Anant a la feina, passejant o fent encàrrecs és més que probable que ens trobem monuments commemoratius, escultures i plaques a l’espai públic. Són un element més del paisatge urbà, de primera importància per a plasmar de manera permanent la memòria col·lectiva, que alhora poden passar inadvertits. Per contribuir a donar a conèixer i a valorar els monuments commemoratius que formen part del patrimoni públic, ‘i que els catàlegs monumentals existents no sempre tenen en compte’, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha activat un portal amb informació i localització dels principals monuments commemoratius de les ciutats catalanes, tret dels de temàtica religiosa.

El banc de dades consta de més de mil tres-cents monuments, des de modestos monòlits fins a grups escultòrics d’envergadura, dels quals consten el tema, la situació, l’autor, les característiques, informació complementària i la imatge. Es poden consultar a través d’un mapa interactiu i amb cerques per municipi, tema, autor, any i períodes determinats.

S’hi inclouen, a més, tres estudis que ofereixen algunes de les conclusions que es poden treure de l’anàlisi del repertori. N’hi ha un que analitza els monuments commemoratius aixecats a Barcelona a partir del 1977. Un altre tracta els erigits fora d’aquesta ciutat entre el 1880 i el 1918. I el tercer analitza els fets i personatges més recordats a l’espai públic de les ciutats catalanes: l’Onze de Setembre (amb 49 monuments), la sardana (47), Lluís Companys (35), Anselm Clavé (33) i Pau Casals (17).

El portal s’ha concebut com una eina oberta a esmenes, ampliacions, actualitzacions i a la inclusió de monuments de més poblacions.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.