Una clau de la investidura: el PSOE té menys poder institucional que mai i no pot perdre el govern d’Espanya

  • D’ençà de la legalització del partit i les primeres eleccions, el PSOE no havia tingut mai tan pocs càrrecs en les diverses institucions · Perdre el govern espanyol seria una desfeta que fins i tot podria liquidar el partit

VilaWeb
Redacció
01.10.2023 - 21:40
Actualització: 01.11.2023 - 12:37
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

El PSOE sembla decidit a pactar amb l’independentisme català. Costi què costi. I una de les claus d’aquesta decisió, potser la més important i tot, és que enguany té menys poder institucional que mai. Si perd el govern d’Espanya i tots els càrrecs que implica, el PSOE acabarà amb una infrastructura tan tocada que pot arribar a desaparèixer i tot.

Les diverses eleccions d’enguany han estat una autèntica desfeta per als socialistes. A l’estat espanyol, els partits viuen en bona part de col·locar els militants en càrrecs institucionals. En uns quants nivells. Per importància en nombre de recursos, hi ha el govern espanyol, els governs autonòmics, les diputacions provincials (que són la gran font opaca de finançament dels partits) i els ajuntaments. Amb totes les empreses, fundacions o institucions derivades en cada cas. I, per al PSOE, el panorama ara és desesperant.

Tan sols manté tres autonomies petites

Respecte de les comunitats autònomes, els socialistes avui tan sols governen en tres autonomies de les petites, de les que mouen menys pressupost i tenen menys càrrecs: Astúries, Navarra i Castella-la Manxa. I governen en coalició a Astúries, amb Esquerra Unida, i a Navarra, amb Geroa Bai i Contigo-Zurekin. Cosa que implica de repartir càrrecs i pressuposts entre els partits de la coalició.

Tot plegat perquè en les eleccions d’enguany el PSOE ha perdut el País Valencià, les Illes, l’Aragó, les illes Canàries i Extremadura. Pèrdues a què cal afegir Andalusia, el 2019. En el cas de la Generalitat Valenciana i la Junta d’Andalusia, ha perdut dues de les institucions més poderoses en recursos humans i possibilitats de contractació de personal.

L’onada conservadora del PP deixa molt lluny l’època en què les comunitats autònomes eren el gran espai polític del PSOE. Tret de Ceuta i Melilla, el PSOE les ha governades totes i en la majoria ha governat més temps que ningú més. El primer president del País Valencià, Andalusia, l’Aragó, Astúries, les Canàries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, La Rioja, la Comunitat de Madrid, Múrcia i Navarra va ser un socialista. Avui pràcticament no en resta cap.

És el moment que té menys regidors i batlles de la història

Als ajuntaments, a les eleccions del maig proppassat, el PSOE també va aconseguir la xifra més baixa de regidors de la història: 20.784. Cal aclarir que les xifres ballen lleugerament, atesa la dificultat de sumar les candidatures que no es presenten amb les sigles de partit, però que pacten afegir-s’hi després per a la diputació. I cal tenir present que, per la naturalesa descentralitzada dels ajuntaments i la gran quantitat que hi ha, sempre hi ha una certa estabilitat en les xifres.

Però, dit això, les dades són contundents si comparem la distància entre la xifra de regidors socialistes al conjunt de l’estat espanyol l’any 1991, que va ser de 25.260, i la del 2023, aquests 20.784. O el fet que, respecte de les eleccions anteriors, els socialistes enguany han perdut 2.181 regidors.

Tanmateix, la xifra de regidors és molt menys important que la de batlles a l’hora de fer servir la institució per dinamitzar el partit. Pots tenir molts regidors i no tenir poder de contractació. I, en aquest sentit, la desfeta encara és més gran. A l’estat espanyol, hi ha aproximadament 8.000 ajuntaments. El 2015, el PSOE n’ostentava la batllia de 2.915 i ara ha baixat a 2.278.

És una baixada substancial, però el gran problema és que no tots els ajuntaments són igual d’importants. I en els grans, el PSOE hi ha perdut més. Si mirem capitals de província, fins al maig el PSOE en governava vint-i-dues i ara solament deu, gairebé totes gràcies a pactes i sense ser la llista més votada.

Si ho mirem per població, i, per tant, per recursos, la cosa és molt pitjor. El 2019 els socialistes governaven en quaranta-un grans municipis i ara solament en vint-i-tres. Però dels més petits de la llista.

A banda de Barcelona, on va guanyar Xavier Trias però el PSOE va pactar amb el PP i els comuns, entre els trenta ajuntaments més grans de l’estat espanyol el PSOE ara solament governa a Las Palmas de Gran Canària, que és el número 9 de la llista, a Vigo (14), l’Hospitalet de Llobregat (16), Vitòria (17), la Corunya (18) i Sabadell (24). Per a un partit que històricament havia basat el poder en el municipalisme, la situació no pot ser més difícil.

Les diputacions, la derrota més dura

Amb tot, és a les diputacions que la derrota fa més mal. Perquè són les grans màquines de poder ocult i opac en què es gestionen milers de milions d’euros, amb una capacitat de contractació de militants com a càrrecs de confiança o en feines temporals que no té cap més institució.

I la desfeta socialista en aquest punt arriba al màxim. Avui el PSOE tan sols controla, i generalment amb coalicions, les diputacions de Barcelona, Albacete, Badajoz, Càceres, la Corunya, Conca, Guadalajara, Jaén, Lleó, Lugo, Sevilla i Saragossa, encara que és soci menor de coalició en unes altres. Són dotze diputacions en total, enfront de les vint-i-sis diputacions i consells insulars que controlava fins ara.

50.000 càrrecs menys si també perd el govern espanyol?

Aquesta pèrdua de poder institucional és difícil de traslladar a xifres concretes. Perquè no és solament el nombre de càrrecs electes. En totes les institucions hi ha una gran quantitat de càrrecs de confiança i treballadors que perden la feina o en tenen segons el partit que governa –assessors de tota mena, caps de gabinet, presidents de consorcis o empreses públiques, secretaris, portaveus, etcètera.

Evidentment, el govern espanyol és, amb escreix, el que mou més diners i càrrecs, però es pot ser fora del govern i mantenir una gran infrastructura si es controlen la resta d’institucions.

El problema greu del PSOE, ara mateix, és que té el poder institucional més feble de la història recent i la seva supervivència com a estructura partidista depèn, bàsicament, de tenir el govern espanyol o no.

Aquests dies ha circulat molt una xifra que VilaWeb no pot confirmar, però que podria donar una pista del nerviosisme a la seu socialista. Segons unes quantes filtracions a partir d’un estudi del partit mateix, si el PSOE perd el govern espanyol, i afegint-hi tot allò que ha perdut enguany en comunitats autònomes, ajuntaments i diputacions, la xifra de militants i simpatitzants que poden arribar a perdre la feina s’acosta a cinquanta mil.

Una dada aquesta que, si és acurada, pot explicar per si sola l’obsessió per a pactar com sigui i empassar-se tots els gripaus que hi posin davant.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any