28.03.2022 - 18:57
|
Actualització: 28.03.2022 - 20:57
La bateria de mobilitzacions dels professors catalans ha arribat a l’equador. Dels cinc dies de vaga convocats en queden dos: el 29 i el 30 de març. Els professors es manifestaran contra els canvis al calendari escolar previstos per a l’any vinent.
Malgrat que s’ha intentat arribar a un acord, els sindicats USTEC-STES, UGT, CCOO, ASPEPC-SPS, Intersindical Educació, CGT i USOC han anunciat que mantenen la vaga convocada per aquesta setmana en fracassar la mediació amb la Conselleria d’Educació, que han titllat d’engany històric.
Quins dies hi ha vaga?
Els sindicats USTEC-STES, UGT, CCOO, ASPEPC-SPS, Intersindical Educació, CGT i USOC van convocar vaga els dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març a infantil, primària i secundària. En paral·lel a aquestes protestes, el dia 23 hi havia convocada una vaga a tots els nivells educatius, d’infantil a la universitat, en resposta a la sentència del 25% de classes en castellà i “en defensa d’una educació pública i íntegrament en català”. Aquesta darrera mobilització, tanmateix, no és unitària i la signen els sindicats COS, Intersindical i el SEPC.
Els sindicats més representatius de l’escola concertada, USOC, UGT i CCOO, també van convocar vaga els dos primers dies. I el lleure educatiu va fer vaga també dimarts passat per a reclamar un nou decret de menjador per assolir un servei universal i gratuït i millores en les condicions laborals.
Què demanen?
El darrer trencament entre sindicats i conselleria l’ha ocasionat el canvi del calendari escolar del curs vinent. Els sindicats consideren que ha estat una modificació unilateral per part de la conselleria i que no ha estat pactada. En canvi, Gonzàlez-Cambray sosté que aquest era un tema àmpliament debatut els darrers anys i que per això el Consell Escolar havia fet quatre informes concloent que les vacances d’estiu eren massa llargues per als alumnes. Aquesta decisió va causar un gran malestar entre els sindicats, que van demanar una reunió amb Cambray després d’ocupar la conselleria. Els sindicats volien negociar les dates, però la reunió va acabar sense acord i van convocar vaga.
L’abisme entre Cambray i els mestres és un avís | Anàlisi d’Ot Bou
Però els sindicats insisteixen que el calendari escolar ha estat la gota que ha fet vessar el got però que hi ha moltes reclamacions que venen de lluny a les que no s’ha donat resposta. Per això, l’aturada també serveix per a fer més demandes, més enllà de la reforma consensuada del calendari: demanen de recuperar el poder adquisitiu perdut els darrers anys; que es retirin els decrets curriculars; recuperar la inversió d’abans de les retallades i arribar al 6% del PIB; estabilitzar la borsa de personal interí; i que els docents d’FP assoleixin l’equiparació salarial amb la resta de docents.
En aquest sentit, el Departament d’Educació va anunciar divendres certs canvis en el nou currículum escoltar, respecte de l’esborrany que es va fer públic inicialment. El més destacat és que es qualificarà els suspensos a l’ESO com a “no assolits”, en compte de “en procés d’assoliment”, tal com s’havia proposat. A més, els instituts disposaran de 420 hores de gestió autònoma –quatre setmanals; la proposta inicial eren sis–, i augmenten les hores dedicades a les ciències naturals, plàstica, música, ciències socials i tecnologia, i baixen les de català i castellà. La filosofia no desapareixerà com a optativa a quart d’ESO i els centres que ho vulguin podran continuar aplicant els currículums actuals el curs vinent.
Les protestes per la sentència del 25% de classes en castellà que ja s’aplica en alguns centres ha passat a un segon pla, però, i no forma part del paquet de reclamacions fetes pels sindicats. Així i tot, la mobilització es manté.
Quins serveis mínims hi haurà?
La Conselleria d’Empresa i Treball ha dictat els serveis mínims per als sis dies de vaga d’educació. Segons l’ordre emesa, es decreta una persona de l’equip directiu per a cada centre, que pot ser el director, el coordinador pedagògic, el cap d’estudis o el secretari, i en el cas de les escoles bressol, un membre del claustre. A més de la persona esmentada, per a l’ensenyament infantil, de primària i secundària (de 3 a 16 anys), es decreta un servei mínim d’un docent per cada tres unitats o aules.
Per a educació especial (de 3 a 16 anys), el servei mínim establert és del 50% de les plantilles dels centres. Per al servei de monitoratge de menjador, servei de cuina, servei d’acollida, servei d’extraescolars i d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, el servei mínim serà del 50% de les plantilles dels centres, igual com també ho serà per a les escoles bressol.
