05.10.2017 - 13:29
Va abandonar els escenaris en el punt àlgid de la seva carrera per abusos del seu primer marit
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
El documental ‘La Chana’ mostra l’art i la vida de la “bailaora” autodidacta catalana que el protagonitza –coneguda per aquest nom–, que va abandonar sobtadament els escenaris quan es trobava en el punt àlgid de la seva carrera, considerada una de les artistes més grans del flamenc en les dècades 1960 i 1970.
Es tracta del primer llargmetratge de la directora croata Lucija Stojevic, que podrà veure’s a partir del 10 de novembre, i que revela que van ser els abusos als quals la va sotmetre el seu primer marit durant 18 anys el que va truncar la seva prometedora carrera, ha explicat Noon Films en un comunicat aquest dijous.
“Jo vaig néixer per ballar”, afirma La Chana desafiant a càmera en el film, que s’ha projectat en una quarentena de certàmens, com el Festival de Màlaga i el Hot Dogs del Canadà, i ha estat premiat amb el Premi del públic de l’IDFA i Li Voci dell’Inchiesta, així com el guardó al millor documental sobre art i música del Docs Against Gravity de Polònia.
Antonia Santiago Amador –coneguda com La Chana– va ser continuadora natural de Carmen Amaya i va aprendre d’amagat a moure els seus peus, fins a aconseguir “un ‘zapateado’ mai vist” que li va aconseguir les cotes més altes de popularitat a Europa, els Estats Units i el Japó, on assistien a les seves funcions personalitats com Dalí, mentre que Peter Sellers la va convidar a Hollywood, però mai va arribar a anar.
La cineasta posa l’accent en “la increïble força d’una dona que va superar aquestes complicades circumstàncies, en els seus processos de creació” i en l’amor i la seva capacitat de reinventar-se de la dona, nascuda el 1946 a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
Stojevic ha treballat cinc anys en aquest projecte, del qual és directora, guionista i productora, amb l’assessorament de la “bailaora”, música i amiga de la protagonista Beatriz del Pozo.
L’autora ha produït més de 30 curtmetratges documentals per a ‘The Guardian’, ‘The New York Times’ i ‘Global Post’, entre d’altres, i el 2014 va fundar a Barcelona la seva pròpia productora, Noon Films.
