal de Comptes són inclosos també a la causa del jutjat 13 de Barcelona per l’1-O. Els vint-i-vuit investigats i processats van declarar el juny, i ja fa gairebé quatre anys que esperen que la seva situació es defineixi. Són acusats de delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental. Alguns dels encausats són els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo,  Albert Royo, Antoni Molons, Jaume Clotet i Josep Ginesta, entre més. El jutjat número 13 també va citar a declarar la consellera de Cultura Natàlia Garriga, detinguda el 20-S. Garriga ara és aforada i el seu cas passa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Albert Royo: “No baixava a Barcelona per por de ser perseguit i vigilat” 

Enguany un altre membre del govern, el conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent, ha estat encausat. La fiscalia es va querellar contra els ex-membres de la mesa del parlament: ell, el vice-president Josep Costa i els secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Són acusats de desobediència per haver tramitat tres resolucions que reivindicaven el dret d’autodeterminació com a resposta a la sentència contra el procés. Costa va refusar de comparèixer a declarar pel cas i va ser detingut durant unes hores. La instrucció del cas és tancada.

Quant a la repressió contra polítics independentistes, també hi ha hagut judicis a batlles per l’1-O, com és el cas de Paco Gas, batlle de Roquetes. L’any s’ha tancat amb la sentència contra el diputat de la CUP Pau Juvillà, que ha estat condemnat a mig any d’inhabilitació per no haver retirat els llaços grocs de la Paeria de Lleida a les eleccions municipals del 2019, quan n’era regidor. El parlament va aprovar de mantenir-li l’escó mentre la sentència no sigui ferma, però la Junta Electoral espanyola ja ha demanat a la presidenta del parlament, Laura Borràs, que informi de les decisions que ha pres sobre el diputat per tal d’ordenar-li la retirada de l’escó. Aquests darrers dies també s’ha sabut que el Tribunal Suprem espanyol ha obert judici oral contra Eulàlia Reguant per haver-se negat a respondre a Vox al judici contra el procés.

Una altra de les notícies destacades del 2021 quant a la repressió ha estat l’absolució dels dos agents dels Mossos d’Esquadra que acompanyaven Carles Puigdemont a Alemanya quan va ser detingut, la primavera del 2018. La fiscalia els demanava un any i mig de presó per un delicte d’encobriment.

Enguany també hi ha hagut notícies sobre l’Operació Vólkhov, que va començar el 2020 contra uns quants alts càrrecs, polítics i empresaris. L’octubre es va confirmar que l’Audiència espanyola s’ocuparà de la causa contra el director de l’oficina del president Puigdemont, Josep Alay; l’ex-conseller d’ERC Xavier Vendrell; l’ex-dirigent de CDC David Madí; i l’empresari Oriol Soler, entre més, quant al Tsunami Democràtic. Aquesta és només una de les peces del cas.

L’agència d’intel·ligència desmenteix el New York Times sobre els contactes d’Alay amb Rússia

Les causes del 2022

La dilatació que sovint es dóna en molts processos judicials fa difícil de saber quines causes seran jutjades durant el 2022, tot i que en alguns casos les defenses consideren que el judici és pròxim. És el cas de les detingudes del 23-S, diverses causes de les protestes postsentència i més causes començades abans del 2021, com ara el cas de Joel Muñoz, el jove informàtic a qui demanen divuit anys de presó per dany informàtic i revelació de secrets. L’acusen d’haver atacat webs d’empreses i serveis governamentals espanyols els mesos posteriors a l’1-O.

Durant el 2022, previsiblement, també es resoldrà la petició d’indult a Pablo Hasel, es farà el judici dels Set del 30-G i el Suprem resoldrà sobre la condemna d’Adrián Sas i sobre l’absolució de Tamara Carrasco.

Aquest recull sobre els casos de repressió del 2021 inclou només els casos més destacats o que han avançat durant aquest any. Per a un recull més exhaustiu podeu consultar aquesta radiografia de VilaWeb sobre les causes que han afectat l’independentisme d’ençà del 9-N. 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.