Després de les eleccions del 14 de febrer, el Parlament de Catalunya tindrà més diputades que mai. El 47% dels escons –64 de 135– seran ocupats per dones, un creixement de quatre punts respecte de la darrera legislatura. Aquest acostament a la paritat també hi és a les Corts Valencianes d’ençà del 2019: 46 escons de 99 els ocupen dones; i al Parlament de les Illes Balears, on n’ocupen 27 de 59. A totes dues cambres, les diputades representen el 46% del total. Què significa aquesta tendència? En parlem amb les diputades Jenn Díaz d’ERC, Gemma Geis de JxCat i Basha Changuerra de la CUP, i també amb Tània Verge, catedràtica en ciències polítiques i cap de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra.

Totes valoren molt positivament la fita aconseguida al Principat, perquè reflecteix millor la realitat de la societat catalana. Díaz diu: “Els espais de representació han de ser això, representatius.” Geis té ganes que les noves generacions vegin que és possible: “Que sigui totalment normalitzat i deixi de ser notícia”, diu. Changuerra també celebra un altre fet: “Que creixi la representació de persones no blanques tot i que no tots siguem antiracistes, perquè és una foto més real de la nostra comunitat.” Per primera vegada, a l’hemicicle hi seuran diputats afrodescendents. Verge creu que és molt bo que hi hagi diverses experiències vitals representades. Està convençuda que això millorarà la qualitat del debats parlamentaris i assegurarà que les lleis siguin més representatives.

El següent desafiament: paritat als òrgans de la cambra

Una vegada comenci la legislatura, caldrà treballar per aconseguir paritat també en els òrgans de la cambra i evitar situacions com la del començament de la legislatura passada quan, a la mesa només un membre dels set que el conformen era una dona. El gener del 2020 tots els grups van donar suport a un Pla d’Igualtat, però Verge recorda que els partits no hi estan obligats perquè no s’ha reformat el reglament. Per tant, la paritat a la mesa i a les meses de les comissions parlamentàries dependrà d’un pacte entre els partits. Cal que es posin d’acord abans de proposar noms i, en el cas de les comissions, l’acord pot incloure el conjunt de presidències, vice-presidències i secretaries.

Es faran lleis més feministes? 

Díaz creu que és un error creure que si hi ha més paritat es garantirà que s’aprovin lleis més feministes. Pensa que només serà possible si les diputades feministes i progressistes cooperen. Tanmateix, confia que el nou pla d’igualtat assegurarà que la perspectiva de gènere es tingui en compte en tots els àmbits de l’activitat parlamentària. Verge recorda que aquest pla preveu accions formatives per a tots els diputats per incorporar la perspectiva de gènere al conjunt de la legislació. La CUP vol anar més enllà i proposa de formar tot el personal de l’administració pública, no solament en l’àmbit del gènere sinó també en clau “interseccional per ampliar la mirada i acostar-la a la realitat social” i evitar “que es criminalitzi la diferència”.

Com a prioritat parlamentària, la diputada de JxCat Gemma Geis proposa la creació d’un comitè feminista per fer un seguiment de l’impacte de la covid-19 sobre les dones i d’avaluació de les mesures de recuperació. Changuerra creu que una de les accions més urgents és desenvolupar els reglaments de la llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació, aprovada abans d’exhaurir-se la legislatura.

ERC creu que les iniciatives que puguin sorgir dependran del govern que s’acabi formant. Ells proposen una conselleria específica d’Igualtat i Feminismes. JxCat creu que cal un nou “àmbit institucional” específic que encapçali les polítiques de gènere. La CUP proposa un pla de xoc social amb mesures feministes i de reparació de les desigualtats estructurals, entre les qual destaca la renda bàsica universal de 735 euros.

Tània Verge creu que el parlament serà més feminista si és una prioritat dels diputats. És del parer que aquesta legislatura pot ser una oportunitat per a fer una reforma integral de totes les lleis de gènere del Principat, especialment per a revisar el règim sancionador, que troba massa feble.

Eines per a frenar actituds i discursos masclistes 

Una altra novetat a la cambra és la irrupció de Vox, un partit masclista sense embuts. Totes les diputades amb qui ha parlat VilaWeb coincideixen a dir que cal evitar que el parlament faci de caixa de ressonància del seu discurs. Tant ERC com JxCat proposen una estratègia conjunta entre tots els partits per frenar Vox. Geis creu que si cal s’ha de reformar el reglament. Díaz és optimista perquè creu que el feminisme pot ajudar a teixir aliances: “És un dels moviments més transversals tant dins el parlament com a fora, i és bàsic que l’utilitzem per combatre el feixisme.” Changerra diu que la CUP estarà alerta a plantar cara a qualsevol intervenció o acció del partit d’extrema dreta. Verge pensa que caldrà trobar l’equilibri “per no entrar a debatre les seves propostes, però sí rebatre’ls el discurs de l’odi”.

Durant la legislatura passada, el president del parlament, Roger Torrent, va haver de fer un advertiment al president del grup de Ciutadans, Carlos Carrizosa, arran d’un comentari masclista contra la diputada Aurora Madaula. Torrent es va limitar a fer-li un avís verbal. Verge considera que caldria revisar el codi de conducta i el reglament de la cambra i actualitzar-lo amb perspectiva de gènere, i que fins i tot es prevegi l’expulsió de la cambra o la suspensió temporal d’un diputat, segons la gravetat de cas.

Considera que és important que les normes siguin ben delimitades i posa l’exemple del Parlament Europeu, que l’any 2019 va reformar el reglament arran del cas d’un eurodiputat masclista polonès. La cambra li havia imposat una sanció de trenta dies sense dietes i deu dies de suspensió, però el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va anul·lar-la per la manca d’una normativa que ho permetés.

La importància de les llistes cremallera

Verge considera que per a arribar a l’hemicicle més paritari de la història ha estat clau que ERC, JxCat, el PSC i la CUP optessin per les llistes cremallera. Ara com ara la llei només obliga cada candidatura a garantir que cada sexe ocupi, pel cap baix, un 40% de la llista i que aquesta proporció es mantingui en cada tram de cinc llocs. Creu que amb aquesta norma no n’hi ha prou i posa l’exemple de Vox que, com que col·loca molts homes a les primeres posicions, només tindrà 3 escons ocupats per dones d’un total d’11.

Així mateix, hi ha ajudat –diu– que hi hagi partits que apliquin el sistema de la cremallera també entre les circumscripcions. En el cas de Catalunya, com que n’hi ha quatre, implica que pel cap baix dues siguin encapçalades per dones.

Un dels grups que no tindrà paritat és En Comú Podem, perquè a la circumscripció de Barcelona no van respectar la cremallera a la cinquena posició i a Tarragona, on també han obtingut representació, la llista l’encapçalava un home.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.