Un relator per a ajudar a formar govern

La solució requereix establir un mètode, per a prioritzar decisions i per a pactar les maneres de canviar-les en el moment que siga necessari

Vicent Partal
25.03.2021 - 06:37
Actualització: 25.03.2021 - 07:37
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A Catalunya, després de les darreres eleccions, és evident que formar govern és cosa de tres. Com a mínim. Ningú no pot formar govern tot sol, sense negociar res, sense concedir res. I, concretament, en el cas que ens ocupa i un cop descartada l’opció inicial d’Esquerra d’integrar-hi els comuns, formar govern a Catalunya, avui, és cosa dels tres partits independentistes.

Evidentment, el partit que va quedar davant a les eleccions i que per tant obtindrà la presidència, en aquest cas Esquerra Republicana amb Pere Aragonès, és el que té la responsabilitat de marcar el ritme i el to –i els límits– de la negociació. I també és el que està més en condicions de proposar el rumb del futur govern. Però reconèixer això no vol dir passar per alt que la formació del govern continua essent una decisió que s’haurà d’adoptar entre tres i que és per tant una decisió en què tots tres grups hauran de sentir-se còmodes. Demanar que els vots siguen regalats, a part de poc assenyat, no és bo pensant en allò que vindrà després.

Una volta dit això, de possibilitats, tècnicament, n’hi ha moltes. Des que Esquerra, Junts i la CUP compartesquen les cadires del govern, que seria la versió més completa, fins que Esquerra governe tota sola i els altres dos grups simplement donen suport al seu candidat en la investidura, sense comprometre’s a res més; passant pel format que sembla més lògic ara mateix, que seria o bé que Esquerra governàs amb Junts amb el suport parlamentari de la CUP, o bé que Esquerra governàs tota sola amb el suport parlamentari de Junts i la CUP. I el matís no és banal: es pot governar tot sol amb un pacte tancat de legislatura que vincule als altres dos grups o sense cap pacte. Totes dues coses poden funcionar, però la darrera és més difícil, molt més difícil, que no la primera.

Siga com siga, per a formar govern no es pot demanar ni a Esquerra Republicana ni a Junts ni a la CUP que renuncien a les seues idees i propostes. Tots hauran de cedir en algunes coses però també tots tenen l’obligació de sostenir el contracte amb els ciutadans que és en definitiva cada butlleta dipositada en una urna. Els votants d’Esquerra han avalat la via del diàleg i la negociació a Madrid i els de Junts la de la confrontació. I no es pot demanar a les cúpules dels partits que pacten girant-se d’esquena a això. De manera que se’ls ha de demanar si troben cap manera de conciliar-ho.

La negociació, a partir d’això, és possible, ningú no hi ha renunciat explícitament. Però que siga possible no vol dir pas que siga fàcil. Perquè de divergències reals i profundes n’hi ha. Quina és, doncs, la solució?

A parer meu, la solució requereix establir un mètode per a prioritzar decisions i pactar les maneres de canviar-les en el moment que siga necessari. Requereix que tots tres partits tanquen un pacte tan ben estructurat i precís com siga possible, que deixe molt clar què es farà però que, alhora, continga clàusules també clares de penalització per a qui no el complesca.

No ens enganyem: la desconfiança entre ells, particularment entre Esquerra i Junts, no pot ser més forta i és aquest factor que fa prudent, i jo diria que fa gairebé inevitable, de pactar bé allò que es pot fer però també pactar allò que no es podria fer de cap manera. Només així les acusacions constants de deslleialtat que tant han enrarit l’ambient entre ells dos es podrien aturar. O regular.

I, en general, quan la situació és tan extrema i encontrada, hi ha un instrument tècnic que es fa servir per a desencallar les desconfiances, i que sol funcionar molt bé, que és la figura d’un relator extern. D’un relator que fa de notari públic i que té prou autoritat moral perquè els diversos actors s’ho pensen dues vegades, abans de fer una barrabassada. Aquest relator o mitjancer ha de ser una organització o una persona reconeguda com a neutral per tots tres grups, que inspire confiança a tots tres i que tinga prou prestigi i prou independència perquè la majoria de la societat no considere en cap moment que afavoreix els uns o afavoreix els altres.

Per sort, d’aquestes organitzacions i persones al nostre país n’hi ha de sobres, de manera que estic convençut que no seria gens difícil de posar-se d’acord de seguida en alguns noms que compleixen perfectament el perfil cercat. I que tampoc no seria extraordinàriament difícil de negociar ràpidament a partir d’això, perquè el calendari colla, però tot allò que s’ha de saber ja és sobre la taula i és ben conegut.

Evidentment, si els partits són capaços de posar-se d’acord sense entrebancs no hi hauria cap necessitat de complicar les coses amb un relator. I també és evident que hi ha una possibilitat final, absolutament lícita, que és, arribat el cas, constatar que no hi ha cap manera de posar-se d’acord i fer unes noves eleccions.

Però, en cas que interesse la meua opinió, crec que després d’haver superat la meitat dels vots no seria bo de mostrar-se incapaços de trobar acords fins al punt de no poder formar un govern. Em sembla que això enviaria un missatge descoratjador al conjunt del país i a la comunitat internacional. En canvi, trobar la manera de superar l’agressivitat congriada aquests darrers anys amb un bon acord, assumible per tothom, hi enviaria un missatge molt positiu.

 

PS1. Voldria cridar l’atenció especialment sobre alguns dels comentaris dels subscriptors, que teniu a sota. Concretament, sobre el de Josep Manresa, que dels Països Baixos estant ens explica com funciona la figura del “formador”, habitual a les eleccions d’aquell país, que correspondria a la figura que he denominat “relator” a l’article. Com tantes vegades, aprendre com funcionen els altres països és una lliçó de trellat democràtic que caldria aprofitar.

PS2. Avui Esperança Camps entrevista la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló. És una entrevista molt a fons que retrata a la perfecció els esforços, també humans, de molts responsables polítics contra la pandèmia, alhora que deixa clara la sorpresa, per no dir l’estupefacció, sobre com fallen coses que haurien de funcionar com un rellotge. Cal llegir-la.

PS3. Núria Feliu passa un moment delicat. Núria Cadenes ens recorda en aquest article de qui parlem i li expressa d’una manera meravellosa el seu agraïment. Un agraïment que és el mateix que sé que tenim molta més gent, de cap a cap dels Països Catalans.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
24.03.2021  ·  22:10

Per arribar a acords cal voluntat. I en aquest cas, en ser tres els partits, és impossible un acord d’equidistància. Cal una veritable negociació. I això no serà fàcil, perquè els polítics no estan avesats. Massa influència del país veí. De manera que si s’ha de formar govern, amb relator o sense, caldrà que tots cedisquen. No valen, els pactes entre dos imposats a un tercer. Això no eixirà. Seguim.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
24.03.2021  ·  22:30

Ahir, vaig blasmar contra la CUP. No entenia el que feien. Al meu parer es desnaturalitzaven.
Avui veig que em vaig precipitar. I ho celebro.
Això dona entendre que, en política sobre tot, es molt difícil fer anàlisi dia a dia. Molts cops necessites distanciar-te una mica.
Per tant, felicito al Partal i alhora el planyo, perquè ell ho ha de fer. I veig que se’n surt prou bé.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
24.03.2021  ·  22:42

Trobo molt encertada la proposta del Sr. Partal de buscar un relator però fins ara sempre he vist que no tothom hi està interessat i el vol. Veure’m què passa els propers dies.

Josep Vilà
Josep Vilà
24.03.2021  ·  22:42

Voleu forçar un matrimoni sense amor. No us hi escarrasseu. És millor que ho deixin estar, senyor Vicent.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
24.03.2021  ·  22:46

Trobo molt adequada l,editorial, estic molt desolada veient com actuen alguns politics.
Crec que n,hi han que podrian arrivar a entendre,s que son a vegades els menys politics els mes lliures.
Tant de bo el llegeixin i poguin admetre ajuda.

jaume vall
jaume vall
24.03.2021  ·  22:51

Avui estic força d’acord amb la tesi. Amb altura de mires, s’han de prendre decisions en clau de país i no de partit. Tots. Els “nostres” sobiranistes, i els “altres” sobiranistes.
Més. Si els “altres” sobiranistes prioritzen el partit abans que el país, els “nostres” sobiranistes no han de caure en el mateix parany. Si convé, cal empassar-se algun gripau. Si és fa per un bé major, i amb una mica d’elegància, fins i tot pot ser un actiu en la propera contesa electoral.
Cal govern. S’ha guanyat, i on no arribi l’independentisme, arribarà l’unionisme. Podem no estar d’acord amb el resultat electoral, però és el que hem votat.

I una darrera reflexió. No deixa de ser una paradoxa, una paradoxa de justícia poètica, potser una idea a tenir en compte, que l’electorat català no és tan ximple com alguns pensen. (Una mica ximple si que ho és, no ens enganyem). M’explico.
Davant de la politiqueria de campanar, de l’enveja, de la rancúnia, de la pulsió partidista, d’aquella manera de conspirar i governar que de normal blasmem, al final ha succeït una cosa ben curiosa. Davant de l’egoïsme, la mediocritat, la presa de decisions en funció de la darrera enquesta, en funció del què dirà el titular del diari de l’endemà, de no fugir d’allò políticament correcte, el radical lliure, el que ha liderat amb la seva consciència pensant en el país més que en el seu partit, aquest, precisament aquest, és el millor valorat. Sense tenir suport mediàtic, sense tenir un partit amb dècades al darrere, amb la burla d’haver d’escoltar que és l’hereu tacat dels seus predecessors, aquell que no volia fer carrera política, aquell que prioritzava la gestió de govern a la burocràcia partidista, aquell és el que gairebé tothom té pel més honest, pel més agosarat, per l’ariet més contundent contra l’enemic espanyol, pel millor referent.

Jaume Riu
Jaume Riu
24.03.2021  ·  22:53

Tant haver de tenir un relator com haver de fer noves eleccions, en aquest cas serien indicadors precisos d’immaduresa.
Vull pensar que dos no es barallen si un no vol, però en aquest cas sembla que són tres i no sé com resulta això de les baralles quan n’hi ha tres en discòrdia.
La meva intuïció em porta a pensar que tant les CUP con ERC han arribat fins aquí amb una historia d’infidelitats ben coneguda, reconeguda i no negada. Junts en canvi, té més bon recorregut fins aquí i li correspondria el paper de mediador, sense ambicions de poder en una Generalitat Autonòmica sempre intervinguda.
L’objectiu revolucionari és un altre.

Berta Carulla
Berta Carulla
24.03.2021  ·  23:01

“I també és el que està més en condicions de proposar el rumb del futur govern.”

Aquesta sí que és bona!
Si aquest senyor només està en condicions d’obeir la banca, el soci de Madrid i com a molt com a molt el cap regional del partit que, lamentablement, viu a presó (si no visqués a presó tot seria molt més fàcil i caminaríem més lleugers).

No hi ha discrepàncies que valguin en una empresa com la nostra i qualsevol discrepància és una excusa. Així doncs els partits són l’impediment. Calia anar a una, tots junts amb un punt al programa únic, i presentar la batalla en obtenir la majoria +1, que val més una de vermella que una eternitat de grogues. I va ser ERC que va refusar novament la unitat i aquí estem agonitzant en el viciat món dels partits rivals, que no té cap futur per a nosaltres però ofereix tot el futur del món a la espanya unida de Nuet, representant [[..nostre??] [[no-independentista!!..~^^~]] per ERC …..

Amb acudits com aquest no cal gracieta.

Joan Verdera
Joan Verdera
24.03.2021  ·  23:01

La idea del relator és bona, però crec que no caldrà. Erc i la Cup ja han acordat alguna cosa positiva i jo no em crec que Junts no vulgui ser al govern. No ser-hi els perjudicaria, no només per no poder exercir poder, sinó perquè aprofundirien la divisió. Per tant jo crec que hi haurà un govern Erc-Junts i seria magnífic que la Cup hi entrés per ocupar-se d’una àrea clau: habitatge o seguretat. Ens farien un favor

Joan Guasch
Joan Guasch
24.03.2021  ·  23:05

De moment el que veig és que estem a punt de desaprofitar una altra oportunitat per avantposar els interessos dels partits als del país. Una investidura a la primera posaria una mica més en tensió l’Estat; començar a bastir les estructures que permetin crear un Estat propi i deixar enrere la gestoria que, ara sabem, que és la Generalitat, també ajudaria a posar més tensió a l’Estat (recordeu com s’han posat, primer fotent-se’n i després apropiant-se’n, amb el nanosatèlit Enxaneta). Si no ens espavilem, ens acabaran de plomar, posaran les infraestructures de la nova economia amb els diners d’Europa a la Castellana i acabarem sent, per alegria dels nostres burgesos venuts a l’IBEX, una província caiguda més.

Joan Guasch

Núria Coma
Núria Coma
24.03.2021  ·  23:05

Les urnes no ens fan por, però si ens hi fessin tornar a anar començarien a fer-nos fàstic.
Han de fer un acord de govern, i l’han de fer entre els 3 grups. Així ho hem decidit i ens ho deuen.
No cal que siguin amics i vagin a sopar junts, només han de fer la feina que els correspon que és obeir el mandat de les urnes.
No es pot repetir l’espectacle lamentable de la passada legislatura com tampoc pretendre governar sol. Ells són els que repeteixen contínuament allò de “no en som prous”, doncs això no sou prous per decidir en nom de tots. Així que més humilitat,mé bona voluntat i menys cagarrines

Rosa Gispert
Rosa Gispert
24.03.2021  ·  23:10

És fonamental arribar a un pacte però encara és més fonamental complir-lo i ER ha incomplert moltes vegades el que ha pactat, tantes que és impossible creure que no ho tornarà a fer. I això no ho farà oblidar un relator.

Tampoc no crec que sigui bo que ER governin sols (tant sols tenen un diputat més que Junts), ni amb junts sense la CUP. Ni veig és coherent que junts és quedi voluntàriament fora del govern, governar ho deu al seus votants. En tot cas, que els ciutadans els deixin a la oposició en unes noves eleccions. Però sense oblidar que noves eleccions podrien tornar a donar resultats semblants (O intercanviats) i es repetiria el problema.

Una alternativa seria que ER canviés el candidat i poses una persona menys involucrada en les responsabilitats del partit (que són els que han trencat tantes vegades els pactes). I que s’establissin mecanismes de bloqueig de la governabilitat quan algú trenqués el pactat.
Malauradament no sembla que a ER en sàpiguen gaire de negociar, de fet a Madrid ho han regalat tot, i potser és pensaven que junts i la CUP els farien el mateix a ells. Encara els queden dos mesos per negociar i potser poden aprendre alguna cosa.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
24.03.2021  ·  23:25

En la meva opinió Catalunya no es mereix aquest vodevil.
Visca la República independent de Catalunya!

Ricard Portabella
Ricard Portabella
24.03.2021  ·  23:30

Clar i senzill.

Josep Manresa
Josep Manresa
24.03.2021  ·  23:41

A Països Baixos, la figura del “formateur” (literalment “formador”) que suposo és al que es refereix al Sr. Partal amb la paraula “relator”, és el únic encarregat de formar el govern, que és indefectiblement una coalició.
No és una excepció, és el sistema habitual, i els hi funciona molt bé. I des de dilluns estaran en això.
Dilluns i dimarts dos “verkenner” (exploradors) van parlar amb 10 partits dilluns i amb els altres 7 que entraran al Parlament dimarts, tot buscant afinitats abans de passar la pilota al ”formador”.
No existeix aquesta destral de haver de celebrar noves eleccions si no es forma govern en uns dies determinats.
Els electors han votat el que volen, i seria indecent demanar que ho tornessin a fer perquè els partits són incapaços a posar-se d’acord, un dia o un altre.
El Govern Rutte II, anterior al que va dimitir el gener, va necessitar 225 dies després de les votacions, i l’actual dimissionari va tardar 47 dies. I no passa res de res.
Però és clar. A NL tot segueix funcionant igual i no s’ha d’acomiadar a cents de funcionaris i trobar feina a altres tants cada vegada que hi ha eleccions.
En qualsevol cas, la selecció, amb la que eventualment els partits hauran d’estar d’acord, correspon sempre al “formador”. Duri el que duri, pressa cap ni una.

Josep Gualló
Josep Gualló
24.03.2021  ·  23:59

FORMAR GOVERN, SIGUI DEL COLOR SIGUI, ES COSA DE TRES

Tal com estan les coses sembla que el mes probable és que Pere Aragonès sigui investit president amb el vot dels tres partitsN en la primeag mvotacióa ho amb els propis i els de uJntslament lnla segonaa . Buscariaf i ura de un relador, intermediari o notari. Tant si Aragonès governa en solitari com si governa amb altres. Vicent estic d’acord amb les variants que veus i amb els avantatges i inconvenients de cada una.

Si de mi depenguésl ad buscaria un relatore que tingués gran coneixementp del present i una extraordinària capacitat analítica. Que no estes vinculats directament a cap grup polític i disposes del respecte i estima de tots el catalans.

La part difícil no és trobar-los, tenim moltes persones a Catalunya que compleixen aquestes característiques. La part difícil és que siguin acceptades o acceptada pels tres grups.

Suposem que aquets obstacles estan resolts. No es pot formar govern fins que estigui acordada la pauta del treball del govern i en detall, que pot fer i que no pot fer de cap manera. La segona clàusula és mes important que la primera.

Tot això és molt fàcil de dir però portar-ho a la practica, demana un sobre esforç molt gran per totes les persones implicades. Els hi demanem molt, si, però ens hem guanyat el dret de de tenir aquest govern despres de dues legislatures de desavinences insuportables.

El poble tenim l’obligació de no deixar de fer la feina que em fet fins ara. I si les circumstancies ho demanen, encara més més. Construir un país es feina de tots sense excepció.

Rossend Escolà
Rossend Escolà
25.03.2021  ·  00:07

Traguem-nos del cap canviar el país. El país mai el canviarem ,però si que podem canviar de país. Hi ha moltes opcions , els Països Baixos n’és una.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
25.03.2021  ·  00:40

La part més negativa i transcendent del no pacte és que impossibilita qualsevol entesa futura després d’unes hipotètiques noves eleccions. Tal com estan les forces d’empatades ni Junts ni ERC poden liderar en solitari el moviment independentista.
Ara mateix, sense Junts no hi ha independència, i sense ERC tampoc no hi ha independència. I en aquestes estem.
No sé veure cap sortida que no passi per ambdós. El problema és que dos no s’entenen si un no vol. I no entendres significa tornar a una legislatura d’autonomisme pur i dur.
En aquestes condicions si algú es deleix per fer aquest camí de tornada potser no tingui inconvenient a encarir la seva posició fins a fer-la quasi inassolible per a l’altre. O dit d’una altra manera, qui tingui menys inconvenients a tornar a l’autonomisme té més posició de força en aquesta negociació.
És paradoxal, amb un 52% de vot independentista i mala peça al teler.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
25.03.2021  ·  01:23

Jo preferiria anar a noves eleccions. I a veure si els votants triem d’una vegada. Admeto estar fart que a cada elecció repartim el vot com si es tractés de repartir un tortell de Reis. Hem de triar: volem ser independents o bé volem engegar-ho tot a dida definitivament? Decidim-nos.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
25.03.2021  ·  04:15

Em sembla que podría ser eficaç una espècie de defensor del Poble que estés legalment capacitat per a recollir les denùncies de les institucions transversals i trametre-les al Parlament, qui tindria l’obligació d’estudiar-les i d’emetre’n decisió sempre que, com ha passat de manera vergonyosa durant els últims dos anys, uns polítics immadurs i caparruts i uns partits incompetents s’han deixat portar per la seva vertent irracional i anti-política i han preses decisions i actituds contràries a la intel-ligècia i clarament representatives d’interessos personals i/o partidistes, fanatisme, por, amor propi ferit o intol.leràncies personals.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
25.03.2021  ·  07:29

Estic d’acord amb la senyora Carulla quan diu “el cap regional del partit que, lamentablement, viu a presó (si no visqués a presó tot seria molt més fàcil i caminaríem més lleugers)”, però jo dic encara més: el senyor Junqueras té tot el dret a participar en política com li plagui, però no hauria d’interferir en el futur d’aquest país que s’està gestant. Per què? Perquè és utilitzat per l’estat per dividir-nos, i qui dia passa anys empeny. Només en adonar-nos d’aquesta divisió, un polític que s’estima el seu país hauria de fer un pas al costat i treure llast.
De relator podríem proveir-nos amb l’ajut del Consell per la República, que no és cap òrgan executiu del que malfiar-se (curiós que al gos independentista li surten tot de recances…), sinó una font de legitimitat republicana… a condició, és clar, que els divisionaris vulguin deixar de dividir, i hi parin l’espatlla. Recordo la defensa que en va fer, del CxR i de com es va configurar, el Lluís Llach, un altre bon exemple de relator.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
25.03.2021  ·  08:14

Potser aniria més bé que, si arriba el moment, deixin que el President presideixi, formi govern i designi els millors consellers i se sotmeti d’aquí a dos anys a la qüestió de confiança. La figura del relator, al meu entendre, no ajudaria. Seria un més a interpretar i seria un altre no votat. Les coses haurien d’anar d’acord amb el marc funcional que tenim i cadascú hauria de fer la feina que li correspon. Si no sabem fer ni això és evident que la independència haurà d’esperar que tinguem una clase política més madura per encaminar-la.
Els polítics, a part de la independència, defensen, tant si ho diuen com si no, interessos molt diversos. Vegeu p.e. l’efecte Tremosa. No ho hauríem de perdre de vista.

Ed Garrido
Ed Garrido
25.03.2021  ·  08:21

Diu el Sr Partal: “els votants d ER han avalat la via del dialeg i la negociacio”. Un eufemisme per dir que no volen moure’s ni un milimetre de l autonomia, i que precisament en l editorial d ahir voste reconeixia que parlar de dialeg son excuses perque de dialeg no n hi haura mai. Prou mentires.

josep soler
josep soler
25.03.2021  ·  08:41

QUIN GOVERN?
ÉS QUE HI HA ALGO PER A GOVERNAR?

I si passa que el Parlament regional no té cap capacitat legislativa perquè hi mana el Règim i no la voluntat del poble dipositada en les urnes? Doncs això és el que passa.

I si passa que la Generalitat Regional no té cap capacitat executiva perquè el Règim li ha pres la capacitat financera per fer política, només li deixa el saldo per pagar nòmines i despeses bàsiques?Dons això és el que passa.

Llavors Sr. Partal, per què considera vostè que cal fer Govern?

En els darrers mesos hem comprovat que amb un president en funcions “que no aporta res” en les reunions, segons en Torra, els funcionaris han pogut fer la feina de sempre. El pobre home només ha parlat d’intencions i ha demanat coses als seus amos de Madrid. Cap dels principals líders d’ERC té un currículum amb experència en res més que treballar pel partit.

No companys no, en Partal sap moltes coses però en una va errat:
NO EXISTEIX DOS INDEPENDENTISMES, l’independentisme reformista és un oxímoron com una catedral.

Si els nostres representants polítics no ens poden representar Parlament i la Generalitat són inútils.

A eleccions una altra vegada, i una altra, i una altra. Fins la independència.

Joan March
Joan March
25.03.2021  ·  08:47

Si ER no tenen cap intenció d’anar directament per la independència jo no els donaria res. És una línia vermella que no s’hauria de traspassar. És el nostre objectiu bàsic. Això no es negocia.

Pep Agulló
Pep Agulló
25.03.2021  ·  08:55

UN RELATOR, PERÒ AMB PEDIGRÍ INDEPENDENTISTA

Em pregunto:

¿Entre governar una autonomia i l’assetjament continu a l’enemic que deia Jodar, on queda la independència? i encara més, ¿On és el front de lluita del carrer desaparegut?

Pel que fa al govern…

Sí, un relator amb prou autoritat moral (reconeguda per totes les parts per desencallar postures paralitzants), però la realitat de dues estratègies de fons en pugna, dona poques possibilitats de congriar una governança estable. O bé que per mor de la governança, la independència s’allunyés en ambdós estratègies.

El relator també pot abaratir-nos els somnis…

Josep Salart
Josep Salart
25.03.2021  ·  09:19

Llegit l’editorial, no. No m’atrau fer-me trampes al solitari.

jordi Rovira
jordi Rovira
25.03.2021  ·  09:22

L’editorial d’avui comença amb aquestes paraules: “Un relator per a ajudar a formar govern”. “La solució requereix establir un mètode, per a prioritzar decisions i per a pactar les maneres de canviar-les en el moment que siga necessari”.
He de dir que em semblen del tot significatives. Positivament significatives. Unes paraules que ens recorden que una societat moderna com la nostra, hi ha el dret ( i l’obligació administrativa aparellada ) de tenir un govern al nostre servei. Un Dret referenciat al text quan es parla del relator i del costum (en altres llocs ) de configurar govern ( governs sovint de coalició que representen una ampla i diversa mirada de minories diferents ). El govern, doncs, no és fruit de l’avantatge d’una facció sobre cap d’altra; és només un dret públic, social, econòmic… Tenir govern és la primera funció d’un Estat. I l’Estat recull els anhels d’uns i altres per donar-hi expressió i possibilitat. Només en un país acostumat a la impunitat i la corrupció pot ser plantejable que unes opcions actuïn blocant, impedint, manllevant drets dels altres. Per tant, arribar a un acord i plantejar la figura del relator ens situa en la línia de sortida . I lluny dels lícits comentaris partidistes de si uns o altres són millors o pitjors, prefigurem una llum al final del túnel que ens ha de parlar d’accions obligades a l’escolta del mandat popular, i no pas a la imposició de res. En aquest sentit, l’editorial deixa ben clar que el govern pertoca al concurs de les tres forces independentistes, que per igual, i des de diverses fórmules a explorar, han de trobar l’expressió de gestió del seu mandat. Ben diferent del tarannà que veiem al Congreso de los Diputados, i que bé val una menció apart.
I sí, aquest és el camí. Saber crear un marc institucional diferent i més capaç, dóna un senyal internacional, i ens dóna un camí per on transitar. I també, si cal es poden repetir eleccions; però al comentari fet des d’Holanda, queda ben clar, que a l’elector no se’l mareja; només se li dona servei. Per tant, una volta més, el Parlament de Catalunya ( encara que un parlament autonòmic ) serà l’encarregat de representar la posada en funcionament d’un nou model institucional. Serà l’encarregat també de mostrar el compromís i la seriositat institucional d’una societat que ha de ser model de gestió en un entorn ibèric ben desafortunat.
7

PERE SIO
PERE SIO
25.03.2021  ·  09:27

Si en pocs dies hi ha acord per fer el govern complet, vol dir que l’acord serà fictici i per interessos dels partits, però no serà real i es tornaran a repetir les batusses de la legislatura anterior.
Parteixes Vicenç d’una premisa errònia en considerar que els tres partits són independentistes, ERC amb la seva política avui no ho és. Una cosa és el que diuen i un altra la realitat. Qui aposta per aconseguir-la dialogant i pactant a Madrid, sap que está enganyant a la ciutadania, perquè no els crecs tan idiotes per creure en els Reis Mags. Saben millor que ningú que amb els partits espanyols no hi ha res a dialogar ni pactar. Però els polítics d’ERC no volen arriscar la seva cadira i carrera política. I opten per qui dia passa any empeny.
La solució millor i més coherent es recolzar, només a l’investidura, que Pere Aragonés sigui President i que governi ERC tota sola, amb suports puntuals per a cada tema. Com diu Josep Soler hi ha quelcom a governar?. Una Generalitat intervinguda, sense diners, ni competències, ni poder legislar i reprimida judicialment no és Govern és una ficció. Quan la pandèmia s’acabi el millor es convocar noves eleccions i que el poble decideixi i vegi l’engany.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
25.03.2021  ·  09:33

Estàn traint el primer d’octubre.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
25.03.2021  ·  09:36

He pogut parlar poc (a causa de la pandèmia) amb la gent que ha votat ER (el meu entorn és molt d’esquerres), però tots coincideixen: l’han votat, precisament perquè no vol la independència, (però com que els socialistes els necessiten per tenir al govern d’Espanya, doncs….al final..Espanya no ens tractarà tan malament) “És que jo no vull barallar-me en ningú” “És qüestió de supervivència, no podem contra Espanya” (Aquest és el nivell del meu entorn que voten a ER)
Vicenç, si tu et vols auto-enganyar, tu mateix. Però jo em vaig fent gran i passo de quedar bé
Quin és l’escull més gran perquè ER aconsegueixi dilatar la independència?
BINGO!! El MHP Puigdemont (repasseu els fets des del 2017)
https://www.vilaweb.cat/noticies/estrasburg-parlament-europeu-puigdemont-comin-editorial-vicent-partal/

Joan Llaveria
Joan Llaveria
25.03.2021  ·  09:43

L’entrebanc més gran per l’acord malauradament és a la presó de l’enemic i està inspirat per l’esperit Sant, amen!!

David Badia
David Badia
25.03.2021  ·  09:48

El problema neix quan en les eleccions JuntsxCat i ERC no tenen majoria absoluta , o sigui 68 o mes diputats, per que la CUP es una olla de grills, uns partits que la formen diuen no i altres diuen si, aixi no anem en lloc.

ramon Feixas
ramon Feixas
25.03.2021  ·  09:52

El tema de lideratge de Puigdemont, en aquesta fase tindria raó de ser, si la feina a l’exili estigués molt enllestida. però de moment encara hi ha feina judicial per la persecució personal que pateixen per part dels jutges franquistes, més que no pas traçar viaducte d’unilateralitat. Cal tenir en compte que, si pesar de ser un procés de baix a dalt se seguís optant per lideratge, caldria que aquest lideratge fos de tots per ser efectiu. Si més de la meitat d’independentistes han de tenir com a seu un líder amb calçador, es perdran moltes energies pel camí. Si Junts o estan preparats per anar de segons, crec que poden preparar-se simplement observant la situació. Esperem que es donin a fer una oposició destructiva com proposen alguns dels seus fans, cosa que seria fatal pel procés. Que hi ha una part de Junts que això del tema social no sent que vesteixi en els seu status o un empresariat mal format en la importància que és l’economia l’equilibri social. Bé. Només cal veure que a Catalunya hi ha el Club més admirat del món en el liderisme de grades. Tots els partits tenen els seus defectes, però en aquests moments en que qui sempre ha manat ha de passar a segon terme, és normal que siguin més vistosos, aquells que traven i que sovint estan relacionats amb la manera d’aconseguir vots. De totes maneres Junts tenen gent tan vàlida com les altres dues formacions i malament si han de gestionar plegats quelcom tan important com l’alliberament de la nació, si ham de menester un relator, no pas superar els recels. És una qüestió de generositat que els que han anat a la presó o l’exili ja l’han demostrat. Esgarrapar al rival no beneficia mai ni a qui esgarrapa ni al ferit. Prou clar queda si es dóna un cop d’ull a Madrid. Confio que com sempre, han fet, faran el millor possible, que no vol dir el millor absolut.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
25.03.2021  ·  10:31

Tercer dia consecutiu que estic d’acord amb l’editorial. Avui, però, amb matisos.
El primer, l’acceptació dels resultats electorals i l’interpretació dels mateixos. Si acceptem la desigualtat de condicions en la campanya electoral, acceptem el no-vot exterior o el no-recompte diferenciat de paperetes de Correos,… bé, d’acord, és el que hi ha. Endavant amb això. Afirmar, per altra banda, que la majoria ha optat per el diàleg i la negociació, no se jo si s’ajusta a la realitat…
Sobre la figura del relator, que trobo encertada, una pregunta retòrica: quí s’hi oposarà del tres? Junts no, les cup no crec,…
De qualsevol manera, si el suposat acord rau en el repartiment de conselleries autonòmiques, llocs de relatiu poder i no en qué fer (i la llista és llarga) aprofitant la majoria parlamentària, tampoc val la pena fer-ne massa atenció…
Voldria destacar el PS1 de l’editorial, aplicable a qualsevol tema a debatre.

Toni Arregui
Toni Arregui
25.03.2021  ·  12:57

Amb l’estat feixista opressor no s’hi pot dialogar i menys encara negociar res per les bones. Perquè l’estat no vol. Aleshores l’estratègia de la no-confrontació esdevé col·laboració.

Sisplau que Junts no investeixi un president col·laboracionista.

david graupere
david graupere
25.03.2021  ·  13:17

Junts no ha d’entrar al govern, suports de fora estant fins que no s’acabi la comèdia de la taula de diàleg (no pas de negociació perquè no poden negociar res, ni tan sols el dret d’autodeterminació, sinó la pau regional autonòmica). Cal que ERC jugui la seva carta pactista sense barrejar a ningú més. Si el seu engany clar i evident sortís bé per un atzar impossible, si en sortís un referèndum pactat, tots els honors per a Esquerra. Altrament, que assumesca les conseqüències.

Roser Caminals
Roser Caminals
25.03.2021  ·  15:16

Sempre he defensat la necessitat d’un relator, més ben dit, dos. Si una condició sine qua non pel pacte és promoure el diàleg amb Espanya (indubtablement destinat al fracàs), una sub condició pel diàleg ha de ser un relator internacional. I aquí ja toparem amb la primera paret.
L’altra condició irrenunciable pel pacte dels partits catalans ha de ser la desobediència i la confrontació a un termini bastant més curt del què es proposa. Al diàleg ja se li han donat tres anys de corda.
La presidència se li ha d’atorgar, no regalar, a ER.
Diem que l’independentisme va guanyar un 52% dels vots. En realitat, en va guanyar molts menys. El vot per ER, emès conscientment o inconscient, no és independentista. Ho hem d’admetre desapassionadament. És un fet.

José de
José de
25.03.2021  ·  16:20

Unas nuevas elecciones sería muy arriesgado en perder el casi 52% conseguido.
Podría ser la última oportunidad de obtener el anhelo catalán.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
25.03.2021  ·  17:00

Es inútil.
ja no dic res.
Es inútil.

Jordi Oliver
Jordi Oliver
25.03.2021  ·  17:53

No no i no E.R.C no vol la Independencia nomes el 59 per cent de la gent de laCUP que a votat o sigui unes 800 persones en dit si pero el 90 per cent tambe diuen que aixo no va enlloc , estem boixos fem cami capa la sortida i el demes pura FANFARRIA.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
25.03.2021  ·  18:10

No acabo d’entendre l’estratègia d’ER de pactar primer amb la CUP i després buscar l’adhesió de Junts, i de devaluar el CxR (cosa que, per cert, ja han fet amb l’Assemblea durant els últims dos anys i mig). Coses de la política, en suposo!
Parlant de política, em va agradar la conferència del Jordi Sànchez. Tocant de peus a terra, directe i sense escarafalls. Em sembla que tenen clar com hi hauran de fer. Tant debo que la necessitat de cadires no els faci perdre el nord. Per arribar a Aqaba, i guanyar-la, de vegades no tens més remei que fer una travessa pel desert.

maria serra
maria serra
25.03.2021  ·  18:57

No fa falta cap relator, el que els falta a alguns és una manca de decència, per no dir-la més grossa.

Joan Royo
Joan Royo
25.03.2021  ·  19:29

Junts ha de marcar una data límit per a pactar amb Espanya. Si en aquesta data no s’ha acordat un referendum, recuperar la DUI suspesa. Si ERC accepta aquesta condició, govern tripartit. Si no l’accepta Junts a l’oposició i que governe ERC tota sola.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes