El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

A mesura que passen els dies tots anem afinant l’anàlisi sobre la situació actual, gràcies a milions de persones que pensen simultàniament arreu del món. I un dels aspectes principals, ara mateix, és entendre per què hi ha governs –i l’espanyol és un dels situats en el punt de mira– que prenen mesures que impedeixen clarament la contenció de la pandèmia.

A l’editorial de diumenge al vespre ja m’ho vaig preguntar i aleshores la meua conclusió va ser que l’actitud de Pedro Sánchez només podia explicar-se pel fet que pretén evitar una recessió profunda, probablement pressionat per alguns poders econòmics i fàctics que menystenen la salut dels ciutadans o que pensen, i no entenc com ningú pot pensar això, que és millor la mort d’uns quants milers de persones que no pas l’aturada de la vida econòmica.

Si ho recordeu, aquell mateix dia el president Torra havia exclamat que al capdavall la qüestió és o economia o vida, i que per a ell no hi havia cap dubte que la vida és més important –cosa que a mi em va fer pensar que aquest debat havia sortit en la reunió de presidents. Doncs bé, avui tenim dades noves que ens permeten de concretar-ho molt, tot això, i entendre-ho millor.

Supose que deveu recordar també aquell gràfic que vaig publicar a l’editorial del 10 de març, ja fa dues setmanes!, i que després ha estat tan conegut. Hi apareixien dues corbes i explicava que calia confinar urgentment i dràstica els ciutadans per aplanar la corba de la pandèmia perquè que no hi hagués col·lapse sanitari; altrament, hi hauria un nombre inassumible de morts.

Avui permeteu-me que el complete, parlant de dues corbes interconnectades: la de l’impacte de la pandèmia sobre la salut i la de l’impacte de la pandèmia sobre l’economia. És aquest gràfic que veieu ací i bàsicament diu que si s’aplana la corba i es controla la pandèmia a un nivell que no col·lapse el sistema sanitari, l’economia tendirà a una recessió molt més profunda i llarga que no si la pandèmia es descontrola, cas en el qual tendirà a una recessió menys profunda i més curta però al preu de moltíssimes més morts. Però no ha de ser així, per força.

Les dades i el gràfic són del llibre Mitigating the COVID Economic Crisis: Act Fast and Do Whatever It Takes (‘Mitigar la crisi econòmica de la Covid: actua de pressa i fes allò que calga’). És un llibre electrònic d’absoluta urgència que podeu trobar ací. Ha estat elaborat per uns quaranta experts de tot el món, entre els quals l’economista en cap de l’FMI, Gita Gopinath; Jason Furman, que va ser el principal assessor econòmic de Barack Obama; i Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia Internacional de la Universitat Pompeu Fabra.

I, tal com explica bé el títol del llibre, aquests experts alcen la veu explicant que no necessàriament salvar vides ha de dur a una depressió més profunda, com pot passar si no es prenen mesures excepcionals. Per això insisteix a dir que aquestes mesures, dràstiques i ràpides, són imprescindibles per a aplanar simultàniament les dues corbes: la sanitària i la de la recessió. Mesures que tots consideren factibles, encara que en alguns casos van molt més enllà d’allò que l’ortodòxia econòmica acceptaria en un moment normal.

Precisament és el professor Galí qui argumenta a favor dels anomenats ‘diners des de l’helicòpter’, una figura que significa que tots els ciutadans haurien de rebre immediatament un suport econòmic de l’estat sense lligams posteriors: per a entendre’ns, allò que ara s’ha popularitzat amb el nom de ‘renda bàsica’. De la mateixa manera, es parla d’accions com ara préstecs d’emergència il·limitats a les empreses, o líquid d’emergència per al sector financer. L’objectiu de totes les accions proposades és molt evident: reduir al mínim el nombre de fallides personals, familiars i corporatives, que ningú no es trobe obligat a tancar, assegurar que la gent té diners per a continuar gastant fins i tot si no té feina i augmentar la inversió pública i la despesa en salut, més necessària que mai. Es tracta de ‘reduir l’acumulació de teixit cicatritzant econòmic’ al final de l’emergència sanitària. I per això ara ‘és el moment de treure la gran artilleria; no és el moment de ser tímids, sinó de fer tot allò que calga i fer-ho de pressa’, diuen.

És evident, en definitiva, que ens trobem en un moment únic de la història, que reclama per tant mesures úniques i decidides, mal que siga al preu de provocar un canvi molt radical i molt ràpid. Però estic convençut que això no serà cap problema insalvable si tots plegats sabem quin objectiu es persegueix i ens posem d’acord en la manera d’aconseguir-lo. I de tots els objectius possibles aquest d’aplanar les dues corbes alhora, ara com ara, és el més interessant i decent que he vist.

De manera que –i ja acabe– la pregunta és més directa i urgent encara avui que no pas fa dos dies: com és possible, com s’explica, que un govern com l’espanyol, que es proclama d’esquerres, i on el PSOE governa acompanyat de Podem, no entenga un raonament com aquest, que precisament evita el conflicte entre economia i vida? A quins interessos serveix Pedro Sánchez?

 

PS: Cal dir que algunes d’aquestes mesures ja s’estudien en diversos llocs del món, o s’hi han aplicat i tot. Els diners des de l’helicòpter, per exemple, ja han començat a arribar, ni que siga tímidament, a Hong Kong, on cada ciutadà més gran de divuit anys rebrà uns mil euros.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.