Urkullu mediador

TEMA DEL DIA

Diàleg. Un mediador és algú independent, sense interessos en les parts enfrontades, que intervé en un conflicte per intentar que es posin d’acord mitjançant un procés formal de negociació. El lehendakari Iñigo Urkullu, tal com ha explicat aquesta setmana davant el jutge del Tribunal Suprem espanyol, va fer de missatger entre el president Carles Puigdemont i el president Mariano Rajoy, però no pas de mediador. En una intervenció molt precisa i detallada, va confirmar converses com a intermediari amb tots dos, però no va aconseguir que s’asseguessin a parlar o que comencessin un procés de negociació perquè, com va dir, el president espanyol s’hi va negar. Fins i tot va remarcar que va trobar més predisposició al diàleg en Puigdemont que no pas en Rajoy, cosa que desmunta el relat unionista segons el qual era el president de la Generalitat qui s’hi negava.

La intervenció d’Urkullu va servir per a deixar en evidència Rajoy, que el dia anterior no va explicar les converses que havien mantingut ni va dir que s’havien reunit el mes de juliol a la Moncloa. No es pot dir que Rajoy mentís, però no va explicar la veritat, atenent al fet que, com a testimoni, hi està obligat. Quan li van demanar si havia mantingut contactes amb Urkullu, es va limitar a respondre que ell parlava amb molta gent cada dia, sense concretar més. En canvi, el lehendakari va explicar que es va reunir durant quatre hores amb Puigdemont el 19 de juny de 2017, aprofitant que era a Barcelona per l’aniversari de l’atemptat d’Hipercor, i que el president de la Generalitat li va demanar si podia fer gestions per a obrir un canal de diàleg amb Mariano Rajoy. Aquell mateix dia Urkullu es va trobar l’aleshores vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaria a la sala d’autoritats de l’aeroport del Prat i va demanar hora per veure’s amb Rajoy, cosa que va poder fer el mes de juliol a la Moncloa.

Una reunió que Rajoy va amagar al jutge Marchena, sense que de moment això hagi tingut conseqüències penals. Aquesta setmana hem vist que negar-se a declarar davant la ultradreta genera una multa de 2.500 euros però no informar Marchena de fets clau surt de franc, si més no ara per ara. Això han fet tots els membres del govern espanyol que han passat pel Suprem. La mateixa estratègia de Rajoy la va fer servir l’ex-vice-presidenta i l’ex-ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en una compareixença escandalosa, perquè va negar ser el responsable de l’operatiu policíac de l’1-O i es va treure les puces de sobre. Tot això amb l’ajuda del president de la Sala, que parava els peus a les defenses dels presos independentistes cada vegada que acorralaven un ex-membre del govern espanyol, fins al punt de negar-se a reproduir davant Zoido un vídeo de les càrregues policíaques. Tot un exemple de separació de poders.

Els missatges que Urkullu va anar traslladant entre la Moncloa i la Generalitat no van servir perquè el govern espanyol aturés la repressió durant el referèndum. El lehendakari va trucar el dia 2 d’octubre a Rajoy per advertir-lo que aquest camí era inacceptable i incompatible amb cap mena de diàleg. Tampoc va servir de res la suspensió de la declaració d’independència de Puigdemont el dia 10 d’octubre, perquè la Moncloa no es va moure, ni tampoc una proposta final de convocar eleccions anticipades a Catalunya si Rajoy es comprometia a aturar l’aplicació del 155. Com va dir Urkullu al Suprem, el president del govern espanyol no va donar ‘prou garanties’ perquè Puigdemont se’n pogués refiar, tot i que durant unes quantes hores del 26 d’octubre la va acceptar, com la majoria de membres del govern, tant de Junts per Catalunya com d’ERC. Però la falta de garanties de Rajoy va fer sospitar a Puigdemont que era una trampa i finalment va mantenir els plans per a declarar la independència l’endemà. Després s’ha sabut que Rajoy ja feia dies que havia decidit d’aplicar el 155 i que ja n’havia pactat l’abast amb el PSOE i Cs. L’esforç d’Urkullu va ser evident, però no pas altruista. Allò que volia el lehendakari era evitar que es proclamés la independència, perquè sap perfectament que, sense Catalunya, Espanya és inviable i qui primer en pagaria les conseqüències seria el País Basc. En aquest conflicte, Urkullu també és part interessada i per tant no en pot ser mediador.

MÉS QÜESTIONS

Compromís avisa Puig que no acceptarà un avanç electoral. La tensió entre els socis del Botànic s’ha disparat aquestes darreres hores perquè Ximo Puig encara no ha descartat d’avançar les eleccions autonòmiques del 26 de maig i fer-les coincidir amb les espanyoles del 28 d’abril. El president de la Generalitat vol aprofitar que les enquestes reflecteixen un creixement del vot socialista a les espanyoles per afegir-se a l’onada. Una possibilitat a la qual els Compromís s’oposen radicalment, perquè els interessa tot el contrari. Tot indica que el PSOE es beneficiarà del vot útil de l’esquerra per a parar l’ascens de Vox, i Puig veu una oportunitat perquè el PSPV millori resultats. Una percepció que comparteix amb molts dirigents del partit. En canvi, el malestar a Compromís és creixent, com ha demostrat la vice-presidenta Mónica Oltra, que a la conferència de premsa de cada divendres després de la reunió del Consell ha advertit Puig contra un avançament.  Oltra considera que no es produeix cap de les tres raons polítiques per les quals normalment s’avancen unes eleccions, que són la inestabilitat, la falta de suport parlamentari i la impossibilitat de tirar endavant els projectes legislatius del govern. Ha explicat que en la reunió del Consell no se n’ha parlat i ha recordat que es tracta d’una prerrogativa del president, segons que marca l’estatut i la Llei de Govern Valencià. Però també l’ha advertit que, si avança les eleccions, ‘la raó ha de ser política i no partidista’.

Un grup d’entitats fan pinya per impulsar la normalització lingüística a la Universitat de València. Aquesta setmana s’ha presentat a la Universitat de València la coordinadora pel Valencià en l’Ensenyament Universitari públic (VEU), un col·lectiu que neix amb la voluntat d’unir els agents estudiantils i les entitats que fins ara han treballat per la defensa de la llengua  separadament. La portaveu, l’estudiant de sociologia Marta Gascó, va explicar que és una oportunitat de ‘col·laborar per situar-la al centre de l’agenda política i social’. Va descriure la creació de la VEU és el començament d’una nova etapa ‘amb l’objectiu compartit de la defensa del valencià i de normalitzar la nostra llengua en l’àmbit universitari’. Els impulsors reconeixen que la presència de la llengua pròpia a les universitats públiques del País Valencià és caracteritzada per una heterogeneïtat marcada, la qual cosa ha derivat al fet que cada institució hagi adoptat dinàmiques molt diferents. Tot i haver nascut a la Universitat de València, no descarten d’estendre’s a les altres universitats del País Valencià. De moment, ja en formen part Escola Valenciana, la Plataforma per la Llengua, l’ACPV i els sindicats STEPV, BEA, SEPC i Acontracorrent.

Ciutadans espia els correus de polítics i tècnics de la batllia d’Alacant. Els assessors del grup municipal de Ciutadans Miguel Ángel Sánchez i Antonio Zardoya van provar d’accedir indegudament als seus ordinadors a les bústies de correu de la portaveu socialista, Eva Montesinos, i dels tècnics municipals, un d’Urbanisme i un altre de Trànsit, sense aconseguir-ho, segons que es desprèn de l’informe definitiu dels tècnics en informàtica sobre l’espionatge de correus a l’Ajuntament d’Alacant. La recerca completa es remetrà a l’Agència de Protecció de Dades i a l’assessoria jurídica de l’ajuntament perquè determini si hi ha irregularitats que hagin d’obrir una via judicial. L’equip de govern del PP considera que correspon al grup Ciutadans de decidir quines responsabilitats convé depurar. Cs ha respost que traslladarà als jutjats la seguretat informàtica, perquè considera que el PP ha estat incapaç d’explicar l’origen de la fallada.

Rivera fitxa Bauzà malgrat l’oposició de Ciutadans a les Illes. La cúpula de Ciutadans a les Illes ho té clar. No vol l’ex-president del govern i ex-senador del PP José Ramón Bauzá a les seves llistes electorals. Consideren que és el passat i que pot restar al partit més que no hi aportarà. Aquesta postura xoca amb les paraules del seu dirigent, Albert Rivera, que va admetre que hi ha mantingut converses i que estaria ‘encantat’ de tenir-lo d’assessor del model trilingüe que va intentar implantar essent president. Els flirteigs de Rivera amb el controvertit ex-senador no han provat gaire a Ciutadans de les Illes i confien que no els perjudiqui ni en les eleccions autonòmiques del 26 de maig ni en les generals de l’abril, quan presentaran l’ex-socialista Joan Mesquida. De moment, Rivera l’ha situat com a assessor a Madrid, però tot apunta que podria ser el candidat a la batllia de Palma o, si hi ha gaire oposició, anar a les llistes europees. Xavier Pericay, dirigent del partit a les Illes, no ha amagat el rebuig a incorporar l’ex-president del PP: ‘Ho he dit unes quantes vegades i ho reitero. Per nosaltres, a les Balears, Bauzá és el passat, no formarà part en cap de les nostres llistes electorals. Tampoc no s’ha afiliat al partit, participarà com a assessor a Madrid.’

L’ex-ministra Roser Suñé podria ser la primera síndica d’Andorra. Una vegada coneguda la composició sencera de les llistes electorals comencen les especulacions sobre qui serà el nou síndic, sobretot respecte de les forces amb més possibilitats de sortir victorioses el 7 d’abril. És el cas de Demòcrates Andorrans (DA). Tot i que si s’arriba a aquesta conjuntura, no hi haurà lloc per als dubtes. La cadira de síndic general ja té nom i cognoms assignats. I no són de síndic, sinó de síndica: Roser Suñé Pascuet, la número dos de la candidatura nacional és l’elegida pels demòcrates, segons que informa el Diari d’Andorra. L’ex-ministra d’Educació del primer govern de Martí (2011-2015) i actual secretària d’organització de DA no va acceptar l’oferiment d’incorporar-se al projecte de Xavier Espot fins poques hores abans no finalitzés el termini fixat per a presentar les llistes. I la possibilitat d’esdevenir la primera dona de la història d’Andorra a presidir el Consell General va ser determinant. Perquè, tot i la insistència de l’aparell de DA perquè tornés a la primera línia política, Suñé s’hi mostrava reticent. L’obstinació del cap del partit per a convèncer-la’n era del tot comprensible. Reunia tots els requisits del perfil que s’havia traçat per a la número dos d’Espot. D’Andorra la Vella, dona, del partit, preparada, amb experiència política i una gran capacitat per a aglutinar diferents sensibilitats al seu voltant.

LA XIFRA
10 denúncies ha rebut l’Oficina Anticorrupció de les Illes Balears durant el primer any de vida. I les setmanes vinents només dues passaran a la fase d’investigació per haver-hi indicis d’irregularitats.

TAL DIA COM AVUI

El primer de març de 2009 es va morir Pepe Rubianes, actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en el mim, imitacions i monòlegs. Destacà per la seva ironia, el seu sentit de l’humor àcid i la seva xerrameca incontenible esquitxada de renecs constants. Va generar una gran polèmica quan va malparlar de la unitat d’Espanya en un programa a TV3:

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb