Són unes xifres molt allunyades de la realitat de la política institucional convencional. Un 71,9% dels membres de l’Assemblea de Representants del Consell per la República són dones. Van ser els candidats més votats tant a l’urna ciutadana de cada territori (59 dones de 81) com a l’urna de càrrecs electes (28 de 40), cosa que va fer que només en una circumscripció calgués aplicar els mecanismes reglamentaris prevists per a garantir la paritat. Però el titular amaga una altra realitat, i és que moltes de les dones més votades comparteixen un perfil independent, un alt nivell de formació i una trajectòria professional sòlida que no és fàcil de trobar als partits polítics. Rosa Maria Figueras, que va guanyar a Ciutat Vella-Eixample, apunta una explicació a aquesta força amb què s’han imposat a les urnes dones com ella: “Potser perquè no es depenia de cap estructura jeràrquica, en què ja hi ha unes cúpules que arrosseguen tendències de fa molts anys, i fa molts anys no hi havia dones perquè no podien i perquè estava molt mal vist.”

Un espai que comença allunyat de “vicis antics”

Figueras és enginyera de telecomunicacions, va fer un doctorat en processament d’imatges a Lausana, va treballar a la Universitat de Nova York durant dos anys, va tornar a Catalunya com a postdoctoranda i treballa al món empresarial d’ençà del 2015. Té quaranta-quatre anys. Assegura que es va presentar a les eleccions del Consell per la República “per rebel·lia”. “Estava farta de fer seguidisme i de no poder participar activament i volia poder-hi fer alguna cosa”, explica, després de constatar decepció envers els partits, a qui acusa de no complir els programes electorals que ella llegia a consciència abans de votar. Figueras no hi milita en cap i assegura que vol ajudar com sigui a fer efectiu el resultat del referèndum de l’1-O i de la declaració d’independència del 27-O. “Els partits que manen no sembla que estiguin per la labor. O potser no saben com fer-ho, que també ho entenc, perquè és difícil. A veure si el Consell pot fer alguna cosa per empènyer”, diu.

Rosa Maria Figueras, guanyadora de Ciutat Vella-Eixample a les eleccions de l’Assemblea de Representants del Consell per la República.

Figueras remarca que no es va presentar a l’assemblea perquè fessin falta més dones: “Creia que havia de fer alguna cosa com a persona i prou.” I apunta una altra causa de la preeminència ciutadana femenina del Consell: “Potser és perquè no tenen oportunitats, les dones que volen fer això. Potser és perquè simplement no militen a cap partit.” Figueras està sorpresa pel resultat que va obtenir, però valora positivament que s’hagi imposat aquesta nova realitat inesperadament. “Hi ha una tendència a un canvi que no existeix a la resta de polítiques, perquè és una institució que comença de zero i no arrosseguem vicis antics. És l’oportunitat que tindríem si poguéssim fer una nova república: començar de zero sense arrossegar vicis antics, si ho fem bé”, rebla.

 

Treballar per la independència sense militar a cap partit

Montse Bayà, de Badalona, va ser la més votada al Barcelonès Nord i confirma la importància que el Consell permetés de presentar-se a gent que no milita en partits i que no hagi hagut de fer una carrera política per a aportar el seu gra de sorra. Aquest fet va ser clau perquè es decidís a fer el pas. “La disciplina de partit no m’acaba d’agradar”, afirma. També valora que es garantís, d’entrada, que les dones serien com a mínim el 50%. Es va presentar perquè creu que el Consell per la República els permetrà de treballar sense la pressió que sí que tenen els partits per a avançar cap a la independència, i encara hi afegeix una tercera raó: “Perquè ara puc: tinc els nens grans i ara sí que puc.”

Montse Bayà, guanyadora del Barcelonès Nord a les eleccions de l’Assemblea de Representants del Consell per la República.

Bayà, que va estudiar administració d’empreses i MBA a Esade, és coach executiva i treballa de gerent en una entitat social del tercer sector, remarca que en molts casos les dones que s’han presentat són de la seva edat o més grans, “la qual cosa indica que han passat una etapa i n’han començat una altra en un estat patriarcal”. Bayà té quaranta-nou anys i subratlla que hi ha poques dones joves. Arribats en aquest punt de la vida, amb el Consell s’ha obert una finestra d’oportunitat per a treballar per la independència amb unes condicions favorables per a perfils com el seu: “Tenim ganes de dir la nostra perquè hi hem anat treballat i aportant, i la possibilitat fer-ho en un sentit més global i de país sense haver hagut de fer una trajectòria política, ens ha motivat. No he hagut de deixar la meva feina per ser aquí”, destaca.

“Com a dones tenim molt a aportar”

Mercè Zamora, guanyadora al Vallès Oriental per a l’Assemblea de Representants del Consell per la República.

Per a Mercè Zamora, la falta de joves és general, no tan sols entre les dones, i considera que probablement la causa és el descontentament i la desmobilització. “Seria molt interessant que hi hagués molts joves, però crec que ara mateix la força que donem mobilitzarà més jovent perquè ja s’han posat en contacte amb nosaltres, siguin dones siguin homes”, hi afegeix, bo i admetent que en el seu cas també ha estat decisiu el fet de tenir els fills grans. Zamora va guanyar a l’urna ciutadana del Vallès Oriental. És llicenciada en ciències de l’educació per la UB i en psicopedagogia per la UOC. Sempre ha estat vinculada al món de les persones amb discapacitat i treballa al centre ocupacional d’una entitat. Zamora creu que veus com la seva vetllaran “per apoderar més la ciutadania en totes les decisions, de baix a dalt”. Tampoc no confia en la política institucional tradicional. Critica les lluites internes i les picabaralles partidistes. “El fet de no ser d’un determinat partit et fa ser més lliure, més crític. Tot el sistema de partits s’hauria de canviar. Han entrat en un cercle viciós en què els prejudicis ideològics i les picabaralles personals han fet molt de mal.” Està convençuda que la ciutadania lliure pot transcendir els partits i els polítics professionals.

Zamora no milita a cap formació i fa dos anys que treballa per enfortir el consell local de Granollers. Es va començar a mobilitzar el 2010, tot coincidint amb la retallada de l’estatut, i després de l’1-O va decidir que s’hi implicaria molt més “per portar el país a la república”. Això la va dur també a la Crida Nacional per la República, en què va ser representant del corrent d’esquerres, però es va implicar molt més en el Consell. Zamora valora de manera positiva que hi hagi tantes ciutadanes amb un marcat perfil professional al Consell. “Com a dones tenim molt a aportar”, defensa.

Qui són els 121 membres electes de l’Assemblea de Representants del Consell per la República?

Activistes empeses per “les circumstàncies”

Montserrat Trepat també va formar part del grup impulsor d’un consell local, el de Lleida, del qual és la coordinadora. Es va presentar a les eleccions i les va guanyar, com un pas més a la decisió de convertir-se en activista per la independència d’ençà de la consulta del 9-N. “Crec que les circumstàncies ens han portat on som”, explica Trepat, que és periodista i professora interina d’història a secundària. Considera que no té una trajectòria professional consolidada i remarca que, divorciada i amb tres fills, arriba a final de mes “molt escurada”. Els seus fills, dos dels quals ja tenen carrera universitària, tenen feines molt precàries.

Trepat es va implicar amb els CDRs de Ponent d’ençà de l’octubre del 2017. “Vull que el nostre país sigui feminista, igualitari, acollidor, europeu, ecologista, orgullós de la seva llengua i cultura. Ho aconseguirem si anem a una i si no perdem de vista l’objectiu final”, va escriure al text de presentació de la candidatura. També vol representar la veu del carrer i considera que el govern a l’exili “representa la legitimitat” d’un 1-O que va aconseguir unir la ciutadania i la Generalitat.

Montserrat Trepat va guanyar a la circumscripció de Lleida.

Trepat denuncia els intents de minimitzar el referèndum, també per part d’uns mitjans de comunicació que creu que “manipulen”, i és especialment crítica amb TV3 i Catalunya Ràdio. Hi va començar a treballar el 1987, al programa Catalunya Música. Quan explica el seu activisme, empra la metàfora de la flama. Una flama que no s’ha apagat, que creu que continua al Consell, i que molts més com ella senten l’obligació de mantenir viva. Lamenta que hi hagi gent implicada amb l’1-O que ja s’hagin mort, com és el cas d’Enric Sirvent, el votant que va tenir un infart durant la jornada electoral i que va es morir a causa del coronavirus. Un amic del seu fill va perdre un ull durant la protesta a l’aeroport contra la sentència del judici del procés convocada per Tsunami Democràtic, i carrega amb contundència contra la conselleria d’Interior. “Als CDR, la gent jove i activista, com s’han de tornar a activar si han d’acabar represaliats i empresonats per la mateixa Generalitat?” Es defineix com a “Puigdemontista”, però remarca que no ha votat mai JxCat, sinó que sempre s’ha decantat per ERC i va formar part de les llistes de la CUP a Lleida com a independent a les municipals del 2015.

Apunta una possible causa a l’entrada de tantes dones amb un perfil independent a l’Assemblea de Representants del Consell per la República: “La meva intuïció és que les dones van votar dones. Potser hi ha més dones registrades al Consell per la República que no homes. Potser les dones no ens vam rendir davant els problemes d’accés a l’aplicació i vam lluitar contra els entrebancs informàtics per poder votar.” Com a garantia antirepressiva, no tenen accés a les dades, però el seu nas li diu això. Posa com a exemple la seva circumscripció: “A totes les comarques de Lleida, llevat de l’Alt Pirineu i l’Aran, érem setze candidats. Només quatre érem dones. I hem sortit tres dones i un home, sense haver d’aplicar els protocols que garantien la paritat.” Si realment hi ha moltes més dones, i si és cert que les dones van optar per votar dones, això pot ser el principi d’alguna cosa? “Això ja és una revolució feminista, per a mi. Estic convençuda que vivim una revolució”, conclou Trepat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.