02.05.2025 - 12:46
|
Actualització: 02.05.2025 - 13:08
La ciutadania valenciana afectada per la gota freda expressa una insatisfacció profunda amb el ritme i l’enfocament de la recuperació impulsada per les administracions. Aquesta és la principal conclusió de l’enquesta elaborada entre el 4 i el 25 d’abril per elDiario.es i Placemaking Europe, en el marc del projecte Innovació per a la Reconstrucció, una iniciativa participativa pensada per escoltar les necessitats i propostes de la població damnificada.
El balanç general del procés de recuperació obté una nota mitjana de tan sols 3,43 sobre 10, amb una mediana de 3,0, cosa que evidencia la visió crítica dels participants. De fet, la meitat de les valoracions se situen entre l’1 i el 4, mentre que els qui atorguen puntuacions per damunt del 6 són minoria i les notes més altes –9 o 10– són gairebé inexistents entre les 1.424 persones que han respost.
Tot i que hi ha diferències entre àmbits i àrees específiques, el patró general és de desaprovació, especialment en allò que fa referència als aspectes socials i econòmics de la reconstrucció. Els resultats palesen la percepció generalitzada que les institucions no han estat a l’altura de la magnitud del desastre.
Un desig clar de canvi en el model
Més enllà de les valoracions negatives, l’enquesta també revela un desig explícit de canviar el model de reconstrucció. El 54,1% dels participants diuen que volen refer el territori de manera completament diferent i millor. A més, més de la meitat reclamen un gir profund en l’enfocament territorial i urbanístic. Un 37,1% aposta per introduir millores mantenint l’essència anterior, mentre que només un 2,7% voldria que tot tornés a ser com abans.
Aquesta pluralitat d’enfocaments, combinada amb un fort malestar, fa emergir un debat sobre com hauria de ser el futur dels municipis afectats i quines haurien de ser les prioritats a l’hora de reconstruir-los.
Infrastructures, habitatge i economia: notes baixes
Entre les diverses àrees avaluades, les infrastructures són les millor valorades, tot i les crítiques. Amb una mitjana de 2,89 sobre 5 i una mediana de 3,0, una part de la població reconeix que, malgrat la lentitud, hi ha hagut avenços visibles.
En canvi, la resposta en matèria d’habitatge rep una valoració molt inferior: mitjana de 2,23 i mediana de 2,0. Els participants denuncien que la reparació de les llars ha estat lenta i insuficient, deixant moltes famílies sense solucions a curt termini.
La situació econòmica no millora el panorama. L’ajuda a la recuperació econòmica té una mitjana de 2,32 i una mediana també de 2,0. Això indica que la majoria encara percep els efectes de la DANA com una amenaça viva per a la seva economia familiar i comunitària.
Però la pitjor nota la rep la dimensió social i emocional. Amb una mitjana d’1,96, aquesta és l’àrea més criticada. Els participants expressen que les institucions no han sabut atendre les ferides psicològiques ni oferir suport comunitari suficient. El sentiment de desatenció en aquest àmbit és molt estès.
Participació i solidaritat davant la inacció institucional
Una dada significativa de l’enquesta és la forta implicació ciutadana en les tasques de recuperació. El 64,2% dels participants (895 persones) afirmen haver col·laborat directament en accions de suport o de reconstrucció. D’entre aquestes, el 43,7% han fet voluntariat, el 37,6% han aportat diners i el 24,4% han participat en iniciatives d’activisme.
A més, el 33,6% dels participants –un total de 479 persones– es declaren directament afectats per les inundacions. Entre aquests, el 75,7% (363 persones) diu haver rebut algun tipus d’ajut econòmic. Tanmateix, aquesta cobertura parcial no compensa la sensació general de manca d’agilitat ni el sentiment que l’impacte de la barrancada ha estat abordat de manera fragmentària i poc profunda.
Els resultats d’aquesta consulta apunten, en definitiva, a una voluntat col·lectiva de transformar el model de gestió territorial i d’enfocar la recuperació amb criteris de justícia, equitat i sostenibilitat.
