01.05.2023 - 20:00
L’euríbor, l’índex a què és referenciada la gran majoria de les hipoteques, fa un any que és en terreny positiu, i continua, ara com ara, el camí alcista. D’ençà de l’abril passat, ha escalat fins al 3,85%, el darrer dia, de manera que es manté en nivells màxims d’ençà del novembre del 2008. Avui ningú no té dubtes que el BCE tornarà a apujar els tipus d’interès dijous vinent. El que no tenen tan clar els analistes és si el pujarà un quart o mig punt, ni tampoc tenen gens clar quin serà finalment el sostre de l’euríbor. Uns diuen que el 4%, però hi ha qui ho veu al 5% a final d’any. En tot cas, són unes xifres molt més elevades, si recordem com es veien ara fa uns mesos.
Evidentment, la repercussió més important d’aquesta escalada de l’euríbor ha estat en les hipoteques variables. Segons les darreres dades disponibles, l’interès mitjà de les noves hipoteques variables es va situar al 2,70% al mes de febrer (darreres dades de l’INE). Aquesta xifra representa un augment molt significatiu respecte de l’abril del 2022, quan l’interès mitjà de les hipoteques variables era de l’1,82%. I tot apunta que si l’euríbor continua la tendència a l’alça, aquest interès mitjà també pujarà els mesos vinents.
Si bé és cert que les crisis bancàries dels EUA i Suïssa d’aquest darrer mes van aconseguir de moderar el comportament de l’índex i endarrerir, ara per ara, l’arribada al 4%, l’euríbor no ha aturat el camí alcista i encadena setze mesos consecutius d’ascensos. Recordem que no para de pujar d’ençà que l’índex va arribar a tocar mínims històrics el desembre del 2021, quan es va situar en el -0,502%. En realitat, en positiu ha fet un any, però fa quatre mesos més que puja, i d’aleshores ençà que afecta tots els qui tenen contractada una hipoteca variable, que veuen com la quota creix.
Traduït en xifres reals, el canvi pel qui té una hipoteca ha estat molt fort i probablement no previst quan la va subscriure. Per a un deute de 200.000 euros a 25 anys i a un tipus de l’euríbor més 1,15%, per exemple, fa un any la quota mensual era de 768 euros. Avui, després de la pujada esmentada, quan actualitzi la quota serà de 1.138 euros, és a dir, cada mes haurà de dedicar 370 euros addicionals a tornar la hipoteca, cosa que pot fer trontollar el pressupost de moltes famílies, atès que l’augment en dotze mesos és, senzillament, brutal, de gairebé el 50%.
Respecte de l’afectació real de la pujada de tipus, el Banc d’Espanya diu al seu informe d’estabilitat financera de primavera que la translació de la pujada dels tipus d’interès de mercat al cost del deute viu de les cases el 2022 ha estat encara moderada. Tal com detalla, a final de l’any passat s’havia traslladat al cost de les hipoteques vives de les cases prop del 30% de la pujada registrada per l’euríbor a dotze mesos durant l’any. Vol dir que en mancaven moltes per actualitzar, que ho hauran de fer enguany a tipus més alts.
I advertia que, a mesura que avanci el grau de transmissió de l’enduriment de la política monetària als costs dels préstecs bancaris, “és esperable un augment de la proporció d’empreses i cases sotmeses a pressió financera elevada, fins i tot si la remuneració dels dipòsits bancaris també comença a augmentar”. De moment, el cost dels crèdits ha pujat més de pressa que no pas la remuneració dels dipòsits. Això ha de quedar molt clar.
L’euríbor, que és el tipus al qual es presten diners els bancs entre ells, va molt lligat a les decisions dels bancs centrals. D’aquí la pujada d’aquest darrer any. I avui entrem en una setmana especialment complexa, atès que la Reserva Federal, als EUA, i el BCE, a la zona euro, han de decidir què fan amb els tipus de referència respectius. Una cosa és clara. Malgrat el lleuger comportament més bo de la inflació avançada, a l’abril, no sembla prou per a fer repensar gaire a les autoritats monetàries. La subjacent (la total menys l’energia i els aliments frescs) continua molt alta i els analistes creuen que costarà de fer baixar, més que no es pensaven ara fa uns mesos. Perquè ara ja no és la indústria tan sols qui empeny els preus, són els serveis, en què la lluita és molt més complicada.
Als EUA, totes les mirades són posades en la decisió de la Fed de dimecres sobre la possible decisió d’un augment de 25 punts bàsics els tipus d’interès de referència, però, sobretot, en si les esperades paraules del president, Jerome Powell, poden fer pensar si hi haurà una pausa en el procés d’enduriment de la política monetària a les pròximes reunions de l’organisme. Aquest és el sentiment de molts analistes després de la crisi bancària que en poques setmanes s’ha endut tres bancs. Hi ha por que un manteniment de les pujades a un ritme tan ràpid com s’ha fet causi més problemes.
A Europa, el consens també espera que el BCE aprovi una pujada de 25 punts bàsics, però s’apunta que, previsiblement, caldrà una pujada addicional posterior. En qualsevol cas, alguns analistes consideren que el cicle de pujades de tipus podria arribar al final, llevat que es vegi que les dades d’inflació es resisteixen a baixar. Per això, s’ha considerat que a mitjà termini es començarà a parlar de baixades de tipus, que es farien, probablement, a final d’any o el 2024. En aquest sentit, les opinions no són unànimes, ni de bon tros, i és lògic, atès que qui té l’última paraula és la inflació.
Al marge de les hipoteques, la pujada de tipus enceta un altre fenomen, preocupant per a moltes empreses endeutades, i del qual algun dia haurem de parlar: el comportament més restrictiu dels bancs a l’hora de concedir o renovar crèdits.
Aquestes darreres setmanes, el BCE no deixa d’advertir els bancs sobre la necessitat d’adoptar un criteri de més precaució amb la concessió de crèdit arran del temor d’una allau d’impagaments. Tot i que a l’estat espanyol als bancs encara no han aflorat carteres moroses, sí que han augmentat les carteres en “vigilància especial”, que és el pas previ perquè un crèdit es consideri morós. El BCE mateix reconeixia al seu darrer informe trimestral sobre préstecs que els bancs espanyols havien endurit més les condicions de crèdit per a les empreses durant l’últim trimestre del 2022 i que preveia unes condicions encara més dures per al començament del 2023.
I el Banc d’Espanya reblava el clau a l’esmentat informe d’estabilitat financera de primavera, en què destaca la contracció del crèdit a l’estat espanyol, a conseqüència d’una percepció més gran del risc per part de les entitats i un augment dels costs de finançament. En aquest sentit, l’informe assenyala que els criteris de concessió per a cases i empreses s’han endurit, mentre que la demanda per part de les famílies ha disminuït. En concret, el crèdit per a cases per a l’adquisició d’habitatge es va reduir d’un 0,2% i per a les empreses, d’un 1,5% en comparació amb l’any anterior. Així mateix, l’autoritat monetària apunta que durant el primer trimestre del 2023 ha continuat l’enduriment dels criteris de concessió i una disminució de la demanda en tots dos segments.
Vet aquí, doncs, que ens espera una setmana plena de novetats importants en el camp financer. Tots estem segurs que la setmana vinent els tipus de referència del BCE i la Reserva Federal dels EUA ja seran més alts, i cal demanar que ens quedi una mica més clar a tots què pensen fer els qui presideixen les entitats centrals d’ara endavant. A veure si així podem aclarir quin pot ser el nivell al qual deixaran de pujar els tipus oficials. De tot plegat, en dependrà molt l’evolució de l’euríbor i, de retruc, la de moltes butxaques familiars.
