Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El govern espanyol finalment s’ha posat a la raó i ha cedit a les exigències dels científics i també d’alguns governs, molt particularment del de Catalunya, de fer un confinament més intens de la població, cessant tota activitat no essencial de manera immediata. El caos que hi ha a la Moncloa, visible en les constants ziga-zagues que fan, és inaudit. Hores abans de l’entrada en vigor de la mesura, tots estem sorpresos perquè encara no se sap quins sectors seran considerats essencials. Sembla que l’ala neoliberal del govern, encapçalada per les ministres Calviño i Montero, pretén trobar escletxes per a desnaturalitzar la mesura, fent servir la lletra petita. Esperem, però, que no ho aconseguesquen.

Mentrestant el president Torra i la presidenta Armengol van fer ahir un pas més quan reclamaren la creació d’una renda garantida per a tots els ciutadans de l’estat espanyol, si més no mentre dure la pandèmia. I també una moratòria del pagament dels crèdits i les hipoteques, l’eliminació de l’objectiu de dèficit i el sostre de despesa perquè les comunitats i els ens locals puguen endeutar-se per a plantar cara a la crisi, a més d’establir mecanismes de finançament i liquiditat per als territoris, mecanismes en què va incidir especialment ahir també el president Puig.

Aquesta és la batalla que toca guanyar ara. El govern espanyol ho refusa en rodó, perquè encara pensa més en la hipotètica recuperació econòmica posterior a la Covid-19 que no pas en la salut i el benestar col·lectius. Però no hi ha cap més remei que prendre aquestes mesures, o unes de molt semblants. El temps ho posarà en relleu de la mateixa manera que hi ha posat la necessitat d’un confinament més estricte.

Una cosa que es demostra una vegada i una altra en aquesta crisi és que els governs que, per volum, es poden considerar de proximitat estan molt més al cas de la realitat que no els governs grans. Escoltar com parla el ministre de Salut d’Andorra, que entrevistem avui a VilaWeb, és una alenada de rigor i serietat. Veure com el govern alemany o el suís o tants altres s’ha recolzat completament en els governs dels territoris, donant-los responsabilitats més grans perquè ells estan en contacte amb el carrer, és una lliçó que tindrem temps de retreure al govern espanyol. La manera de conduir la crisi d’alguns dels governs de mida mitjana europeus és remarcable. Tant en el terreny sanitari com en l’econòmic.

I ací cal tornar a recordar que, contra allò que pensa el govern espanyol, no necessàriament salvar vides ha de dur a una depressió més profunda. No, si s’apliquen mesures, dràstiques i ràpides, imprescindibles per a aplanar simultàniament les dues corbes que ens amenacen com a societat: la del col·lapse sanitari i la de la recessió. I hi ha mesures factibles per a aplicar, encara que en alguns casos van molt més enllà d’allò que l’ortodòxia econòmica acceptaria en un moment normal.

De totes aquestes mesures, la renda bàsica de ciutadania que reclamen el president Torra i la presidenta Armengol és la més important. Cal que tots els ciutadans sense excepció reben un sou de l’estat per a poder encarar l’emergència. Al costat d’això, és evident que també caldran préstecs il·limitats a les empreses, o líquid d’emergència per al sector financer. Tot plegat, tenint com a objectiu de totes les accions reduir al mínim el nombre de fallides personals, familiars i corporatives. Dit clar i ras: es tracta que ningú no es trobe obligat a tancar el seu comerç, la seua botiga, la seua empresa, que la gent continue tenint el lloc de feina i que hom tinga diners per a continuar gastant fins i tot si no té feina, mentre s’augmenta la inversió pública i la despesa en salut, més necessària que mai.

Veurem quant li costa al govern espanyol, teòricament d’esquerres però en realitat més de dretes que la immensa majoria dels governs europeus, d’entendre una cosa tan simple com aquesta.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.