La visita del copríncep francès, Emmanuel Macron, paralitzarà Andorra avui i demà; el seu segon viatge oficial, set anys després del que va fer el 2019. Una visita que reafirma el model institucional andorrà en un moment clau, marcat per la incertesa oberta amb l’acord d’associació amb la Unió Europea i per qüestions especialment delicades per al copríncep episcopal, com ara l’avortament.

El govern ha preparat una agenda carregada d’actes que combina diplomàcia, simbolisme i projecció pública. Macron arribarà cap a les 16.00 en helicòpter, i aterrarà a l’Estadi Comunal d’Andorra la Vella. La seva arribada activarà un ampli dispositiu policíac i logístic, amb restriccions de trànsit a la zona i control d’accessos. L’ús de l’helicòpter respon tant al fet que no hi ha aeroport com a criteris de seguretat, i permet un control total del desplaçament. Aquesta mateixa via s’utilitzarà també per a sortir del país, quan acabin els actes, des de la zona del Tarter.

La primera jornada tindrà un marcat caràcter institucional. Quan arribi, Macron es reunirà amb el cap de Govern, Xavier Espot, per parlar de qüestions estratègiques, entre les quals la relació amb la Unió Europea, l’economia i la cooperació bilateral. Sobre això, Espot ha avançat que proposarà una connexió ferroviària amb l’estat francès. Posteriorment, Macron visitarà instal·lacions com la central de FEDA, en un gest que posa l’accent en l’energia i la transició energètica.

També participarà en trobades diplomàtiques, inclosa la presentació conjunta de cartes credencials d’una quinzena d’ambaixadors davant tots dos coprínceps, una imatge poc habitual que reforça el caràcter compartit de la funció de cap d’estat. La jornada es clourà amb un sopar oficial a l’Andorra Park Hotel amb autoritats, representants institucionals i membres de la societat civil, amb la voluntat de projectar una imatge de cohesió i obertura, i amb presència destacada de joves.

Dimarts: Andorra s’atura

Demà, dimarts, es concentraran els moments més destacats i simbòlics. La jornada començarà a primera hora del matí, amb les visites a centres educatius: el Lycée Comte de Foix i l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança de Santa Coloma, tots dos a la parròquia d’Andorra la Vella. En aquests centres, els alumnes participaran en actes de benvinguda, inclosa la interpretació de l’himne nacional.

Tot seguit, Macron visitarà el centre històric d’Andorra la Vella. L’acte institucional al Consell General començarà amb un recorregut a peu pel carrer de la Vall, amb presència d’autoritats, dispositiu de seguretat reforçat i participació simbòlica de la ciutadania i escolars. A l’arribada a la Casa de la Vall, serà rebut pel copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat, abans d’entrar a l’edifici històric.

A l’interior, Macron signarà el Llibre d’Honor i participarà en la sessió solemne del Consell General. Aquesta sessió tindrà un caràcter històric: per primera vegada, els dos coprínceps presidiran conjuntament el parlament andorrà, una imatge carregada de simbolisme. A l’exterior, es faran honors a la bandera i es farà la fotografia oficial amb les autoritats.

El moment central de la visita arribarà cap a les 12.45, amb el discurs de Macron a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. L’espai s’ha preparat com a gran escenari institucional obert, amb control d’accessos, zones delimitades i presència policíaca reforçada. Es preveu que el discurs duri uns vint minuts i que inclogui referències al futur d’Andorra, la relació amb França i el context europeu.

Per facilitar l’assistència a l’acte i garantir-hi una participació multitudinària, el govern ha decretat una aturada obligatòria de l’activitat econòmica entre les 12.00 i les 14.30. Comerços, oficines, indústries i administracions hauran de tancar, i les hores es consideraran festives, retribuïdes i no recuperables. És una mesura excepcional que afecta pràcticament tot el teixit econòmic i que no té precedents recents d’aquesta magnitud. Solament quedaran operatius els serveis essencials, com ara els sanitaris, turístics, hotelers, de restauració i les estacions de servei.

La jornada continuarà amb un dinar institucional a l’antic Hotel Rosaleda d’Encamp, ofert pel cap de Govern, i amb una breu atenció als mitjans. Finalment, la visita culminarà amb un acte solemne al santuari de Meritxell, on els coprínceps Macron i Serrano Pentinat rebran la Creu dels Set Braços, la màxima distinció de l’estat. Amb aquest acte es tancarà una agenda concentrada en poc més de vint-i-quatre hores.

Durant tota la visita, s’aplicaran mesures excepcionals de seguretat: restricció temporal de l’espai aeri, prohibició de vols i drons, limitacions de mobilitat en diferents punts i suspensió de l’activitat de caça.

Una visita ajornada i amb precedent històric

La visita d’Emmanuel Macron s’havia de fer inicialment el mes d’octubre, però es va ajornar arran de la inestabilitat política francesa, marcada per les dificultats del govern per assegurar majories parlamentàries i aprovar el pressupost.

La presència del copríncep francès s’inscriu en una tradició consolidada, segons la qual el president francès visita Andorra pel cap baix una vegada durant el mandat. Macron esdevé el setè cap d’estat francès que ho fa en qualitat de copríncep. Van haver de passar més de sis segles perquè un copríncep francès visités per primera vegada Andorra: Charles de Gaulle ho va fer el 23 d’octubre de 1967. No va ser fins sis anys més tard, l’agost de 1973, que hi hagué la primera trobada entre els dos coprínceps, el bisbe d’Urgell, Joan Martí Alanis, i el president Georges Pompidou, tot i que aquesta reunió no es va fer a Andorra, sinó a Caors, a Occitània.

D’ençà d’aleshores, tots els coprínceps francesos han visitat Andorra i han mantingut contactes regulars amb el seu homòleg episcopal, consolidant així una pràctica institucional que reforça el caràcter singular del coprincipat.

La darrera visita institucional de Macron va ser el 2019, poc després d’arribar a l’Elisi, en un viatge que ja va servir per a reforçar els vincles bilaterals i el paper del coprincipat en l’equilibri institucional.

Protestes enmig de la visita

Tota aquesta voluntat de solemnitat, amb una agenda mil·limetrada, topa amb la crida del Sindicat d’Habitatge d’aprofitar la visita per visibilitzar el conflicte pels lloguers i la por creixent d’una expulsió de residents del mercat immobiliari. Després de la reunió el dia 21 d’abril de l’entitat amb la ministra Conxita Marsol, en què el govern va descartar de modificar la llei de desintervenció dels lloguers, el col·lectiu considera que cal intensificar la pressió.

La portaveu del sindicat, Rebeca Bonache, ha apel·lat directament a la mobilització ciutadana durant el discurs de Macron. La voluntat és que el copríncep “sàpiga què passa al país” i que el malestar arribi també a l’escena internacional. El sindicat no amaga la voluntat de convertir l’acte institucional en un altaveu de protesta.

Les mobilitzacions del 2023 ja van forçar mesures temporals sobre els lloguers, però el sector denuncia que la situació s’ha agreujat. L’augment dels preus, l’escassetat d’habitatge assequible i la proliferació de pisos de luxe alimenten la percepció d’una crisi estructural que afecta especialment la població treballadora i els joves.

En aquest context, el focus mediàtic no se centrarà solament en els actes més protocol·laris, sinó també en el moment social que viu Andorra, i quan falta menys d’un any per a les eleccions generals. Entre la solemnitat institucional i el risc de protesta, l’estat es prepara per a una jornada d’alt voltatge polític i simbòlic.