Un vot pel “que s’enfonsi ja”

La suprastructura s'ha mobilitzat com mai i malda per influir en el vot dels ciutadans de totes les maneres imaginables

Vicent Partal
11.02.2021 - 08:01
Actualització: 11.02.2021 - 09:01
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’historiador Pere Bosch-Gimpera va ser, en paraules de Miquel Tarradell, una d’aquelles “figures extraordinàries que durant els primers temps del segle XX posaren les bases de la cultura científica i humanística del país, una figura amb una gran capacitat de treball, amb una sòlida formació, amb un gran desig d’estructurar el país en noves formes cíviques”. Arqueòleg, historiador, militant d’Acció Catalana, conseller de Justícia de la Generalitat al govern de Lluís Companys, rector de la Universitat de Barcelona, Bosch-Gimpera va canviar completament la visió sobre el nostre passat i sobre el passat d’Espanya, un canvi intel·lectual i cívic que es va traduir de manera molt singular en una conferència absolutament transcendental: la lliçó inaugural del curs 1937-1938 de la Universitat de València, en plena guerra de Franco.

El text va ser literalment cremat per les tropes franquistes, però es va poder trobar i els anys setanta Edicions 62 el va reeditar. Lamentablement, avui aquesta dissecció vivíssima sobre com s’ha format i com ha actuat Espanya en el curs dels segles és pràcticament introbable. I és una pena perquè no és una visió acadèmica i prou –altrament, com ho podia ser venint de Barcelona i expressada amb la màxima solemnitat a la Universitat de València en plena insurrecció militar?

El professor Jordi Cortadella ha resumit la tesi de Bosch-Gimpera així: “De l’estudi de la prehistòria en va extreure la teoria de la base indígena i les ‘suprastructures polítiques’ (romans, visigots, àrabs, Àustries i Borbons), segons la qual el procés de la història d’Espanya era el joc i l’acció mútua de l’Espanya indígena, racial, primitiva, i de la ‘suprastructura’ aliena.” Bosch-Gimpera és encara un espanyolista a l’antiga manera, confia encara que siga possible una Espanya plural i respectuosa. Però alhora –recordeu que parlem del 1937 amb els canons disparant al front– no s’enganya amb les seues il·lusions. Per això al claustre de la Universitat de València, encara desitjant que fos possible una Espanya diferent, és capaç d’afirmar amb tota la rotunditat del món: “Si Espanya és una construcció artificial recolzada sobre un domini, que s’enfonsi ja, perquè continuaria la tragèdia de la lluita del poble amb la suprastructura que li és aliena.”

Que Espanya és això avui és indisputable. Fins al punt que el “que s’enfonsi ja” s’ha traduït en un programa polític àmpliament assumit per la majoria de la població del Principat. Aquella altra Espanya que volia Bosch-Gimpera no existirà. I aquella “base indígena” que Bosch-Gimpera definia amb el llenguatge de l’època, tan xocant avui, som nosaltres. Va ser el Primer d’Octubre.

Ho he dit, ho he repetit i ho repetiré sempre: el Primer d’Octubre no va ser solament un enfrontament nacional. Va ser també, des del xoc nació contra nació, una confrontació total, cultural i social, nacional-popular que diríem fent servir el terme gramscià. I des del Primer d’Octubre, encara que a vegades coste de veure-ho, la societat catalana mena un atac total i sense treva a la suprastructura espanyola –tot siga dit: la més gegantina i lladre de la història. I és per això que aquesta es troba obligada, per a intentar de dominar la població, a servir-se sense cap aturador ni límit de tots els seus recursos, descontroladament: els tribunals, la presó, l’economia, els mitjans, les policies, les lleis, els sondatges electorals, tot.

És precisament perquè vivim un moment tan crític i decisiu, que, amb vista a les eleccions de diumenge vinent, la suprastructura s’ha mobilitzat com mai i malda per influir en el vot dels ciutadans de totes les maneres imaginables, fent ús de tot allò que té a l’abast. Sense gens ni mica de vergonya. Cal esperar, per tant, que la resposta de les urnes siga un indiscutible i aclaridor “que s’enfonsi ja”.

 

PS. Segons que sembla, hi ha algú que vol fer servir el meu editorial d’ahir amb finalitats partidistes. Em sap greu. Sempre he sabut que jo escric allò que puc i la gent llegeix allò que vol, però també crec que sempre he deixat molt clar, quan he parlat de l’independentisme rupturista, que considere que aquest sector és representat per forces polítiques diverses, entre les quals la CUP i Junts i que l’independentisme inclou forces rupturistes i forces que creuen, legítimament, que la via a seguir és la reformista. Ho aclaresc, per si algú encara necessita que ho diga més clar.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
10.02.2021  ·  22:37

A les urnes Catalans!!!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
10.02.2021  ·  22:42

En desacord complet, amb en Bosch-Gimpera.

I crec haver-ho expressat manta vegades ací mateix.

Posats a analitzar veiem que l’estat colonial ha surat bastant bé. Tanmateix, per això mateix, caldrà que l’esfondrem.

Iugoslàvia, eixe inventet semblant a españa, avui és una taca de color d’un mapa de l’antigor.

Qui la va fer desaparèixer? “Fuenteovejuna: todos a una” i ningú en concret.

Refundar aquell partit que, avui no reconec ni per les sigles, tenia intimament afegit destruir aquell estat, per tal de tindre temps per a calmar la situació internacionalment i que els voltors que esperen la seua caiguda se’ls paparen.

I paral·lelament nosaltres consolidar la nostra primera república contemporània en independència. Mai abans havíem estat tan a tocar, per molta fantasia que hi haja en els textos.

Hem vist Clara Ponsatí, Carles Puigdemont, Valtònyc, Baños, Pablo Hasél, Rafa Xambó, Josep Guia, Albert Pont (que d’ultra, no en té res, eh Partal&Maresma ! ), Joan Canadell, Laura Borràs (qui, les hi desa anar amb elegància), Balutxo, Jaume Sastre, Josep Costa, etc. i així, metòdicament, fins fer-lo desaparèixer.

Res no ens caurà del cel, se l’ha d’ajudar a esfondrar-se, els españols ja s’han congriat a fer-ho realitat amb el descrèdit creixent entre ells mateixos i el món internacional.

No estem sols.

Estats com ara França, Alemanya i nacions com Anglaterra, Escòcia, Flandes i Holanda, els bancs alemanys i les màfies russes i sicilianes estarien encantadíssimes a esquarterar les despulles de la presa morta.

Josep Blesa (València)

Josep Salart
Josep Salart
10.02.2021  ·  22:50

Cal votar massivament JUNTS x CAT

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
10.02.2021  ·  23:05

“FUERZA Y ORGULLO”

https://youtu.be/eSFgPsTIxjw

Es la nueva bellissima canción, grito de guerra contra la bestialidad y la barbarie, sacada por un grandisimo Pablo Hasel antes de ser arrastrado a la cárcel de un “Estado” de despotas repugnantes.

Una cancion grandiosa que nos insta a luchar por la Libertad contra un pais putrefacto de desgraciados cobardes y de sucios mentales y a rebelarnos contra un regimen de criminales franquistas cada dia más pestoso e inaguantable.

Garcías Pablo…!

Por esta canción que justo salida en circulación ya nos pertenece cual patrimonio de nuestra Integridad interior y de nuestra Conciencia.

La cantaremos y la divulgaremos a los cuatro vientos ya que es la canción que necesitabamos…

La canción que nos acompañara en nuestra lucha hasta la Independencia de Catalunya que es cada vez mas cerca.

Garcías Pablo…!

Visca Catalunya Lliure…!

———————————-
HAY QUE DESPERTAR YA. NO PODEMOS PERMITIRNOS PERDER MAS TIEMPO PRECIOSO

Lo inquietante es la superficialidad con la cual nosotros, nuestros políticos catalanes y los políticos europeos se están enfrentando a la espantosa e ininterrumpida deriva criminal que está subiendo España desde hace 4 años hasta hoy.

Son criminales… Están en el poder con el poder del crimen… Igual que hicieron Franco e Hitler…

Esta espantosa deriva criminal no tiene sentido para nosotros… Pero estos perturbados psíquicos no se dan cuenta… Somos nosotros que tenemos que despertar y entender la monstruosidad con la cual se están sucediendo los hechos..

Estos enfermos mentales, como nos enseña la historia, no van a salir de su enfermedad mental y a recobrar la cordura.

Somos nosotros que tenemos que tomar conciencia de una situación de extrema gravedad y reacciónar de modo adecuado…

No podemos permitirnos el lujo de perder todavia mas tiempo precioso.
———————————-
Etiquetados:

Joan Canadell y Ramón Cotarelo

Rosa Gispert
Rosa Gispert
10.02.2021  ·  23:10

Això hauria de fer reflexionar els que es volen abstenir. Abstenció és el que ells volen. Ens ho juguem quasi tot cada vegada que hi ha eleccions. Ja no es tracta de votar per ideologia, ni dretes ni esquerres, es tracta de votar per seguir emprenyant i per sobreviure a la destrucció que van imposant per cada escletxa que troben.
No ens hem de deixar convèncer, no hem d’afluixar. Els que surtin escollits dels nostres ho pagaran car. Com fins ara. Si tenen el valor de presentar-se no els deixem sols.

Josep Usó
Josep Usó
10.02.2021  ·  23:16

Cal empènyer ara que es pot, fins aconseguir que s’enfonse. Com en aquell poema d’Alberti que canta Paco Ibáñez. A galopar, hasta enterrarlos en el mar. Un Paco Ibáñez, per cert, que no va tornar de l’exili, amb l’arribada de la “democràcia”. Ara es pot aconseguir. Llum als ulls i força al braç.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
10.02.2021  ·  23:37

Magnifica la dissecció de Bosch-Gimpera! Però era encara un ingenu el 1937: ara tenoim moltes coses nés clares, definitivament més clares: España no té remei i el millor per a tots (inclosos evidentment els espanyols) és que s’enfonsi ja. És lamentable i trist però és la pura realitat, i qualsevol pargmatisme que ho ignori és i serà molt poc pragmatic!

Veient els defensors de la unitat espanyola aquests dies en la campanya he vist moltes coses que parlen clarament: Un socialisme en hores molt baixes, que no sap què fer i veu que la situació se li ha escapat de les mans; que governa però no pinta res de res. Una ultradreta de comic de “garrulos”, ignorant, prepotent, esperpèntica…Una dreta més o menys igual però que tampoc té cap credibilitat. I al davant, per part nostra, un Junqueras destrossat, acabat, que sospito es dona compte de l’error estrategic comés, i que em posa de molt mala lluna: mai perdonaré als culpables de haver perjudicat tan severament aquest home, mai!! Maleits siguin!

Però haig de dir que darrerament se m’obre una llumeta d’esperança: tinc la sensació que els dos principals partits independentistes s’estan donant compte de la bogeria i l’absurd que és disputar la hegemonia (quin concepte!), en el nostre camp, i a la vegada del monumental desgavell de l’espanyolisme i d’España com estat. Desgavell totalment insostenible i que no pot acabar bé de cap mannera, i que molta gent a dins, i sobretot a fora del país, ho està veient. Què hauria passat si España en lloc de gastar enormes esforços i una considerable fortuna en diners a combatre l’independència de Catalunya, els hagués gastat en solucionar el seu problema i el del plet amb Catalunya? La seva actuació ha sigut i és estúpida i absurda i això és el camí directa al seu desastre.

Oriol Verdú
Oriol Verdú
10.02.2021  ·  23:43

“Que s’enfonsi ja” seria un desig compartit per milers de persones cansades d’humiliacions, espoli fiscal i violència institucional que han patit moltes generacions de catalans al llarg de la història.

Per això l’estat espanyol, d’esquerra a dreta, intenta constantment crear problemes de convivència i despersonalització al nostre país.

Observant com es desenvolupen els esdeveniments durant la campanya electoral, he volgut recuperar un fragment d’un article d’opinió que vaig escriure a l’any 1997:

” En aquells barris obrers, quan els humils encara eren d’esquerres, avui joves pelats amb la rojigualda sota el braç proclamen la superioritat de la raça i, al crit de ” fuera inmigrantes”, conformen un paisatge surrealista inimitable.”

Josep Jallé
Josep Jallé
11.02.2021  ·  00:15

La història que seguim vivint és prou clara en les accions que ens cauen al damunt i que suportem dia, setmana, any rere any. Hem sobreviscut i som aquí, no perquè “s’enfonsi ja”, director, benvolgudes i benvolguts … no: acabem la feina persistent des de fa anys i amb una fita clara a l’1 d’octubre del 2017. Enfonsem-la ja!

josep soler
josep soler
11.02.2021  ·  00:21

El comentari final d’en Partal en el PS1 és per tenir-lo molt en compte. Que els falsos independentistes s’enfadin amb els que destapen la seva mentida clau de volta, és natural. Per tant diu molt d’un bon periodista que cerca la veritat en un gremi que normalment fa just el contrari.
Però en Partal es veu obligat a dir “independentistes rupturistes” dels independentistes. I això és una demostració que ERC està aconseguint un dels objectius estratègics de la FAES: que és apoderar-se de la paraula “independentistes” quan ERC de facto és un partit dependentista; els fets documentats ho demostren empíricament.
És negar l’evidència de que tot independentista és rupturista, del contrari ja no és independentista. Quan el Règim aconsegueix negar l’evidència, la veritat perd la batalla de tota raó i el Règim aconsegueix crear un tap pel contrapoder. No és pas la primera vegada que passa això: els anys 80 el Règim va aconseguir tallar tota possibilitat d’una autèntica esquerra en Espanya al lograr comprar el PSOE, i fins el dia d’avui encara la majoria es pensa que és un partit d’esquerres.
Doncs això es repeteix ara: el Règim franquista ha comprat a ERC per fer de tap a l’independentisme. I li surt molt barata la compra perquè ERC en té prou en mantenir el salari dels seus 3.000 càrrecs electes i eventuals de confiança, repartits per Ajuntaments, diputacions i Generalitat. Els sous dels polícs de professió el paguem nosaltres… Ànims Sr. Partal, vol dir que ha encertat quan els cínics el critiquen.

Carles Serra
Carles Serra
11.02.2021  ·  04:33

Gràcies Sr. Partal, més clar com fa esment en el seu últim paràgraf el no incloure ER com un partit rupturista independentista, impossible; Però ja sap Sr. Vicent, no hi ha pitjor cec que aquell que no ho vol veure. Molt bé també ho defineix el Sr. Josep Soler.
Per últim sobre la brama que el vot a VOX surt de Pedralbes, doncs ja veieu a on te més expectació o admiradors aquest partit franquista i criminal, en els barris del bajo Llobrega, aquesta és una altre realitat que ningú o quasi ningú no fa esment , barris a on l’inmigració vinguda de l’espaÑa majoritàriament, varen fugir de la misèria i sense futur pels seus fills, el famos cinturón rojo? la realitat és el cinturón d#ideologia franquista.
Tornaré a recordar aquell que va dir que dintre de cada espaÑol hi havia un petit Franco

Núria Castells
Núria Castells
11.02.2021  ·  05:03

A votar i a enfonsar una mica més aquest règim putrefacte!
Ja n’hi ha prou.
I, d’acord amb Josep Solé: tot independentisme és rupturista. Ha de trencar amb la metròpoli. I si això no queda clar, o queda per a no se sap quan… molt independentisme no deu ser.
La batalla del relat ja sabem que és molt important. I no n’hi ha prou -en absolut- amb reclamar-se alguna cosa per a esdevenir-ho.
El PSOE ja mai més no hauria de ser etiquetat com un partit “d’esquerra”. Les raons són evidentíssimes i tots les sabem.
Igualment, no tots els partits que es declaren independentistes en tenen la praxi.
I ja sabem que el que importa no són les paraules sinó els FETS.

la praxi

jordi Rovira
jordi Rovira
11.02.2021  ·  06:41

“Que s’enfonsi ja” té tal importància pel substrat nacional ( nosaltres ), que implica la possibilitat d’encarar, o de no fer-ho, el esdevenidor com cal. La història de la nostra transició té, al meu humil resum, una component que es sustenta en la partença des d’un succedani d’enfonsament. Tothom, internament, però també internacionalment, suposa un grau d’enfonsament a la superestructura hispànica suficient per corregir el rumb. Però no. Tinc la sensació que la reacció de l’espanyolime ( que l’hem de veure com un clientelisme d’estat elevat a la màxima expressió i estès arreu d’Espanya ) ha sorprès a tots. I tinc la sensació que el seu pes feixuc busca suportar-se i deixar-se instrumentalitzar per les forces més retrògrades del món. España doncs juga també una partida internacional. La juga o li juguen. I a tantes bandes que les arestes no en deixen veure les cares.
A tots els companys d’esquerres, liberals o cristians: la superestructura espanyola representa el seu dimoni. Els aporellos són tots els altres. I en aquest comportament mafiós hem d’entendre allò tan clar que deia el Caudillo assassí en referència a que ell no feia política. És cert, el seu negociat era la màfia d’estat. I com fa la màfia, eliminava la competència no per la competitivitat dels seus productes o idees, sinó per la força bruta assassina. Som un poble traït i cal saber reaccionar com a tal.

Marta Sanchis
Marta Sanchis
11.02.2021  ·  06:45

Moltes gràcies, sr. Partal.
Sr. Umberto Ciotti, si us plau, no utilitzi el concepte “enfermo mental” com insult. Les persones que pateixen malalties mentals són dignes.

Joan López
Joan López
11.02.2021  ·  06:49

Cal votar a JUNTS,I no entenc a aquets partits que cap enquesta li dona ni un sol diputat I diuen ser-hi independentistes, això no suma,resta. Per cert avui es parlarà de aquet document signat supusadament per 4 partits a on es comprometen a no donar suport a cap govern del psc. Hem fà pudor aquet document,que fà pdcat signan això?I realment feia falta? en fi a veure que sorpresa tenim aquet dijous,de moment JUNTS mantè guanyador a la enquesta diaria del THE GUARDIAN. En 3 dias la lluita per assolir la republica catalana pot rebra mes força. Diumenge tothom a votar

Agustí Delgado
Agustí Delgado
11.02.2021  ·  06:56

I a més és una estructura heretada de la monarquia francesa anterior a la revolució de 1789. Se’ls van treure de sobre i aquí els tenim encara.

Jordi Gavaldà
Jordi Gavaldà
11.02.2021  ·  07:02

Seré breu! Primer felicitar com sempre el nivell de les teves editorials i les seves extensions ( el gran valor que tenen els comentaris, grans comentaris) i segon: que estaran preparant les clavagueres de l’estat junt als seus mitjans de comunicació com a cop d’efecte per girar la truita de les enquestes? No estic tranquil, per que segurament alguna mentida fabricada per “Casa Sánchez” ens tenen preparada! Recordeu d’altres eleccions…….. he promès ser breu!
Aquest 14 F tots a votar!!!! Que cap desig d’independència no es quedi sense parlar a les urnes!

Quim Paredes
Quim Paredes
11.02.2021  ·  07:17

Aquesta Espanya era la que volien els exiliats del 39, perquè maldaven per la llibertat de les persones, Els pocs exiliats que queden, molts a l’estranger, finament crec que han vist que aquella utopia només és possible trencant amb l’Espanya artificial, perquè aquesta ja està perduda amb tots els vicis arrelats pel franquisme. Al menys sé que comprenen l’independentisme. Però alerta, perquè aquesta Espanya latent és arreu, a casa nostra també, i com qualsevol llop, duu la pell de l’independentisme que la tapa.
Quan a la utilització partidista del vostre editorial, crec que no només el d’ahir, cada dia llegeixo -tot i que ja va cansant- els que aprofiten qualsevol excusa per llançar la seva falca. Tenen por, Partal. El que volem, crec que, malauradament. no ho aconseguirem a les urnes

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
11.02.2021  ·  07:47

Molts,, com mai, han votat per correu. Qui controlarà dits vots.? Igualment, qui vetllarà per els vots que vagin directament a les urnes.? Hi haurà inspectors internacionals.? Ningú veu la gran tupinada que s’alvira a l’horitzó.? Esteu preparats a aturar aquesta gran tupinada.? Bon dia i bona hora. ☮️

Carles Macaya
Carles Macaya
11.02.2021  ·  07:50

Dia 11.
Encara no m’han arribat les paperetes per poder votar.
Demà és l’últim dia per depositar el vot. Se m’acaben les opcions.
Si he d’anar al consolat on em correspon, hauria d’anar a Monterrey (1 hora en avió i després un temps més en taxi…)
Si ho he de depositar a correus, primer m’han d’arribar les paperetes… i després fins el migdia l’oficina és oberta. Se m’acaben les opcions.

I així ja porto 15 anys (els que fa que visc a Chihuahua -Mèxic-) sense poder votar…
Em discriminen any rere any…

Qui no vol marxar amb un país així en aquestes condicions, que no et respecten ni el vot???

Si us plau, votin per mi… Votin INDEPENDÈNCIA!!!!

Albert Miret
Albert Miret
11.02.2021  ·  07:59

Ahir, a espanya els va explotar una bomba atòmica a dintre casa amb l’evidència que l’Illa havia estat vacunat il·legalment robant el vaccí a alguna persona d’alt risc, i aquí no en fem ni cas. A manca d’exèrcit i orfes del suport que ens mereixeríem, no aprofitar el que en qualsevol país democràtic seria la mort política d’un aspirant imposat per a  presidir el país, demostra masses molles polítiques destensades o inservibles. De ben segur que avui el feixisme espanyol instal·lat a la moncloaca, engegarà algun foc artificial per intentar  despistar-nos a tots. Atenció polítics catalans, perquè és molt probable alguna detenció espectacular d’algú que han assenyalat tirant un dard a la llista telefònica, perquè ells sí que estan a l’aguait i saben el valor que té la demostració d’absoluta  manca d’ètica d’un candidat escollit per acabar amb l’enemic, durant unes eleccions. Els catalans, però, seguim badant pels descosits i  baixant de les figueres, en les que ens han acostumat a viure mentre ens robaven la nostra casa. Perquè això no ens continuï passant, és imprescindible que votem massivament Junts per Catalunya, l’únic partit independentista.

Àngels Fortuny
Àngels Fortuny
11.02.2021  ·  08:01

Gran article , Sr .Partal
Només dues coses :
La primera, que estic d’acord amb la Marta Sanchis. No son malalts mentals : son mafiosos, criminals , mala gent . Els malalts mentals no son culpables de ser-ho .
La segona : no teniu por de que es manipuli el vot per correu ? Jo no estic gens tranquila . I aquest cop serà decisiu …

Victor Serra
Victor Serra
11.02.2021  ·  08:37

Je ens agradaria que l’Estat Espanyol s’enfonsés, però em sap greu dir-ho, estem molt més a prop d’enfonsar-nos nosaltres que ells. Si el dia 14 pot ser President de la Generalitat el funcionari de Pedro Sánchez, Salvador Illa, Adéu.
Si en canvi guanyem els independentistes, seguirem tenint oportunitats. Però si l’endemà de guanyar les eleccions ens barallem i ens excloem entre nosaltres, només aconseguirem que la gent se n’acabi afartant.
Cladrà dortir de la pandèmia i gestionar els fons europeus. Si ho fa Illa, anirem 40 anys enrere. Si ho podem fer nosaltres potser podrem reflotar el país, cosa imprescindible per seguir endavant.

Jaume Riu
Jaume Riu
11.02.2021  ·  08:37

Exactament quaranta anys després de l’escrit de Bosch-Gimpera, hi ha un altre escrit escrit terrible i vergonyant que el contradiu des de la “base indigena”, es tracta d’una frase lapidària del capítol VIII de la Constitució, concretament a l’article 145, on es diu textualment:
… “en ningún caso se admitira la federación de comunidades autonomas”…
Tota una declaració d’intencions explícita de les possiblitats nul·les de poder mantenir una relació justa amb les altres comunitats del regne d’Espanya.
Només podem esperar l’esfondrament el més aviat possible, per construir un nou ordre social a Catalunya, un nou estat independent en forma de república.

Josep Gualló
Josep Gualló
11.02.2021  ·  08:55

QUE SENFONSI JA

No coneixia els treballs de Pere Bosc-Gimpera. Ja em perdonaràs Vicent si no interpreto bé l ‘exposició que has fet de la seva llarga feina feta en plena guerra de Franco.

Tots sabem bé que la península Iberica inclosa Catalunya, des de la prehistòria, estava Formada per una població autòctona, marcada per les fronteres geogràfiques.

Diferents cultures mes estructurades i militaritzades que la nostra, es van anar succeint en l’intent d’assimilar-nos. Els fenicis, els Romans, els Àrabs, els Visigots,
La península es va estructurar en diferents pobles clarament diferenciats.

Ja començada l’edat mitjana, el centre de la península, Castella, va començar a voler formar el seu imperi. Amb el temps van canviar el nom de Castella per Espanya. Del diferents idiomes que es parlaven a la península, del castellà en van dir Espanyol.

Alguns catalans, pocs, van creure que era possible estructurar Espanya com un estat federal modern. Si ho he entès bé Vicent , en Pere Bosc-Gimpera, havia basat els seus dilatats estudis en aqueta creença.

ERC del anys 37 i 38 no va acceptar de cap manera aquesta tesi. Macià i Companys creien que Catalunya només podia perdurar com a República Independent.

Curiosament l’ERC de uns quants anys cap aqui, té dues idees diferents. Una, la de la cúpula que combrega i actua segons la tesi de Pera Bosc-Gimpera. L’altre, la de la militància que es manté fidel a a les idees de Macià i companys. Costa de creure ja que la militància vota la cúpula però és així.

Fa pocs anys esquerra es va trencar en quatre partits. Oriol Junqueras la va recompondre, i precisament és ell qui la tornarà a ensorrar.

Pep Agulló
Pep Agulló
11.02.2021  ·  09:17

AIXÒ VA D’UTILITAT PER A LA NACIÓ…

Si mirem més enllà del dit que assenyala les eleccions catalanes veiem l’enfrontament nació contra nació. L’Estat si juga molt, unionistes contra independentistes. La”unidad de la patria” no té fisures, ni eixos socials…van a la una, els independentistes enderiats en la seva delimitació nacional-social van separats. Però això va de nació, d’identitat contra identitat…

Si s’aconseguís una victòria aclaparadora de l’independentisme seria una derrota difícil de pair per l’Estat.

PS. Suprastructura, Supraestructura, superestructura…?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.02.2021  ·  09:27

Primer d’Octubre va ser, en efecte, una confrontació total de la Catalunya ocupada militarment contra l’Espanya que vol fer desaparèixer el nostre País.

Però no crec que l’estat espanyol estigui ferit de mort. A part dels partits d’aqui que volen ajudar a la governabilitat del nostre enemic, crec veure que el menyspreu contra els independentistes cada dia és més gran i violent.

A Yugoslavia deien “No estaven preparats per rebre tant d’odi”. Quan els 11 de setembre cridavem “independencia!” molts pensaven que lluitavem contra espanyols raonables que mai ens farien mal.
Ara veiem que que Espanya és capaç de fer molt i molt mal abans de deixar-se enfonsar.
Potser per això una gran majoria de partits, incloent ERC volen ajudar el nostre botxí.

David Badia
David Badia
11.02.2021  ·  09:29

Anem a votar, si us plau , que no es perdi cap vot

Xavier Luna
Xavier Luna
11.02.2021  ·  09:32

Estic amb en Víctor Serra: no és segur que Espanya s’enfonsi sola per molts disbarats que facin a Madrid (i n’han fet un munt, d’enormes i gravíssims, i en continuarà fent!). Té l’Europa dels estats darrere (i la feina de la Ponsati, el Puigdemont i els que hi tenen veu és molt important). Veig que no anem bé amb la criminalització dels independentistes “no rupturistes” per la senzilla raó que cal una majoria, com més gran i àmplia millor. No recordeu els 1 de setembre? L’1 d’octubre? La unitat ens fa forts, no la llencem per l’aigüera. També és i serà molt important la bona gestió del que podem gestionar des de Catalunya, com a mostra i exemple i per la justícia que mereix l’avui (ajuntaments, departaments de la Generalitat). Per cert: això que “s’enfonsi” del Bosch Gimpera potser s’hauria de posar en context. I demano al director: V. Partal, si és possible: ¿podeu editar el que quedi d’aquell discurs de Bosch-Gimpera? ¿O les referències més directes? Gràcies. I no ens descuidem del que és important: que els independentistes passem del 50% en vots (desfogar-se també està molt bé, però no és tan útil: cal diferenciar entre la psicologia individual i la política, penso jo).

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
11.02.2021  ·  09:38

MÁS DURA SERÁ LA CAÍDA

Aquest era l’encapçalament del pla del difunt fiscal Maza per acabar amb l’independentisme. Però aquesta profecia, en realitat, s’aplicarà a l’estat espanyol. Ja ha començat a trontollar, per l’equiparació internacional amb Hongria o Polòna, d’una banda, o també amb Turquia. I si estirem fort diumenge, votant massivament la llista del MHP Puigdemont fins a obtenir una victòria aclaparadora, el borbonibex ja no podrà recuperar l’equilibri. FEM-LO CAURE JA. VOTEM JUNTS.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
11.02.2021  ·  09:50

Aquesta confrontació total de la que ens parles, Vicent, es present de forma constant des de fa tres-cents anys, pel cap baix, amb diferents pics d’intensitat -la guerra civil del 36, amb tot el què va venir després, n’és un- i és veritat que es tracta d’una confrontació de model de vida. El problema és que no hi ha una línia clara que separi els dos models, que conviuen com poden -la conllevancia- i són líquids, de manera que penetren en la societat com si fos oli, tacant-ho tot. Són dos models que es barregen amb dificultat. Un d’aquests models, el nostre, té la força i coherència de la història però sobretot la força d’estar obert a rebre totes les influències que arriben aquesta terra d’acollida per tenyir-les d’un mateix color que canvia d’intensitat perquè la cultura és dinàmica. L’altre model és tancat en sí mateix, incoherent, artificial i intolerant, viu amb les finestres tancades i no es barreja perquè ha viscut sempre de forma imperialista, destruint altres cultures, fins i tot la pròpia. Aquest model té la força d’un estat organitzat a l’entorn d’un exercit, d’una justícia injusta i de tots els aparells que s’han servit per retorçar la història. En el nostra país hi ha molta gent que viu dins d’aquest model, gent que ha perdut el sentit de les seves arrels, que viu tancada en guetos mentals i físics -barris del cinturó industrial de Barcelona- alimentats per canals de televisió que mantenen el seu cervell en off. Anirem a votar diumenge, però amb el nostra vot no podrem derrotar aquesta superestructura, aquest model. Hem de fer una altre cosa més constant que serveixi per despertar tota aquesta gent segrestada, que pugui despertar el seu cervell narcotitzat. Ep, que ningú pensi que estic proposant res que s’assembli al reformisme o a “la via ample”, més aviat el contrari. És justament amb la confrontació que podem obrir ulls tancats, però s’ha de fer cada dia i de forma constant.

Joan Gratacós
Joan Gratacós
11.02.2021  ·  10:27

Anna Maria Porta tens raó quan dius qui controlarà que no hi hagi tupinada i garanteixi els resultats. Aquesta és la pregunta decisiva. S’equivoca la gent si pensa que l’estat no farà res si veu que perd. Si ha sigut capaç d’apallisar-nos sens dubte que farà el que sigui per guanyar.

Pere Grau
Pere Grau
11.02.2021  ·  10:28

No tinc cap dubte que tota la gent que voti partits independentistes ho facin (conscientment o no) de cara a aquest “que s’enfonsi ja”. Malauradament que la gent voti independentisme, és una condició necessária però no suficient. L’entrevista amb la Sra. Sabater d’avui em fa témer el pitjor: que els fonamentalismes, les utopies i les rancunietes espatllin allò que els electors ens hagin posat damunt la taula. El que seria primordialment desitjable és que CUP, ERC i JxCat (sense renunciar a cap dels seus objectius finals) puguessin arribar a un acord de mínims per formar un govern estable: 1.Gestió de la pandèmia, reclamant públicament a Madrid els mitjans necessaris per poder-ho fer i passant a Madrid públicament i constantment la responsabilitat per alló que no es pugui fer. 2.Reforma de les estructures governamentals i administratives de cara a anticipar el model republicà, en aquells camps que els tres partits puguin arribar a un acord. 3.anar tant lluny com permeti l’acord en la resistència contra l’ordeno y mando” del sistema del 155, etc.etc.
Això hauria de ser tant més possible com més clar sigui l’avantatge de vots i escons del partit més votat. Serà possible? Tinc por que no ho sigui…

Berta Carulla
Berta Carulla
11.02.2021  ·  10:55

Espanya controla moltes coses. Al tuiter que hi tenia un compte vaig posar abans-d’ahir una fotografia on es veia el dictador fent una passejadeta amb Hitler i ja no tinc compte. La seva directora, Nathalie Picquot, ha estat recentment nombrada consellera de Sanitas. No n’hi ha un pam de net, la llibertat d’expressió és un miratge, un reclam publicitari, Espanya és un femer. La tupinada aquestes eleccions que no la descarti ningú. Ahir l’Ernesto Ekaizer li deia al Toni Clapés, convalescent i amb veu de cristià quan prega, que guanyés qui guanyés les eleccions catalanes acceptem tothom el resultat. L’Ernesto és col.legueta però igual de jacobí que els altres, igual d’unionista que qualsevol espanyol per més progre que sigui. S’ho veuen guanyat. I per alguna cosa serà, que ho diu, l’Ernesto sempre va molt ben informat.

Lluís Urpí
Lluís Urpí
11.02.2021  ·  10:58

Disculpeu però crec que és important l’ús dels termes i ja n’hi ha prou, UNIONISTES? Aquesta gent no té cap interés en unir res, sinó en predominar.

És un terme més correcte UNIFORMISTES. Ho va deixar ben clar el Conde Duque de Olivares al 1624 assessorant Felipe IV i encara és vigent.

«el negocio más importante de su Monarquía» era «reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia, que si Vuestra Majestad lo alcanza será el Príncipe más poderoso del mundo».

Si us plau, no els hi permetem que edulcorin conceptes.

David Mascarella
David Mascarella
11.02.2021  ·  11:24

Tothom té la seva manera d’entendre els termes Reformista i Rupturista. Sigui qui sigui. Per començar, hi ha altres maneres de dfinir estratègies diferenciades. Això sol ja denota naturalment una intencionalitat de qui les formula i aplica segons el seu criteri.
Jo no sóc reformista perquè algú em vulgui penjar la llufa. I tampoc un altre pot ser un bufanúvols que sense provar-ho, es cregui més valent i pur que la resta només perquè ho digués jo.

Joan Royo
Joan Royo
11.02.2021  ·  11:31

Independentistes, tothom a votar!! La candidatura més convincent és la de Junts. Estic fins al capdamunt de sentir que la independència la fem per als nostres fills i néts. I els que portem anys i panys lluitant i resistint per uns PPCC lliures, no tenim dret a fruir d’aquesta llibertat? Per això ni ERC ni la CUP mereixen els vots dels que pentinem cabells blancs. Ja sé que hi ha més candidatures independentistes i possiblement defensores de la ruptura ara, sense esperar a veure si pixen les gallines, però en la situació actual cal concentrar els vots. Voteu si us plau Junts.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
11.02.2021  ·  11:37

Benvolgut Sr. Umberto Ciotti:
Sempre passo de llarg als seus comentaris….no per res… però tinc prejudici al castellà (és la llengua que està matant a la meva) (ja sé que les llengües no tenen la culpa) Però també una màxima del nacionalisme espanyol “el imperio con sangre i letra entra”
Resumint, si per qualsevol motiu (que la veritat se m’escapa quin pot ser) no pot/vol escriure en català…. per què no escriu en la seva llengua materna?
L’italià és una llengua meravellosa i, escrita, és de molt fàcil comprensió per a nosaltres, els catalanoparlants.
Cal votar massivament a JUNTSxCATALUNYA

Lluí Mor
Lluí Mor
11.02.2021  ·  12:09

Vull fer referència al slogan del PDeCAT, que per cert, a la provincia de Lleida, per on em moc, només s’hi han quedat tots els que xuclen de la mamella, alcaldes, regidors i carrecs amb sou i la Chacon tota la campanya despotricant de Junts.

Slogan……..SI T’HO PENSES PDeCAT. Jo hi afegeixo……. SI T’HO PENSES…..MÉS BÉ…..JUNTSXCAT

Amb persones reconegudes i valorades per molts catalans, com el senyor Artur Mas, Oriol Junqueras, Roger Torrent, Irene Rigau, Ada Colau, Salvador Illa, Miquel Iceta, Marta Rovira, etc etc, que el que tenen més lluny del pensament és la independència, ús creieu que és pot plantar cara al regim quan ells dia rera dia el blanqueixen? Potser és que jo no peto rodo, però a mi no em quadre això.

Si en un plaç de poc temps no és conforma una força INDEPENDENTISTA, que aglutini una majoria d’aquest desgavell indepe, ja no hi serem a temps, perquè el dit deep state s’esta preparant per pitjar l’accelerador a fons amb la represió, perquè veu que aquests que esmento i molts altres la toleren…..i, en viuen.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
11.02.2021  ·  12:34

Per mi el dia 1 d’octubre va ser, a part d’una alegria immensa, la constatació d’una consciència nacional brutal.
I ho vull dir perquè em va sorprendre molt, no n’havia estat mai tant conscient, no només de la col·lectiva, sinó de la pròpia.
Anem a votar, a veure què passa , no ens angoixem ni engresquem amb el què pot passar, i una vegada fet i veient els resultats tornarem i farem el que faci falta!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
11.02.2021  ·  12:47

L´estat central entra en la fase d´enfonsament ja que és un projecte completament caducat i ara nosaltres tenim unaltre opurtunitat de dir el que volem ser i el que no volem ser. Diumenge ho podrem dir ben clar

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.02.2021  ·  13:14

En el Post Scriptum de l’autor hi ha una contradicció.
D’acord amb el Sr. Soler.
Si ahir demanava concentrar el vot independentista i avui distingeix entre rupturistes i reformistes, de qué parlem?

Es clar, segons Partal, tots son independentistes, però a aquestes alçades ja sabem de quin peu calcen tots els partits. I sabem que els reformistes faran tot el possible perquè els rupturistes no puguin moure un dit. O és que encara anem tots amb el lliri a la mà?

I doncs, a qué respon la precisació?

PS: He parlat sense anomenar sigles perqué ningú m’acusi de partidisme…… entesos?

Mònica Vidal
Mònica Vidal
11.02.2021  ·  13:17

Sí, Vicens; que s’enfonsi ja!

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
11.02.2021  ·  13:58

Jo no diré que es voti massivament a un partit o altre.

Simplement, i molta gent em crucificarà, he de dir que hem passat un cicle històric i que ara anem cap a la zona de baixada del cicle. No tindrem una altra oportunitat en molts anys, fins que es renovin lideratges i una nova generació prengui el relleu. Hem d’aguantar i deixar clar que no ens rendim.

Si Laura Borràs tingués un 100% del parlament tampoc no podria fer res, perquè no té el control de pràcticament cap mecanisme de poder, ni tampoc els recursos populars necessaris. El moment era el mes d’octubre de 2017. Ara ha passat el “momentum” i hem de ser conscients que ens enfrontem a una llarga etapa de reconstrucció, d’agafar forces a les institucions, de guanyar el carrer i espero que d’anàlisi serena, clara i objectiva de per què vàrem fallar. La Laura Borràs i en Puigdemont ho saben perfectament, i el que més ràbia em fa és que pretenguin vendre sopars de duro com si el 16 poguéssim proclamar la república i el 17 ens reconeguessin els EUA.

Un dels motius pel qual això no passarà ja us el dic jo: la falsa unitat. Quan els dos que diuen que van units ho fan per quedar bé i el que al final hi ha és una lluita sorda pel poder i el joc de la gallina per no quedar com un covard, mentre el tercer es dedica a proclamar la puresa revolucionària des del sofà, passen aquestes coses. És impossible que ERC i JxCat es posin d’acord de veritat ni en el color del les carpetes del parlament, perquè en el fons no es veuen com a actors per a aconseguir plegats la independència, sinó com a competidors que volen primer assolir el poder i després anar cap on creguin. Masses anys de rancúnies, massa vol gallinaci, massa miopia.

No arribarem enlloc mentre no ens deixem de falsos protagonismes, d’egoïsmes tronats, passem dels revolucionaris diletants (eh, CUUUUUUP ?) i bastim una altrenativa unitària. Crec que entre les bases de JxCat, les d’ERC, les de PDECat i fins i tot les de la CUUUUP hi ha prou consens per un programa de mínims de com ha de ser el país. El demés són ximpleries impulsades en bona part per la cúpula dels partits i els partidaris de no fer res, que el que volen és viure de la inacció i del poder autonòmic per sempre. I si pot ser no incomodar al catalanet de tortellet el diumenge, no fos cas que perdés benestar per enfrontar-se als goril·les de torn i per tant perdessin vots.

Jo he votat (ho he fet per correu) Laura Borràs per un motiu molt senzill: de totes les alternatives i tot i que no complirà ni una línia del seu programa, pels motius que he dit, és la que almenys no acota el cap ni salva amb els seus vots l’opressor. És la més incòmoda per ells. Fins fa no res estava disposat a votar en blanc, perquè crec que tots plegats s’ho mereixen. Però fet per fet, són encara més amorals i inútils els nostres amics unionistes, i no em dona la gana de facilitar-li les coses a l’enterramorts de l’Illa.

Crec que és bàsic que deixem de parlar de traidors: ERC és indepedentista, com ho és bona part del país. S’equivoquen en la tàctica i l’estratègia, però no són l’enemic dels independentistes. L’enemic es diu Albiach, Fernández, Carrizosa, Garriga i tants altres.

I dic bé, enemic amb totes les lletres, que no adversari.

Gemma R.
Gemma R.
11.02.2021  ·  14:44

Votarem, votarem i votarem fins a enfonsar-lo. Catalunya serà la tomba del feixisme. Tots a les urnes!!

Montserrat P.
Montserrat P.
11.02.2021  ·  14:45

Cal votar massivament JuntsXCat.
I així, s’enfonsarà ja o, com a mínim, farà un pas més cap a l’enfonsament total.

O estic Totalment d’acord amb el comentari de Josep Soler

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
11.02.2021  ·  15:40

Bona tarda! Gràcies Sr. Partal i gràcies VW.

Sí a Ñ han mogut tot l’arsenal mediàtic i de “poders” per vendre la seva aposta: “L’efecte ILLA”. Però no els està ni sent fàcil colocar el personatge, ni fer oblidar la seva pèsima gestió al capdavant de Sanitat de Ñ, ni que tot el xou propagandístic desplegat per a la campanya electoral (havent fet el que van fer per imposar la data) els surti bé.
Sols les enquestes cuinades per ells li donaven l’avantatge que diuen; les altres enquestes i sobretot les dels darrers dies -oficials u oficioses- no el donen com a guanyador.
I les sumes dels del 155 tampoc arriben a la majoria necessària.

Com que no hi podem fer gran cosa més, i escriure i escriure sobre el tema és cansiu, fem allò que sí ens convé i ens ajuda:
Anem tothom a votar el 14-F, cuidant les mesures, i votem a JUNTS. Fer-ho per ER, no toca; pel PDeCat menys, la CUP ja sabem com actuen i els Comuns són ambigus molts cops (i volen fer govern amb Illa).

Roser Caminals
Roser Caminals
11.02.2021  ·  16:31

El reformisme seria una via respectable si ens enfrontéssim amb un estat democràtic com El Regne Unit o el Canadà. Quan l’enfrontament és amb un estat autocràtic, el reformisme no és una via cap a la independència. En aquest cas, posar reformisme i rupturisme a la mateixa balança és crear una falsa equivalència.
Teniu raó els qui dieu que no guanyarem només amb les urnes. Calen també la mobilització i l’acció exterior. No podem prescindir de cap de les tres.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
11.02.2021  ·  16:44

El PSOE, representant actual de la oligarquia espanyola, té pressa per despatxar les elecions catalanes abans d’anunciar el repartiment dels fons europeus que no ens agradarà. Actua i se’n surt. Si això és enfonsar-se debem assistir al l’enfonsament més llarg de la història. És pot fer com l’estruç però ja és sabut que no serveix de gran cosa.
Ens esperen uns anys difícils…un altre cop.

JORDI SERRA
JORDI SERRA
11.02.2021  ·  17:25

Si voleu llegir l’article de Pere Bosch Gimpera, suposo que és el text titulat «Superestructures de la Història d’Espanya», publicat a la “Revista de Catalunya” (Barcelona, any X, núm. 84, 15-III-1938, pàg. 313-321), i el podeu recuperar digitalitzat entrant al catàleg de l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) de la Biblioteca de Catalunya.
O copiant el següent enllaç que us hi durà directament:
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1084699

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
11.02.2021  ·  18:43

Excel·lent anàlisi del Sr. Soler.

És una perversió del concepte “independentista” posar-li el calificatiu “reformista”. L’INdependentisme (que vol dir NO dependent) és de mena rupturista, no ser-ho rep un altre nom, dependentisme.

ER, la ERConvergent actual, en mans d’una cúpula botiflera (Oriol Junqueras, Roger Torrent, Sabrià, Sol, Tardà, etc., etc.) i de vedettes espanyolistes (Gabriel Rufián), no és independentista, no és la ERC que jo havia votat, i no la votaré, tot esperant una davallada històrica, fins que aquesta catarsi l’alliberi de la malaida cúpula actual.
Ara per ara JxCat, la llista del MHP Carles Puigdemont, representa la millor opció. I això ho crida als 4 vents l’establishment del regne d’espanya que l’ha declarat el principal enemic.

De la CUP res de nou a dir, eterns adolescents, útils per moments puntuals però no fiables per anar construint ara la Catalunya independent del futur.

Em costa entendre que encara hi hagi votants d’ER, llevat dels 3000 i familiars que viuen del xollo, que no s’hagin plantejat recuperar-la votant ara, el 14-F, JxCat.

ramon Feixas
ramon Feixas
11.02.2021  ·  19:07

A nivell de percepció social crec que hi ha un abans i un després de l’1 d’octubre. Crec que en això tots coincidim. Altra cosa és la ideologia quan a temes socio-religiosos i la fe de la religió capitalista, sense la qual, de grat o per força, hom restaria marginat si no l’acceptés. És allò de “per vocació o per obligació”. Com que a nivell polític només són ungits els partits polítics disposats rivalitzar, és lògic que les tant ben posades paraules de l’Editorial, cadascun de nosaltres pensi que diu, o li vulgui fer dir, al Sr Partal quelcom que no és el diu ell amb el seu mestratge.
De totes maneres també tendeixo a repetir quelcom que penso que és menos. Encara no fa un a segle del cop d’Estat—>Guerra fratricida—-> llarga dictadura—-> Hora en que es varen donar una Constitució per no perdre els privilegis—-> Passar el poder de manar sobre la justícia a utilitzar la institució per simular democràcia. Tot això deixa un pòsit i unes necessitats que han hagut de canalitzar a través de la corrupció, que per fer net es necessiten segles. Però el poble espanyol és tan apte per assumir una cultura de consciència social com qualsevol altra societat. No ho pot fer perquè tots els medis d’adoctrinament, econòmics, policíacs, legislatius tenen un pes inquisidor i encara imposen persecució ètnica , sigui musulmana o catalana o comunista encara que no existeixi cap comunista.
Per això Catalunya cal que s’alliberi d’aquesta llosa tan feixuga i enverinadora però distingir la ciutadania espanyola del conjunt que configuren la llosa. Les tècniques dels líders bloquegen la deducció lògica. Ho certifica el fet de que, a qui se li exigeix reconèixer errors és aquell que no té prou dots de líder.
El partidisme aprofita tot per desqualificar partits rivals. l’independentista aprofita tot per fer que el grup independentista sigui fort i plural perquè els no s’han adonat de la necessitat de la independència no ho confonguin en les necessitats que generen els interessos dels partits. D’arguments n’hi a a milions, i sense mentir. És indispensable que quedi clar que és sense mentida pesar de que la política ala religió capitalista es basa en l’art de mentir.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
11.02.2021  ·  19:11

Un exemplar d’aquells ‘auxilia’ indígenes alienats al servei imperial, que cita Bosch, l’he sentida aquest matí a la SER desacreditant tots els independentistes i lloant Illa desacomplexadament. He sentit vergonya aliena. Madriló de cul llogat.

Salvador Molins
Salvador Molins
11.02.2021  ·  21:52

Un munt de comentaris, no tinc capacitat de contenir – los tots i temo que se’m tanqui la finestra d’aquest editorial. Bé, seguiran bombardejant – nos, però ara ja és un bombardeig constant. Hem de viure el Mandat dia a dia, passant per sobre o per sota d’aquesta espanya eterna que ens ofega. Votem junts, tots junts i empenyem per completar la DUI, cercar algun suport militar i econòmic i portar decididament la Declaració al Tribunal de Dret Internacional de La Haia. L’objectiu de Catalunya no és destruir o enfonsar res sinó tan sols assolir la independència, el que passa és que quan això passi Espanya canviarà totalment, serà aleshores per a ells aquesta transformació un sinònim d’esfondrament? Passi el que passi aquest 14-F l’hora de la nostra veritat no s’atura, tot just comença, Edifiquem la República Catalana Independent, complim el nostre Mandat del 1r d’octubre. Ánims companyes i companys. A la lluita, … a votar! I si les coses ens surten bé, la nit del 14-F tots al carrer, ordenats i protegits.

jaume vall
jaume vall
11.02.2021  ·  23:24

Crec sincerament que els que vulguin “que s’enfonci ja!” haurien de votar el President Puigdemont, i per tant Junts per Catalunya.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes