La plataforma Tanquem els CIE denuncia que un home amb problemes de salut mental fa més de vint dies que està al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, tot i les demandes perquè sigui retornat a l’hospital psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat, on havia estat ingressat. El col·lectiu denuncia que l’home va ser detingut perquè es trobava en situació irregular dos dies després de sortir del centre psiquiàtric amb una alta que no era definitiva. Els metges li havien recomanat de tornar-hi al cap d’una setmana per fer-se una revisió. Però l’home no ha pogut tornar al centre psiquiàtric perquè ha estat internat directament al CIE.

El col·lectiu assegura que l’intern des del primer moment va advertir que feia un tractament psiquiàtric i va demanar de ser reingressat al centre de Sant Boi. La plataforma Tanquem el CIE diu que l’home ha explicat que el personal del CIE el va aïllar, colpejar i reduir amb corretges i més mecanismes de subjecció. Per examinar aquesta situació, VilaWeb va parlar ahir amb Cristina Fernàndez, membre de la Plataforma Tanquem el CIE.

Posteriorment a aquesta entrevista, s’ha sapigut que el jutge ha desestimat la petició de traslladar l’intern a un centre psíquiatre, segons ha confirmat un portaveu de la policia espanyola.  El jutge ha decidit arxivar la causa després d’investigar el cas i de determinar que l’atenció que rep l’home és adequada.Asseguren que se li administra la medicació pertinent per tractar-lo dels problemes mentals.

La mateixa font policial ha assegurat que aquest intern és un delinqüent amb una cinquantena de detencions al seu historial. Per això, serà expulsat de l’Estat aquesta setmana o la vinent. Asseguren que l’individu va ser condemnat a dues penes de 22 i 24 mesos de confinament per delictes de robatori amb violència i lesions, però el jutge li va commutar la pena per l’expulsió.

Tot això passa enmig de la polèmica reobertura del CIE. El centre d’internament de la Zona Franca va romandre tancat durant vuit mesos per obres. El govern espanyol el va reobrir el 7 de juliol, tot i l’ordre de cessament d’activitat de l’Ajuntament de Barcelona perquè no tenia la llicència d’activitat corresponent i incomplia la normativa de seguretat, segons el consistori.

— El juliol passat el CIE va reobrir després d’haver estat tancat durant vuit mesos per obres. Quina situació hi ha actualment al centre?
—De mica en mica han anat portant gent i ara creiem que hi ha una setantena de persones internes. Aquest mes de funcionament ha tornat a posar en evidència la necessitat que el CIE sigui tancat. Ja hem detectat, gairebé sense anar-ho a cercar, que hi havia la vida d’una persona que podia estar en perill. Per tant, els CIE han de ser tancats, no té sentit que siguin oberts per portar a terme les expulsions.

—Podríeu explicar què passa amb aquesta persona que està en perill?
—Ens va arribar l’avís que hi havia internada una persona amb problemes de salut mental i vam aconseguir de veure-la. Les companyes que el van visitar van descobrir que havia estat internada a Sant Boi per una qüestió psiquiàtrica i que havia provat de suïcidar-se. Nosaltres entenem que el centre d’internament no és el lloc on ha d’estar una persona amb problemes mentals, perquè és una situació de risc completament innecessària.

—Aquesta persona rep atenció mèdica? Quina mena d’atenció sanitària hi ha ara mateix al CIE de Barcelona?
—Fa temps que denunciem la situació que hi ha als CIE sobre els serveis sanitaris. Les encarregades de donar aquest servei són empreses subcontractades per l’administració. Hi ha una metgessa i una infermera unes hores determinades, que acaben donant un servei limitat. Per tant, no hi ha assistència permanentment i no és especialitzada. En aquest cas concret, no hi ha assistència psiquiàtrica, cosa que acaba posant-lo en risc a ell i als altres interns. Necessita atenció especialitzada i aquí no la pot tenir. El director ens ha dit que havia activat el protocol antisuïcidis.

—Quins passos ha fet la plataforma per denunciar aquests fets?
—El primer que hem fet és fer saber la situació a les persones responsables del CIE. Hem parlat amb el director del centre d’internament i li hem demanat que fessin el seguiment adequat en aquesta mena de situació. Després hem fet una queixa al jutge de control, perquè és la persona encarregada de controlar què passa al centre d’internament. És important que conegui la situació d’aquesta persona. També hem traslladat les queixes al Síndic de Greuges i el Defensor del Poble perquè, si són els garants dels drets de les persones, han de conèixer aquesta situació. Per a nosaltres és molt difícil saber què li passa en aquesta persona, esperem que aquesta gent ens hi pugui ajudar.

—Quina resposta n’heu obtingut?
—L’únic que ens ha respost fins ara és el Síndic de Greuges. Ens ha assegurat que prenia nota d’allò de què l’informava, però com que el centre d’internament era competència de l’administració de l’estat espanyol, no en tenia competències. Però ens ha informat que havia comunicat la nostra queixa al Defensor del Poble, que sí que en tenia competències i al Tribunal Superior de Justícia, perquè sàpiguen que han presentat una queixa al jutjat de control.

— Fa molt de temps que feu campanya perquè es tanquin els CIE; ho aconseguireu?
— El tancament per obres durant vuit mesos ha demostrat allò que nosaltres ja dèiem, que no era necessari. Podem viure amb normalitat sense tenir aquesta mena de centres. Les xifres ens abonen en aquest discurs, perquè any rere any no hi ha tants internaments ni expulsions. Cada vegada arriben més poques persones immigrants al nostre país. Per tant, les dinàmiques que hi ha d’expulsar o d’internar tants immigrants com sigui possible formen part d’un altre cicle econòmic i migratori que és molt diferent del que vivim ara. Les persones que arriben ara venen amb unes altres condicions i situacions que les de fa uns quants anys. Arran de la crisi dels refugiats la resposta no pot ser tancar les fronteres, expulsar la gent o internar-la. En cap cas no vull justificar allò que es feia anteriorment, però en el context actual no té gens de sentit.

— Durant aquests mesos que el CIE ha estat tancat què han fet?
—Algunes persones les han enviades al CIE de València o al de Madrid. Però per una altra banda, han deixat de demanar molts d’aquests internaments. Les expulsions han continuat, però s’han fet d’una manera diferent. L’inconvenient ha estat que durant aquest temps hi ha hagut gent que s’havia trobat que el citaven a comissaria per una altra qüestió i quan arribaven allà es trobava que s’engegava el dispositiu d’expulsió. Això tampoc no és democràtic.

—Les obres que s’han fet han implicat alguna millora per als interns?
—La situació del CIE no millora per més que hi facin obres concretes. Sí, ara hi ha banys a les cel·les, però continuen sense llibertat, mentre esperen que els expulsin. Però el maldecap real és que hi ha deficiències estructurals que no canvien per molt que es facin obres. Com pot ser la situació que ens hem trobat ara amb aquest malalt mental. Ser privat de llibertat en un lloc com aquest no és recomanable per a ningú però encara menys amb persones amb problemes mentals.

—El juliol passat l’Ajuntament de Barcelona va ordenar el tancament del CIE per manca de llicència d’activitat. Seguidament el ministeri d’Interior va decretar-ne la reobertura després de les obres…
—Valorem molt els passos fets per l’Ajuntament de Barcelona. Creiem que és una resposta conseqüent amb les seves manifestacions respecte de la voluntat que sempre havien expressat que volien tancar el centre d’internament.

Asens al seu moment va dir que precintarien el centre, però això no ha passat…
—Esperàvem que aquest tancament n’hagués impedit la reobertura, però de moment no ha estat així. No sabem en quin punt es troben els tràmits administratius per a fer-ho possible.

—Les institucions fan prou perquè hi hagi aquest tancament definitiu?
—Creiem que cal continuar treballant-hi. Per exemple, la Generalitat, que també es va pronunciar a favor del tancament del CIE, s’hauria de mullar amb alguna actuació que pogués portar al tancament efectiu i pràctic.

—Per tant, què demaneu a la classe política?
—Que siguin conseqüents amb les manifestacions que han fet i que no es quedi amb una cosa simplement simbòlica. Si realment opten pel tancament del centre d’internament, que es posin a treballar en profunditat en un model de control diferent de la immigració i que el portin a terme.

—En definitiva, demaneu un canvi en la política migratòria?
—Sí, el CIE és la punta de l’iceberg, la cosa més evident de la injustícia que significa la política migratòria que hi ha en aquest moment i que vulnera els drets de les persones. Per tant, fer una política migratòria una mica més humana faria el camí cap a un canvi realment profund. I una manera de començar a treballar en aquesta direcció seria tancar el CIE.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb