La Diada d’enguany tornarà a ser multitudinària. La xifra rècord d’inscrits a la manifestació de la tarda a la Diagonal anunciada per l’Assemblea Nacional Catalana ho certifica. Són vora mig milió d’inscrits pràcticament en una setmana i mitja, perquè en començar el setembre el nivell era baixíssim, més que no pas en Diades anteriors. Però la ciutadania s’ha activat de seguida per mobilitzar-se en l’entrada de curs polític marcada per l’intent de l’unionisme d’agitar els carrers, de provocar i de generar situacions de violència; marcat per la proximitat del judici als presos polítics. Mig govern que ara fa un any impulsava el referèndum és a la presó, i el president Puigdemont i quatre consellers a l’exili, a més de Marta Rovira i d’Anna Gabriel. La repressió continua, malgrat el canvi de govern espanyol, malgrat el canvi de fiscal general. La Diada arriba enmig del combat contra la repressió i de la demanda d’avançar cap a la República.

‘Ens cal decidir si contra les injustícies, les amenaces, la por, la violència, les presons i l’exili, ens hi conformem o si resistim i avancem’, ha dit el president Quim Torra en el discurs institucional de l’Onze de Setembre. ‘Dediquem aquesta Diada a la llibertat. Perquè la llibertat no fractura mai. Allò que fractura és la seva absència’. El president ha insistit que el govern té el compromís de fer efectiva la República i que ha de ser de tots els catalans. ‘Ho farem per tots els presos polítics i exiliats i per tots els qui són perseguits perquè defensen la llibertat de Catalunya i perquè van donar la paraula al poble en el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre’.

La mobilització social és fonamental, deia Torra en la conferència de fa uns quants dies al TNC en què exposava les línies mestres de l’acció del seu govern. El president és clar quan diu que no acatarà cap sentència condemnatòria contra els presos, però no concreta encara com hi respondrà. El camí vers la independència ara no té cap full de ruta definit més enllà de la reivindicació de la legitimitat de l’1-O. Fins on estarà disposat a arribar el govern? ‘Arribaré tan lluny com va arribar el president Puigdemont’, va dir Torra a Brussel·les.

A l’independentisme hi ha obert un debat sobre com arribar-hi, a la independència, sobre la unilateralitat i sobre el límit de la negociació amb l’estat espanyol. La crida a acordar un referèndum amb el govern espanyol és abocada al fracàs. Què cal fer ara? La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, explicava en aquesta entrevista a VilaWeb quin serà el seu clam en aquesta Diada. ‘El clam de l’Assemblea és el lema de la manifestació: “Fem la República Catalana”. Per tant, el nostre crit és per a fer efectiu el mandat del primer d’octubre.’ Però assumia la diversitat de missatges que hi pot haver, i ho resumia així: ‘Ara som en una etapa del camí on ens hem parat i estem tornant a mirar com hem d’escalar el cim, perquè no sabem quin camí hem de prendre. Ara hi ha dubtes, hi ha certes disseccions. Fins i tot, hi ha missatges contradictoris. Essent conscients d’això i que la gent podia voler cridar coses molt diverses a causa de la cruïlla on som, vam decidir d’organitzar així aquesta manifestació. Per això, no fem sinó dir-li a la gent que triïn ells les consignes, els cartells i els crits que facin. I que les facin notar en aquesta onada sonora que anirà del carrer de Castillejos fins a Palau Reial. D’alguna manera es tracta que se senti quin és el clam, o els clams, perquè poden ser diversos…’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.