Algú pot tenir la impressió que aquests de Vox parlen clar. Són uns masclistes i, per tant, van en contra de qualsevol política de discriminació positiva de les dones. I això fins al punt que, ara mateix, condicionen el seu suport al pacte de govern a Andalusia entre PP i Cs a la supressió de la llei contra la violència de gènere. I veient els moviments dels populars, tot indica que alguna cosa en trauran. Però allò que pot ser interessant de tot plegat, per dir-ho així, no és aquesta equació d’ultracoherència i pit i collons, sinó l’ús que fan del llenguatge. Profundament pervers.

Us heu fixat que Vox canibalitza els argumentaris dels adversaris, i especialment la retòrica de la correcció política, fins a capgirar-los a favor de les seves tesis? És exactament el mateix que ha fet i fa Ciutadans entre nosaltres, en un primer moment en relació amb la llengua, després amb tot allò que poden associar amb el procés, o sigui amb tot, i amb qualsevol altra qüestió que pugui resultar socialment irritant. Posem-hi exemples?

Vox diu que va contra les anomenades lleis de gènere perquè discriminen els homes. Les titlla fins i tot d’anticonstitucionals perquè, segons ells, converteixen en paper mullat allò que tots els espanyols són iguals davant la llei. Veieu quina manera de pervertir el discurs? S’omplen la boca amb la constitució, la igualtat, la llibertat, tota una corrua de grans conceptes que donen a la seva argumentació una aparença de normalitat, de naturalitat. Com si parlessin com els altres. Però diuen exactament la contrària. I defensen, sempre, el més fort sobre el feble, l’agressor sobre l’agredit, la discriminació de facto, l’status quo més primitiu.

Suposo que ara, quan hagin obtingut les primeres conquestes sobre aquesta qüestió, posaran sobre la taula la de la immigració. I seguiran un procediment similar, sembrant en la terra adobada dels prejudicis comuns. Diran que s’han d’acabar els privilegis dels que vénen de fora. Que ja n’hi ha prou de subvencionar-los, de donar-los habitatges i feina i accés a la salut i a l’escola per davant dels espanyols. Perquè són aquests els que hi tenen un dret natural i no els que ens envaeixen. Com si qui arriba mort de gana i buscant l’oportunitat de sobreviure tingués la força de cap invasor. I com si fos cert que els immigrants, pel fet de ser-ho, tenen privilegis a l’hora d’accedir a qualsevol servei social. Que no, que no en tenen. Que és mentida, encara que tota mena de llegendes urbanes pretenguin corroborar-ho.

És la mateixa mena de capgirament de la realitat que duu a defensar un hipotètic dret dels pares a triar a casa nostra la llengua de l’escolarització dels seus fills en nom de qui sap quina llibertat. Quan l’única manera de garantir la igualtat d’oportunitats i, quan sigui possible, la lliure elecció de la llengua és conèixer-les i poder-ne fer ús. La ideologia que duu els pares a posar els seus fills en inferioritat de condicions més aviat hauria de ser penalitzada com una forma d’abús.

Vox denuncia els suposats privilegis de les dones i dels immigrants en nom de la igualtat democràtica més pura. I, com Ciutadans, els dels catalans. I és que tots plegats –feministes, negres o sudaques o moros i catalans, per als primers; potser només una part d’aquests tres grups per als segons– som espanyols defectuosos i, finalment, no cabem en el seu demos. Certament, Vox i Ciutadans no són iguals, però malgrat les diferències són massa semblants per a no acabar entenent-se, ni que sigui a estiracabells i mig ballant amb el PP per salvar les aparences.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb