14.10.2017 - 20:50
|
Actualització: 14.10.2017 - 23:03
En una carta al diari Financial Times titulada ‘La majoria d’estats es van crear de manera il·legal‘, l’eurodiputat finlandès Jussi Halla-aho diu, en referència a Catalunya, que el fet de declarar la independència de manera unilateral ha de ser legítim si s’ha aconseguit democràticament: ‘Si la independència és un objectiu legítim, però no hi ha cap via legal per a tirar-la endavant, també hauria de ser legítim declarar-la de manera unilateral, si s’hi ha arribat de manera democràtica.’ Hallo-aho ha escrit aquesta carta en resposta a una columna de Wolfgang Münchau, publicada al mateix diari i titulada ‘L’escissió de Catalunya faria que el Brexit semblés bufar i fer ampolles’, en què l’autor explicava els motius pels quals el govern català no hauria de fer una declaració unilateral d’independència.
Halla-aho, un eurodiputat del Partit dels Finlandesos, que forma part del grup parlamentari Europeus Conservadors i Reformistes, diu que la qüestió no és si Catalunya hauria de ser independent, sinó ‘si una nació té el dret d’optar per la independència’. ‘Si no –continua–, per què el meu país, o qualsevol altre, hi tenen dret? O potser és que el dret d’autodeterminació ja no existeix?’
L’eurodiputat conservador recorda que la majoria dels països que avui són independents es van constituir de manera ‘il·legal’, és a dir, contra les lleis del territori del qual es van separar. Aquest va ser el cas dels Estats Units, d’Algèria, de Moçambic i de Finlàndia, diu Halla-aho. És per això que es demana si cal que hi hagi una ‘guerra brutal’ perquè la comunitat internacional reconegui la independència d’un territori. I conclou que l’experiència indica que sovint aquest és el cas.
