Sandra Capsir: “El lector de Catalunya té molts prejudicis a l’hora de llegir en unes altres variants dialectals”

Edicions Bromera, l’editorial fundada a Alzira (Ribera Alta) per Josep Gregori, acaba de tancar els actes de celebració dels quaranta anys. Quatre dècades en què han publicat uns sis mil títols, convertits en divuit milions d’exemplars venuts. És molt probable que en cap casa valenciana no hi falte, pel cap baix, un llibre de Bromera. Pot ser de l’Eclèctica, la col·lecció d’adults; o del Micalet Galàctic, la col·lecció que ha instil·lat l’hàbit de la lectura de milers i milers de xiquets i de joves; o algun llibre de text de qualsevol nivell de l’educació obligatòria o batxillerat.

Bromera comença l’any que fa quaranta-un amb una nova directora general. Fa divuit anys que Sandra Capsir (Castelló de la Ribera, 1983) està lligada al grup, i ha passat per uns quants departaments. En aquesta entrevista, repassem la situació del segell i els desafiaments en un futur incert per al sector. Capsir afirma sense dubtar-ho que la venda, l’any 2023, del 60% de Bromera al grup Planeta va ser un encert perquè els ha permès, per exemple, d’entomar amb una certa tranquil·litat la pèrdua de més de 300.000 exemplars per la gota freda. Quant a la resta, nega qualsevol interferència i defensa la independència amb què diu que continuen treballant.

—Fem l’entrevista en el vostre despatx, que va ser de Josep Gregori, el fundador, i quan es tanquen els actes de celebració del quarantè aniversari.
—Impressiona. Josep va ser una persona amb una visió molt clara. Crec que el seu encert va ser trobar l’oportunitat en un moment puntual, fruit de la necessitat de normalització lingüística, però ell ho fa amb una visió de futur. És una responsabilitat molt gran i un repte professional important. Però veig una responsabilitat col·lectiva, perquè tinc la sensació que hi ha moltes dones en el sector editorial valencià que durant molts anys han sostingut l’ecosistema. Tenim editores, correctores, autores, moltes gestores d’editorials, però no sé si ha sigut prou visible. I sent una part de responsabilitat de sumar-me a eixa seguida obrint camí i fent visible el treball de les dones en el món editorial.

—Josep Gregori ja n’està del tot desvinculat?
—Continua tenint una part de l’accionariat i és membre dels comitès i dels consells. Està en eixa part més d’assessorament o acompanyament, i no en l’operativa del dia a dia. És positiu que estiga en la part estratègica, perquè seria una llàstima perdre tot el seu coneixement.

—Heu publicat sis mil títols?
—Si tenim en compte tots els segells i els llibres de text, les xifres són més de sis mil títols publicats i, just ara, hem fet un recompte dels exemplars venuts, i eixien 18 milions d’exemplars, incloent-hi els materials educatius, també.

—Eixim a tres llibres per valencià?
—És poc habitual que les editorials tinguen un magatzem propi, però és una de les coses que històricament Josep també ha tingut sempre clares. I ací baix sí que tenim un llibre per cada valencià. N’hi ha prop de cinc milions. [En acabar l’entrevista ens ensenya l’enorme magatzem que té quatre pisos i és operat per grues intel·ligents.]

—De tots aquests divuit milions i sis mil títols, quin és el més venut?
—Tenim uns quants best-sellers, segons la franja d’edat. A l’Eclèctica, Tirant lo Blanc continua essent el llibre més venut. Si anem al circuit de recomanació, tindríem L’últim roder, Mor una vida, es trenca un amor, Joan el Cendrós… Són títols que ja formen part de l’imaginari sociològic.

—Parlem d’un parell de generacions que han crescut amb llibres de Bromera. Anem cap a la tercera generació de gent que continuarà creixent amb Bromera?
—Totalment. Jo em considere generació Bromera cent per cent. Encara conserve alguns títols signats per Josep Gregori i Josep Antoni Fluixà del Micalet Galàctic. Crec que el repte és que hi haja una tercera generació Micalet o Tinta, o Zebra, que són les noves col·leccions que tenim. Però, sobretot, que eixa generació continue. Hem d’aconseguir el salt a la lectura en valencià fora de l’escola. I és un repte compartit per tot el sector, el món editorial no pot treballar sol. Necessitem un sistema de llibreries fort, de biblioteques, de mitjans de comunicació. Tenim la responsabilitat que els lectors continuen essent-ho en l’edat adulta, i he de fer autocrítica, perquè no sé si ho acabem aconseguint.

—Sou el segell amb més varietat de gèneres al catàleg i, a més, publiqueu uns quants premis literaris. Això és sostenible, ara?
—La varietat de gèneres que publiquem ha de ser sostenible. Bromera no s’entén sense eixe compromís cultural i lingüístic que tenim amb l’edició en valencià i, per tant, tot i que és cert que hi ha gèneres que, si els miràrem en termes de negoci, no serien del tot rendibles, és part de l’ADN i de Bromera mantenir el compromís de publicar tots els gèneres per a totes les edats i anar jugant amb els números. Tens col·leccions o llibres més comercials que t’ajuden i et permeten de mantenir eixe compromís. Una cosa que crec que sí que hem de repensar és com estan plantejats els premis literaris i aconseguir captar noves veus. Que els premis literaris servesquen per a reconèixer trajectòries consolidades, però també per a descobrir noves veus. Nosaltres, enguany, amb motiu dels quaranta anys, hem posat en marxa una beca de mentoria, amb Vicent Usó. Rebem una proposta d’originals i fem una mena d’escola d’escriptura per ajudar a la culminació del projecte.

—L’any 2023, a Bromera hi va haver un canvi gros, que va ser la venda del 60% a Planeta. Continua essent aquest, el percentatge?
—Sí, el 60%.

—En aquell moment, Josep Gregori ens va dir que Bromera tindria la mateixa autonomia que tenia quan anava tota sola. Autonomia plena. És així, encara?
—És així. Més enllà de les prevencions ideològiques que puguem tenir, perquè és un gran grup, podem dir, des de la tranquil·litat absoluta, que la independència en el pla editorial, en la missió, en els valors de Bromera, és total. En aquests tres anys, Planeta ens ha aportat recursos, innovació i més professionalització. L’encert de Josep va ser crear un projecte cultural, però amb una mirada professional i una visió empresarial. Bromera és una empresa i el seu objectiu és facturar. Josep ja ho fa. Consolida un equip de professionals estables, de dissenyadors, d’editors especialistes en text, d’editors especialistes en infantil i juvenil, de màrqueting. Planeta ha estat un accelerador de tot aquest procés de professionalització. A més, ens suma tota mena de ferramentes del sector que no solen ser accessibles a les petites i mitjanes empreses.

—En el dia a dia, gent de Planeta treballa físicament a Bromera?
—No. Ací som tots treballadors de Bromera. La nostra relació amb Planeta és, més o menys, la mateixa que amb Josep. Hi ha una sèrie de consells o comitès trimestrals, on compartim com va la marxa de l’empresa. Avancem el pla editorial. Planeta fa un acompanyament estratègic. La llibertat és absoluta. Jo no estaria còmoda en aquesta cadira si no fos així. Ho he de reconèixer. Evidentment, hi ha uns objectius de facturació i de rendibilitat de l’empresa que s’han de complir. Com també els tenia Josep. I, sobretot, el que hi ha és seguiment i acompanyament, però no hi ha una intervenció. Continuem essent la gent de la casa.

—En el sector cultural hi ha una certa preocupació per aquesta concentració d’editorials en un sol grup. Planeta va adquirir Grup 62, Bromera i, fa poc, Periscopi. Són editorials que funcionen, que tenen una personalitat molt pròpia i distingida, i ara formen part d’un conglomerat. Pot arribar a ser un ganivet de doble tall que pot fer mal a les editorials xicotetes.
—Jo crec que és una por compartida, Bromera n’era conscient abans de formar part del grup. És una tendència empresarial generalitzada, la concentració. El risc, per a tot el sector, rau en la concentració i com exerceixen el poder els grans grups. He de dir que també hi ha hagut un cert aprenentatge dels grans grups a l’hora de fer aquestes integracions. Hi ha una inversió econòmica, però la situació és de respecte i d’independència absoluta. Abans, potser, es feien més operacions d’absorció, però no és el nostre cas. Jo sempre dic que nosaltres som un satèl·lit. Hi ha Planeta, i hi ha Bromera, que és un satèl·lit, som a la lluna de València. I, si ho mires bé, som com un petit grup Planeta, en el sentit que tenim segells molt diversos, en molts idiomes. Fem llibres de text, cosa que ells no fan.

—Tradicionalment, hi ha hagut una dificultat perquè les editorials valencianes arribessen al Principat i a les Illes. Bromera també ho va sofrir. El fet de ser dins un gran grup us ha obert portes?
—Ho sofrim encara. La independència i l’autonomia amb Planeta és total. Per tant, no hem notat un canvi especial a Catalunya pel fet de formar part del grup. Continuem en aquesta lluita. I ho dic obertament, amb tots els meus respectes: crec que el lector de Catalunya té molts prejudicis a l’hora de llegir en unes altres variants dialectals que no siguen la pròpia. I en eixe sentit, crec que els valencians i els illencs els portem avantatge, perquè estem acostumats, des de ben menuts, a llegir en qualsevol variant dialectal. La política de Bromera és respectar sempre la variant d’origen dels escriptors. I crec que el respecte cap a la diversitat i la riquesa lingüística és motiu d’orgull. Pensem en els escriptors o escriptores que han triomfat al Principat, en quina variant escriuen? Ferran Torrent, Isabel-Clara Simó, Gemma Pasqual… La batalla de Bromera és reivindicar l’autoria valenciana i cal superar eixa barrera a l’hora de llegir en occidental.

—Ja us heu refet del daltabaix de la gota freda?
—La veritat és que és una qüestió de la qual es parla poc. S’han atès, com és normal, totes les qüestions de primera necessitat, de primera emergència i a les persones afectades, però nosaltres ho tenim per resoldre. Continuem el debat entre distribuïdores i assegurances
sobre el valor de tot el que es va perdre allà. Són entre 300.000 i 350.000 llibres, perquè després se’n varen recuperar uns quants.

—De quants diners parlem?
—Si parlem del preu al públic, són uns quatre milions.

—I això són xifres roges en el balanç del 2024?
—Això és allà, en un buit. I en això, Planeta ens dóna tranquil·litat. Realment, jo no sé com hauria afrontat un  propietari –Josep, per exemple– el fet de tenir eixe buit sense resoldre durant més d’un any. En eixe moment, crec que tots els treballadors de la casa vàrem respirar i vam dir, bé, tenim l’estaló de Planeta, no ens faltaran les nòmines, no tindrem ERTO. Això ens ha donat tranquil·litat i també acompanyament, perquè el procés és llarg. Estem en negociacions…

—Sou capdavanters en venda de llibres de text. La darrera polèmica amb la conselleria té a veure amb la no-inclusió dels autors nascuts fora del País Valencià al temari de literatura de batxillerat. Bromera ha canviat els texts, o oferireu una visió completa de la literatura catalana?
—Nosaltres això ho tenim clar. Hem de fer els llibres de text amb rigor acadèmic, amb visió filològica i partint de la unitat de la llengua. Nosaltres no hem canviat els llibres. En els nostres llibres d’ESO i batxillerat sempre estan representats els autors del territori lingüístic, però sempre hem posat més l’accent en els nostres autors, en els valencians. Per una qüestió també de criteri acadèmic, que l’alumnat conega els seus autors més pròxims. Però, per descomptat, no podem renunciar als autors de la resta del territori lingüístic. Enguany renovem els llibres de text i no hem canviat ni una coma. Ens hem de mantenir al marge de sorolls polítics o aquestes línies que busquen la confrontació. Nosaltres fem llibres de text des del rigor acadèmic que demana que s’estudien tots els autors d’un territori lingüístic.

—Per la musiqueta que us arriba dels comercials que van als instituts, com veieu la disposició dels professors quant a aquest tema?
—Jo crec que els professors comparteixen la línia de les editorials. No només de Bromera. La resta d’editorials que fan llibres ací també ho tenen clar, comparteixen que l’educació ha d’estar al marge d’aquests sorolls ideològics o polítics. I crec que acolliran molt bé que hàgem respectat l’estructura dels nostres llibres.

—La conselleria va anunciar que llevaria els ajuts i les subvencions a entitats que anomenava catalanistes i us incloïen a vosaltres. S’ha confirmat que és així? Quina és la situació real?
—Va haver-hi certa confusió entre la Fundació Bromera, que com a entitat sense ànim de lucre, igual que altres entitats com Escola Valenciana o Acció Cultural, rebia una ajuda directa a la seua tasca, i l’editorial Bromera. L’editorial continua mantenint les ajudes a la producció tal com estaven. Hi ha hagut retallades en les ajudes a la difusió i a la promoció. Bromera, com a empresa, no ha sofert retallades. Però sí que participàvem en un programa de promoció del valencià, més per la tasca de dinamització de la lectura que no per la tasca empresarial, i sí que ho han retallat.

—Malgrat aquests inconvenients i la manca de suport institucional, la fundació continua fent la seua tasca?
—La fundació no forma part del Grup Planeta. Es va quedar fora del contracte. Continua treballant i buscant línies de subvenció. És cert que algunes les han retallades, però n’han mantingut d’altres i, a priori, continua la seua activitat amb normalitat. La campanya de Llegir en Valencià, la de llegir en espais que no són estrictament biblioteques… De moment, continua la seua activitat normal.

—M’agradaria aprofundir en una afirmació que heu fet. En quin moment, els xiquets i joves lectors deixen de ser adults lectors?
—Hi ha diverses qüestions. Hi ha una part natural del creixement de les persones quan els interessos es dispersen. Quan parles amb els professors de valencià, t’ho diuen. Xiquets que han llegit moltíssim de menuts, quan entren en eixa etapa en què l’oferta d’oci i els interessos personals augmenten, l’hàbit lector pot trontollar. El repte és enganxar-los, que troben eixe gènere, eixe autor que mantinga eixe hàbit lector. Ací crec que l’escola continua tenint molt de pes com a mediador i prescriptor, però quan ixen d’eixe àmbit, potser hi ha cert buit. I hi ha molt de treball de biblioteques, de llibreries, de manera aïllada, però potser faltaria una visió més conjunta on s’incloguera també el paper dels mitjans de comunicació. Jo ho trobe a faltar moltíssim, i ho envege del Principat, on detectes una mena de star system literari. Al País Valencià no el veus als mitjans, eixe star system. Has d’estar molt dins del sector per conèixer-lo i per ser capaç de dir dos o tres noms d’escriptors.

—En algun moment us he sentit parlar de la condemna de l’algorisme de les xarxes socials.
—És molt difícil encertar quines tecles hem de tocar. Al departament de màrqueting van bojos intentant buscar la manera que apareguem als nostres lectors. Es necessita una professionalització important, perquè l’algorisme et tinga en compte, i has de tenir una sèrie de visualitzacions, d’interaccions, per a entrar en la roda i aparèixer als teus lectors. Si no, estàs condemnat a la publicitat de pagament, però això també penalitza. Això de l’algorisme és un món. Requeriria un pòdcast.

—També hi ha la baralla per a tenir un lloc en la taula de novetats, que va lligada a l’eterna pregunta de si es publica massa.
—Publicar molt és l’única manera de mantenir viu el mercat i la facturació. Potser sí, que es publica massa. I després hi ha la tirania.

—…
—Dic tirania perquè ens dol moltíssim veure que llibres o autors que es mereixen una vida més llarga tenen una oportunitat tan curta en la taula de la llibreria. I sort que, malgrat les meues queixes sobre com funciona l’algorisme, tenim més canals per a poder recuperar eixos llibres i continuar-ne parlant. Fer un llibre requereix un gran esforç de l’autor. I dol molt explicar a un autor que comença que el seu llibre no estarà un mes sencer en la llibreria si no hi ha un fenomen extraordinari i esdevé un supervendes.

—Com a editors, ja heu rebut algun original que hàgeu detectat que està fet amb intel·ligència artificial?
—De moment, no.

—Temeu que arribe eixe moment? El moment, per exemple, que un jurat s’adone que una novel·la l’ha feta la IA?
—No ho temem perquè, a mesura que la utilitzes, crec que som capaços de detectar què s’ha fet amb IA. És una ferramenta excel·lent per a agilitar processos, per a conversar i ajudar a resoldre dubtes. A un escriptor el pot ajudar a detectar incoherències en la narració. Crec que és una ferramenta i hem de saber pujar al carro i posar-nos al dia, però no podrà substituir eixa mirada literària o eixe treball de l’editor. Serà difícil, crec, que una novel·la estiga escrita cent per cent per la IA, encara que tots tenim cert respecte. L’altre dia, un escriptor, no recorde el nom, deia, m’he espantat perquè li he demanat una cosa i l’ha escrita exactament com jo ho hauria fet. M’agradaria fer-te aquesta pregunta com a escriptora.

—Com a periodista, la utilitze per a cercar fonts i informació. Per a fer ficció, no l’he provada.
—Jo estic convençuda que no substituirà la mirada literària ni el treball dels editors, però també des del respecte.

—El llibre sempre serà de paper?
—Sí. Jo n’estic convençuda. En les persones que llegim en digital i en paper, està molt diferenciat com uses el digital, però la lectura en paper forma part del ritual de llegir un llibre.

—Heu pensat d’experimentar en el món audiovisual?
—Hem començat a fer provatures, sobretot, amb els àlbums il·lustrats, i fem audiocontes. Tenim el pòdcast de l’adaptació teatral de Júlia, d’Isabel-Clara Simó, i el Vi i veritat, de Natàlia Gisbert. No ho hem fet encara com a línia de comercialització, sinó que ho gastem com a eines de promoció o de foment a la lectura, o de difusió de tècniques d’escriptura, com el de L’arquitectura de la ficció, que fem amb Vicent Usó. Encara no ho hem vist com una via de negoci. Però és una qüestió a explorar i a aprofundir. Això també ens passa en la línia educativa. A banda de fer llibre de text en paper, ara hem estrenat al Supercampus de 3Cat dues sèries de contingut audiovisual vinculat a l’aprenentatge del català. Una sobre lèxic, i una sobre sociolingüística, fetes i produïdes per Bromera. En À Punt tenim la plataforma Apunts de Llengua, on nosaltres documentem cada píndola audiovisual i aportem tots els recursos didàctics, perquè és una plataforma per a l’aprenentatge del València. És a dir, estem atents, de moment. Sense renunciar mai al paper.

—A partir d’ara, què ha de ser, Bromera?
—Bromera té el repte de continuar creixent com a empresa. Sense renunciar al que ens defineix, que és el compromís cultural de publicar tots els gèneres per a totes les edats i en valencià. Sí que hem d’apostar pel creixement. Bromera també ven drets a l’estranger. També exporta moltíssim. Tenim el repte i l’oportunitat de continuar creixent amb totes aquestes ferramentes que diem i el que ens aporta estar en un gran grup. Hem de poder fer una escolta activa del mercat per trobar eixes noves veus, eixos nous canals, eixa nova manera d’arribar al públic. Bromera ha de continuar treballant com fins ara, però adaptant-se als temps per continuar essent una editorial capdavantera en valencià.