Un judici que es fa aquests dies a Suècia pot fer trontollar la situació política a l’Iran. Hamid Nouri, un ciutadà iranià de seixanta anys, s’ha assegut finalment al banc dels acusats per crims de guerra, després de gairebé dos anys retingut en una presó sueca. Serà el primer jutjat per la purga interna iraniana en què es van assassinar més de cinc mil presos polítics el 1988, l’últim any de la guerra contra l’Irac, que havia començat vuit anys abans. El conflicte va començar quan l’Irac va envair l’Iran amb l’objectiu d’invertir la frontera conjunta que s’havia delimitat cinc anys abans, als Acords d’Alger, i annexionar-se la regió de Xatt al-Arab. La guerra, atiada també per la tensió històrica entre àrabs i perses, va causar entre 500.000 i 1.200.000 morts. Xatt al-Arab continua en disputa.

La legislació sueca preveu que els tribunals puguin jutjar ciutadans d’arreu del món per delictes contra el dret internacional comesos a l’estranger. Segons els fiscals suecs, Noury era funcionari de la fiscalia iraniana a la presó de Gohardasht durant els dies d’estiu de 1988 en què es van fer 110 execucions. Els assassinats es van fer suposadament sota les ordres del cap de la Revolució Iraniana, l’aiatol·là Ruhol·lah Khomeini, contra dissidents iranians, sobretot membres d’un grup opositor, l’Organització de Mujahidins del Poble de l’Iran –allí conegut com a MEK–, que les autoritats iranianes consideraven terrorista, com una represàlia per les accions d’aquest grup contra el règim. La fiscal Kristina Lindhoff Carleson va declarar abans-d’ahir que Nouri havia format part d’una mena de tribunal que decidia qui s’executava. Nouri ho nega. L’acusació de Nouri va ser possible gràcies a Iraj Mesdaghi, un ex-pres polític iranià que havia dedicat anys a cercar proves contra l’acusat.

No l’acusen directament d’haver assassinat ningú, sinó d’haver redactat sentències de mort, d’haver ajudat a recopilar informació sobre els executats i d’haver-los acompanyat fins al lloc on els mataven. En canvi, els Estats Units acusen directament el nou president iranià, Ebrahim Raisi, molt conservador, que tot just va prendre possessió del càrrec la setmana passada. Els Estats Units han sancionat Raisi perquè presumptament va formar part de l’alt tribunal que decidia les execucions de dissidents durant la purga del 1988. Raisi ha estat molt ambigu sobre la qüestió: “Si un jutge o un fiscal ha defensat la seguretat del poble, ha de ser elogiat. Estic orgullós d’haver defensat els drets humans en tots els càrrecs que he ocupat fins ara”, va dir.

També participen en el judici els advocats de més d’una trentena d’iranians, familiars d’uns quants assassinats durant la purga. Alguns d’aquests familiars participaran al judici i, juntament amb grups de suport, immigrants iranians que viuen a Suècia, exiliats i dissidents, s’han estat manifestant aquests dies fora de l’edifici del tribunal. El judici es podria allargar fins l’abril del 2022.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.