Els kawahivas es troben en una situació límit. L’organització Survival International ha llançat una crida perquè es protegeixi la terra on viuen els últims membres d’aquest poble indígena amazònic aïllat i en greu perill d’extinció. L’organització ha criticat que la comunitat era extremadament vulnerable a les amenaces de contacte forçós dels terratinents que ambicionaven la seva terra.

A l’abril la pressió de Survival va servir perquè el ministre de justícia del Brasil signés un decret que ordenava la demarcació total i la protecció de la terra d’aquest poble indígena. Tot i això, l’ONG assegura que l’exigència no s’ha dut a terme. No és l’única comunitat indígena amb dificultats al Brasil. Konibu, l’últim xaman del poble indígena akuntsu, es va morir el maig passat. D’aleshores ençà queden quatre supervivents i prou de la seva tribu.

Segons el director de Survival International, Stephen Corry, és hora que el Brasil ‘posi fi a segles de genocidi, que respecti els drets dels seus pobles indígenes i tribals, i que en protegeixi les terres’. Els activistes esperen que la presència dels Jocs Olímpics al país ajudi a fer que les institucions facin més per conservar les terres dels indígenes i perquè els donin l’oportunitat de decidir sobre el propi futur.

Violacions contínues de drets
Es calcula que 370 milions de persones constitueixen la comunitat indígena al món. Segons dades de l’ONU, són un terç de la població rural considerada extremadament pobra. L’organització internacional Human Rights Watch ha denunciat la contínua violació dels seus drets, que es dóna diàriament: discriminació, violència i exclusió arreu. Uns atacs que s’accentuen en el cas de les dones, que aguanten una doble discriminació de la comunitat i de les autoritats estatals. Al Canadà, per exemple, centenars de dones i nenes indígenes han estat assassinades durant aquestes últimes dècades.

A països com ara Etiòpia, Uganda, Tailàndia, Kènia i el Canadà els indígenes es troben exclosos i són víctimes de la violència, segons que ha alertat HRW amb motiu del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, celebrat ahir. El govern d’Uganda, per exemple, ha impulsat la inversió privada a la regió de Karamoja sense haver demanat l’opinió dels propietaris, majoritàriament comunitats indígenes.

Segons HRW, les autoritats han admès que les comunitats no havien estat consultades a l’hora d’atribuir llicències mineres. En alguns casos les companyies mineres prometen compensacions amb la creació d’escoles o hospitals. Ara, les comunitats asseguren que de moment aquestes compensacions encara no s’han concretat mai.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb