09.03.2021 - 19:50
No ha estat avui. Ahir al vespre, gairebé a mitjanit, a la Moncloa van decidir d’ajornar el consell de ministres que tenien pensat de fer avui i van emetre una comunicació per Europa Press. Fins divendres vinent no sabrem com acaba tot allò que avançàvem a la píndola d’ahir, sobretot quina part dels 11.000 milions anunciats per Sánchez aniran a pimes i autònoms en transferències directes. Perquè finalment, sí, hi haurà ajuts directes. Sembla que el govern espanyol s’ha adonat que amb les ajudes atorgades fins ara, com els crèdits ICO, la reducció de costs dels ERTO, la moratòria del lloguer i els ajornaments d’imposts o cotitzacions no n’hi havia prou.
Si s’ha ajornat la decisió fins divendres, segons que diuen per Madrid, és per discrepàncies a diverses bandes, entre la CEOE, Unides Podem i la ministra Calviño. La patronal vol que un mínim de 6.000 milions dels 11.000 siguin per a ajuts directes. En canvi, el partit del vice-president parla d’un mínim de 8.000 i a la ministra d’Economia li semblen molts. Aquesta tarda, la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, quan ha sortit del consell de ministres, ha volgut desmentir aquestes informacions. Segons ella, el retard és degut a una qüestió “clarament i purament tècnica”, per a poder examinar més a fons alguns dels elements més complicats en el terreny jurídic. “En cap cas”, ha dit, no és producte de dissensions en el si del govern. Podia dir res més?
El cas és que avui s’han filtrat algunes informacions sobre les característiques dels fons que es crearan. En concret, l’executiu preveu de crear tres fons que configuraran el nou paquet d’11.000 milions d’euros, i que, previsiblement, consistiran en un fons canalitzat mitjançant les comunitats autònomes i dedicat a ajudes directes per a les empreses més afectades per les restriccions de mobilitat.
Quants i com? Sembla que aquí hi ha el nus de la discussió. Pablo Iglesias voldria destinar 8.000 milions d’ajuts directes a les empreses que puguin acreditar una caiguda dràstica, a partir del 30% o 40% de la facturació el 2020 en relació amb el 2019. Les empreses que compleixin aquesta condició, segons la proposta d’Unides Podem, podrien accedir a cobrir fins a un determinat percentatge –a partir d’un 70%– dels seus costs fixos, no dels variables. I una altra diferència és que l’equip econòmic de Podem també defensa que sigui l’administració espanyola, bé per mitjà de la vice-presidència tercera o del Ministeri d’Hisenda, que gestioni el fons, no pas les comunitats autònomes. Evidentment, és el fons més important de tots tres en volum, com acabem de veure amb les xifres de la discòrdia i també per les diferències profundes que hi ha entre els socis de govern.
El segon fons es configurarà per a la reestructuració dels més de 120.400 milions d’euros en crèdits avalats fins ara per l’ICO, un 98% dels quals han anat a pimes i autònoms. És evident que moltes empreses no els poden tornar en els venciments prevists inicialment, per culpa de l’allargament de la crisi. Aquí el problema són els bancs, que no volen arriscar-se a perdre una part del 20% dels crèdits que han prestat –la part no avalada. En aquest punt, Calviño ha estat aparentment molt dura amb els bancs: “Les entitats financeres han de continuar tenint un paper important en les noves mesures i assumiran part del seu cost”, ha dit. Si la ministra manté aquesta posició, doncs, els bancs hauran d’assumir part del cost de les noves mesures. La poca gràcia que els fa, no cal ni explicar-la. I jo afegeixo que molt poca memòria o capacitat d’agraïment tenen els bancs –no és que pensi que n’han tinguda mai gaire–, perquè no fa pas tants anys que entre tots –clients i no clients– vam pagar-ne el rescat i no ens va sortir pas barat…
I el tercer i últim fons serà de recapitalització per a empreses mitjanes, a través de l’empresa pública COFIDES. Serà el més petit de tots, una rèplica del que es va crear fa uns mesos per a les grans empreses i que gestiona la SEPI. L’objectiu d’aquest instrument fiscal serà entrar en el capital de les empreses que passin penúries temporals i que la seva supervivència es consideri clau.
I per acabar d’arrodonir el quadre, el diari El País, citant fonts governamentals, ha avançat aquesta matinada que el govern Sánchez tornarà a prorrogar la moratòria concursal, que acaba diumenge, 14 de març, i aquesta vegada fins el 31 de desembre. Recordem que la moratòria suspèn l’obligació que tenen les societats que han entrat en insolvència de sol·licitar el concurs de creditors en un termini de dos mesos. L’executiu tenia previst d’aprovar-lo avui, però probablement serà en el següent consell de ministres extraordinari de divendres. Com sempre a l’últim minut!
Tanmateix, aquesta vegada el termini d’allargament és molt més gran que els anteriors. En parlo amb Enric Rius, assessor fiscal de la CECOT. Em comenta que, per una banda, això dóna oxigen a moltes empreses que durant aquests nou mesos podran refer una mica el seu balanç, si el negoci torna a rutllar. Pensa, sobretot, en les empreses que envolten al sector turístic, en el cas que el vaccí permeti prou moviment de gent forastera i local. “Si millora l’evolució de la pandèmia, moltes empreses poden capgirar la situació i la moratòria és positiva, sempre que vingui acompanyada d’ajuts directes immediats”, diu.
Però, per una altra banda, nou mesos poden ser molts per a les empreses que no tenen un futur clar i que s’han anat aguantant a còpia de crèdits. Em diu Rius: “És el gran problema que encara avui l’administrador de l’empresa. Ha de fer escenaris de futur versemblants. Si veu reversible la seva situació actual, endavant. La nova moratòria es fa per a aquestes empreses. Però si la veu irreversible, ha d’anar com més aviat millor a aixoplugar-se sota el paraigua concursal.” En definitiva, si no ho fa, aleshores vol dir que s’aprofita deslleialment de la moratòria, no compleix la seva obligació com a administrador i acabarà fent-se més mal, a si mateix i als creditors.
