El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Avui tocaria parlar de la proposta que van fer ahir Macron i Merkel sobre el futur fons de recuperació, que preveuen que serà de 500.000 milions d’euros, per a ajudar les economies europees més castigades per la Covid-19, en subvencions. És molt important perquè és un senyal que el motor franco-alemany vol tirar el carro de la zona euro i mirar de superar el cul-de-sac en què es troben la Comissió i els estats membres. Però ja ens vagarà de parlar-ne quan reaccionin els països més refractaris a aquesta mena de propostes tan generoses, com els Països Baixos i Àustria…

Avui parlarem de les previsions econòmiques i com és de difícil i arriscat de fer-ne, en aquests moments. Ahir vaig rebre l’estudi de previsions de Funcas, on es presenten les principals magnituds macroeconòmiques espanyoles amb la mitjana de les previsions dels divuit serveis d’estudis privats que consideren més contrastats de l’estat espanyol. Enguany, les xifres que surten donaran molta feina a la gent que fa la Diana Esade, un instrument que indica quant s’aproximen o es desvien les institucions a l’hora de predir el PIB i la desocupació de l’estat espanyol. El juliol del 2010 es va fer la primera. La idea és bona, perquè molt poques vegades es contrasta la predicció amb la dada real que s’observa posteriorment. A l’escola de negocis diuen que aquest instrument no és tant un ‘jutge’ com un ‘notari’. I vet aquí que fa servir de font l’estudi de previsions que elabora Funcas.

M’he entretingut a mirar no pas la mitjana final, sinó la desviació sobre aquesta mitjana i m’he endut una sorpresa, perquè és molt alta. La mitjana estimada de creixement del PIB per al 2020 és del -9,5% –en la línia que abans-d’ahir va actualitzar el Banc d’Espanya–, però­ si mirem els extrems la diferència és molt important. Segons el Centre de Predicció econòmica (Ceprede) –un grup d’estudis de la Universitat Autònoma de Madrid–, la caiguda serà del 6,5%, mentre que per a Y Companies –consultora neerlandesa amb oficines a Madrid i Barcelona– serà del 13%. Resulta que la diferència és del 100%! I si no volem anar als extrems, tenim el servei d’estudis de Repsol, que estima que serà d’un 11,9% i el de CaixaBank un 7,2%. Les diferències continuen essent molt altes. En la taxa de desocupació estimada, no hi ha tantes desviacions, però, amb una mitjana del 20,2%, els extrems són Ceprede, amb una taxa del 18,3% i els experts de Repsol, que la veuen al 24%. Quina us quedeu?

Hem de pensar que, molt sovint, apareixen als mitjans de comunicació previsions sobre l’evolució de l’economia i la desocupació de l’estat espanyol, fetes per tota mena d’institucions. Els empresaris i directius de les empreses que no tenen un equip d’anàlisi –que són la gran majoria– les necessiten i les fan servir per fer les seves. No cal dir que l’embolic de previsions, gairebé mai coincidents, dificulta molt aquesta tasca. Hi ha anys, com aquest, en què això encara esdevé més complicat. Institucions públiques i privades, nacionals i internacionals, apliquen cadascuna el seu model i hi diuen la seva i no és fàcil quedar-se amb la bona –si és que n’hi ha cap, és clar– quan les diferències entre les unes i les altres són tan fortes com enguany.

Però si fem un pas més enllà del que fan a Esade, i entrem en unes altres magnituds, la sorpresa encara és més grossa. Pensem en una variable tan important com el consum de les famílies, que representa gairebé el 60% del PIB. Segons els analistes de Funcas, enguany baixarà d’un 11,1% de mitjana. Ara, pels experts d’Axesor, serà només d’un 8% i pels de Repsol, d’un 15,9%. Una altra vegada un 100% de diferència! Si tinc una empresa que fabrica productes de consum i m’he de basar en aquestes prediccions per fer les meves, vaig ben arreglat.

La cosa encara es complica més si mirem la inversió esperada per al 2020. Si mirem la fabricació de béns d’equipament i maquinària, la caiguda és monumental, del 24,3% de mitjana. Ara, per la gent del Ceprede i de Repsol serà d’un 9%, mentre que pels experts de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid arribarà al 41%.

I ja no us dic res si un empresari fabrica material per a la construcció i ha d’adequar el seu muntatge productiu d’acord amb allò que creu que ha de passar. Què farà enguany? D’entrada, la mitjana li diu que el sector baixarà d’un 20,5%. Poca broma! Però si es fixa en què li diuen Ceprede i Analistes Financers Internacionals (AFI) veurà que la caiguda serà entre el 7% i el 8%. I si fa cas de la gent del BBVA Research o d’Y Companies, passarà del 30%.

I aquest és el panorama predictiu que tenim enguany. Qui s’hi acostarà més? Val a dir que diferències com aquestes no són habituals. Ens enfrontem a un exercici molt complicat per la quantitat de variables que cal emprar i els canvis que poden tenir. Si ho deu ser, de complicat, que la gent de l’AIReF que tenien un model que feia un seguiment actualitzat de la marxa estimada del PIB estatal –que funcionava prou bé– han deixat de fer-lo, suposo que perquè les xifres que sortien ja no els quadraven amb el model que tenien. Una feina ben difícil, aquesta de fer d’oracle econòmic –tota la meva admiració i respecte per ells–, en anys com el present. Sortosament, no n’hi ha gaires!

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.