Mossos contra independentistes: canvis imminents i un trasllat delicat

Els advocats habilitats per a defensar els agents són a punt de ser traslladats al gabinet jurídic mentre es revisen una trentena de casos

Josep Casulleras Nualart
Josep Casulleras Nualart
14.11.2021 - 20:02
Actualització: 14.11.2021 - 21:02
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Hi havia inquietud entre una part del personal del Departament d’Interior aquestes darreres setmanes. Perquè fa més de tres mesos de l’anunci del conseller Joan Ignasi Elena del trasllat de la defensa dels Mossos d’Esquadra a la Presidència, i els advocats que han portat algunes de les acusacions més polèmiques contra activistes independentistes encara es deixaven veure pel departament. I algun dels més bel·ligerants en les acusacions, com Josep Lluís Florensa, continua de responsable d’Afers Penals d’Interior. Hi ha hagut canvis, realment? Fins ara, de visibles, ben pocs, tot i algun gest com el recurs contra la condemna a Marcel Vivet –després d’haver-li demanat en el judici quatre anys i nou mesos de presó– i la rebaixa a contracor que va fer el lletrat habilitat en l’acusació contra tres dels Nou dels Lledoners. Els canvis més importants encara no s’han fet, però són imminents, segons les fonts consultades per VilaWeb.

Tot plegat arriba en un context marcat per la negociació amb la CUP perquè el pressupost de la Generalitat de l’any vinent tiri endavant. La CUP ha estat el partit més exigent amb aquests canvis, i els va posar per escrit en l’acord de legislatura que va signar amb ERC. Després de l’anunci d’Elena, calia veure en què es materialitzaven el compromís i el decret aprovat.

Per una banda, hi haurà instruccions del gabinet jurídic perquè la Generalitat es retiri d’unes quantes causes contra activistes en què està personada en representació d’agents dels Mossos. Ja se n’ha sabut un cas, el del judici contra set activistes acusats de desordres públics i atemptat contra l’autoritat per la mobilització del 30 de gener de 2018 davant el parlament en la investidura fallida del president Puigdemont. El judici serà el 25 de novembre vinent, i no ha estat fins ara que la Generalitat, que demanava dos anys de presó per a tots set acusats, se n’ha retirat, perquè no s’ha acreditat pas l’autoria de les lesions dels agents implicats, cosa per la qual la fiscalia sí que presenta acusació. I aquest és el canvi de criteri: la Generalitat es personarà com a acusació particular en representació d’agents dels Mossos d’Esquadra solament si hi ha lesions acreditades. Però no es personarà pas per uns altres delictes com ara desordres públics i atemptat contra l’autoritat, que poden implicar penes de força anys de presó.

Amb aquest criteri, els serveis jurídics examinen una trentena de casos, en alguns dels quals la Generalitat pot prendre la mateixa decisió de retirar l’acusació. Entre aquestes causes pendents, hi ha la de quatre activistes de Bages per a qui demana dos anys i tres mesos de presó per lesions, desordres públics i atemptat contra l’autoritat per uns incidents davant la Guàrdia Civil espanyola a Manresa el 16 d’octubre de 2019, durant les Marxes per la Llibertat. O el cas del David i l’Álvaro, dos joves de Parets del Vallès detinguts la matinada del 17 al 18 d’octubre de 2019 al carrer d’Aragó de Barcelona. La fiscalia demana que siguin condemnats a nou anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, atemptat agreujat contra agents de l’autoritat i danys agreujats. La Generalitat els acusa de delicte lleu de maltractament, de resistència i d’atemptat contra agents de l’autoritat i els demana sis mesos de presó. Un altre cas, doncs, en què la Generalitat és acusació quan no hi ha lesions acreditades.

A part de la revisió d’aquests casos, hi ha canvis més estructurals. El més visible serà el trasllat imminent de quatre dels sis lletrats habilitats al Departament d’Interior a la seu del gabinet jurídic, que depèn de la Presidència, al carrer de Jaume I de Barcelona, a tocar de la plaça de Sant Jaume. Són els quatre que treballen a Barcelona, i que s’instal·laran al costat de l’equip que dirigeix Francesc Esteve, que d’ençà del mes d’agost supervisa tots els escrits d’acusació nous que es presenten. En els casos ja oberts, s’han donat instruccions amb l’aplicació dels nous criteris als lletrats habilitats que representaven els agents. Un exemple recent, en el judici contra els Nou dels Lledoners, a Manresa, en què l’advocat Lluís Conesa va retirar l’acusació contra tres dels acusats per desordres públics que havia mantingut fins al dia del judici mateix, va mantenir la d’atemptat contra l’autoritat i va rebaixar la de lesions greus a lleus.

Els lletrats habilitats dels Mossos que ja duien un cas, el continuen portant. I en els casos que examina el gabinet jurídic, es valora si convé de retirar l’acusació abans del judici, o bé modificar les acusacions i la petició de penes quan comenci. Quan arribin nous casos, es repartiran entre els lletrats i el personal del gabinet jurídic. És a dir, no els portaran necessàriament –tal com passa fins ara– els mateixos quatre lletrats que han dut la immensa majoria dels casos contra activistes independentistes, sinó que hi haurà un equip més ampli per a fer el repartiment i una certa redistribució de funcions. Amb la concentració de la defensa jurídica dels agents dels Mossos en un sol lloc, es pretén d’assegurar que funciona, aquesta unificació de criteris sobre quins són els delictes pels quals la Generalitat pot acusar i quan es poden aplicar possibles agreujants quan hi hagi incidents, etc.

Qui decideix en quin cas personar-se en defensa d’un agent és el Departament d’Interior. De fet, segons la llei d’organització dels serveis jurídics de la Generalitat, per a començar actuacions judicials cal l’autorització del president de la Generalitat o del conseller, o bé de la persona en qui aquest ho delegui, que normalment és el secretari general d’Interior, càrrec que ara ocupa Oriol Amorós. Quan un agent, o qualsevol altre funcionari de la Generalitat, vol presentar una denúncia, pot recórrer a l’assessoria jurídica de la Generalitat, tal com estableixen l’estatut bàsic del treballador (article 14) i el decret legislatiu 1/1997 en l’apartat dels drets dels funcionaris públics. “Els funcionaris tindran el dret de ser assistits i protegits per la Generalitat envers qualsevol amenaça, ultratge, injúria, calúmnia, difamació i, en general, envers qualsevol atemptat contra la seva persona o els seus béns, per raó de l’exercici de les seves funcions”, diu el decret.

Una volta decidit –i signat– per part d’Interior que la Generalitat es persona en una causa amb mossos d’esquadra implicats, el gabinet jurídic pot decidir de què acusa i de què no, i l’advocat formularà les peticions de pena que consideri quan sigui el moment processal de decidir-ho. Amb la centralització de les actuacions, el gabinet mirarà d’aconseguir un control que fins ara no havia tingut, perquè els lletrats dels Mossos anaven molt per lliure, i feien i desfeien amb opacitat envers la Presidència. El decret del 3 d’agost d’enguany pretenia de revertir-ho d’una vegada. Era el compromís que constava en l’acord entre la CUP i ERC –no pas entre ERC i Junts–: que calia unificar el cos d’advocats d’Interior en l’estructura central dels serveis jurídics de la Generalitat.

La temptativa de Torra i la furgoneta

Però la lluita ve de lluny. Perquè aquest canvi de criteri ja el va impulsar el president Quim Torra a començament de l’any passat, proposant això mateix: que la Generalitat es personés solament en les causes en què hi hagués agents ferits i l’autoria en pogués ser acreditada. Torra ho va traslladar al conseller Miquel Buch perquè els lletrats habilitats del Departament d’Interior ho tinguessin en compte. Però ja hi havia un munt de causes obertes. No hi havia un control efectiu per part del gabinet jurídic sobre aquests expedients, i el president va demanar que els serveis centrals els supervisessin. Una resposta a aquesta exigència que va arribar d’Interior fou inquietant.

Un matí, una furgoneta es va aturar al carrer de Jaume I, davant la seu del gabinet jurídic de la Generalitat. Venia del Departament d’Interior, i anava carregada de documentació sense indexar, plena d’expedients sobre causes judicials. Tota aquella documentació, tal com venia, era impossible d’assumir pel personal del gabinet. Fou la manera tosca de reaccionar que va tenir algú del departament tot responent la pretensió del president de centralitzar la informació sobre les causes en què la Generalitat es personava, en un moment en què anaven apareixent amb comptagotes casos nous amb acusacions escandaloses contra activistes independentistes per a qui es demanaven penes altes de presó per delictes com ara desordres públics, braç a braç amb la fiscalia, i amb arguments molt forçats per a exagerar les lesions dels agents. Un cas paradigmàtic, el de l’Ibrahim i en Charaf, que van acabar absolts. I en alguns casos, Torra i el gabinet jurídic es trobaven l’incendi a tocar del començament del judici, per alguna filtració del cas a la premsa. El president va provar de controlar l’equip d’advocats dels Mossos que duien amb hermetisme aquestes causes i que hi aplicaven els criteris d’acusació que els semblaven. Però amb Buch no va funcionar.

El conseller Miquel Sàmper, una vegada destituït Buch, va assumir aquest mateix compromís i el va fer públic. Però durant els mesos d’interinatge en el càrrec, i enmig de fortes pressions dels sindicats dels Mossos per no tocar el funcionament del cos d’advocats del cos, tampoc no va fer-hi cap canvi. I no ha estat fins ara, amb el nou govern i amb el conseller Joan Ignasi Elena, que finalment comença a prendre forma. Però els canvis no s’apliquen pas d’un dia per l’altre, arriben lentament, i ara tot just n’és el començament.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies