Un planeta 50-50

VilaWeb
Marta Macho
31.01.2017 - 05:00
Actualització: 31.01.2017 - 10:03

A la ciència li sobra competitivitat i li falta cooperació, creativitat i risc.
Susana Eva Martínez. Blog ‘Mujeres con ciencia’, 2014

La Declaració i Plataforma d’Acció de Pequín va ser aprovada de manera unànime per quasi dos-cents països després de la IV Conferència Mundial sobre la Dona (Pequín, 1995). En aquest manifest, i resumits en dotze «esferes d’especial preocupació», s’establien una sèrie d’objectius estratègics per a aconseguir la igualtat de gènere; una d’aquestes àrees era la d’«educació i capacitació de la dona».

Tot i els esforços i avanços realitzats, el 2015 –vint anys després de la conferència de Pequín– cap país havia reeixit a completar el programa marcat. La campanya Pequín+20 es va llançar per promoure la creació de noves xarxes, enfortir la voluntat política i mobilitzar la població per a aconseguir, el 2030, aquell planeta 50-50.

La desigualtat de gènere en l’àmbit de la ciència es podria percebre com un problema anecdòtic davant de la gravetat de la situació en altres esferes, com la violència contra les dones, la pobresa o la salut. No obstant això, aquell planeta 50-50 en 2030 guarda una estreta relació amb la ciència. Per què?

Les dones tenen dret a triar amb llibertat els seus estudis i la seua futura professió, ignorant aquells estereotips que les allunyen d’alguns camps del saber, en particular en la ciència i la tecnologia.

Vivim en un món amb recursos naturals cada vegada més escassos. Cal educar la població en el consum responsable i el respecte cap al nostre planeta. Però també és imperiós, per exemple, descobrir la manera de portar aigua potable a llocs amb sequeres prolongades, trobar medicaments que tracten velles i noves malalties o idear sistemes eficaços de localització d’éssers vius en situacions de catàstrofes naturals. Aquests avanços només poden aconseguir-se invertint en ciència i no bandejant ningú, en particular les dones, amb la seua creativitat, les seues idees innovadores, la seua manera de treballar i, per descomptat, els seus drets.

Per a «fer el pas» també en ciència no sols és necessari animar les joves a emprendre –si així ho desitgen– estudis en ciència o tecnologia; també cal convèncer la societat de la importància de la ciència en la nostra vida i de la necessitat que les dones participen, en igualtat de condicions, en tots els aspectes relacionats amb la investigació científica i tecnològica.

Llegeix l’article sencer al número 91 de Mètode

Marta Macho. Professora de la Universitat del País Basc – Euskal Herriko Unibertsitatea. Editora del blog Mujeres con ciencia.

Què és Mètode?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor