Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Els hàbits culturals estan passant mals moments, els estem deixant en suspens més que de costum. Parlo d’entrada per mi: he anat poc al cine aquestes setmanes. No he anat gaire de llibreries. Gairebé no he sentit música. Ni he vist gaire la tele, l’octubre va ser massa teleaddictiu. No he passat gaire per caixa. He anat de museus per explicar exposicions en els articles, però la feina no és prou explicació. Potser anar al museu s’adiu amb l’aire del temps, barrino. Un aire comunitari que demana introspecció. El museu és una introspecció. Per alguna raó es diu que el museu és la catedral contemporània (l’esglesiola, la capella) o, si ho preferim, el centre comercial de les imatges cultes del passat i del present. Hem estat i estem engolits per la vida política. El preu que paguem és una mena de dol cultural. Ho sento dir, ho llegeixo, en parlen la gent de teatre i de cinema, de concerts, del món de l’espectacle sobretot. Un diari, l’Ara, fins ens ha proposat ‘atipar-nos’ aquestes festes de cultura, com un àpat més de Nadal.

És com si passar per taquilla i anar de botigues culturals no estigués en correspondència amb els aires dels temps. Ni durant les festes. A casa passen els Reis, mentre que a la família ampla de parents i amistats fem els regals per Nadal. Sempre regalo llibres, però enguany no ho he fet i encara no m’ho explico. Ho anivellaré per Reis, em dic, sufocada. Només he regalat un llibre, a un familiar que llegeix poc i que no sé si ara ho farà. A sobre de regalar pocs llibres els estic regalant a la persona equivocada? És un altre indici del dol cultural, no saber si fas bé… Tampoc no hem comprat cap entrada perquè M o L o X vagin de concert. És qüestió de diners? En el nostre cas, no, aquests regals els podem fer i els fem de gust. Tampoc no sembla que sigui qüestió de pressupost per a bastanta gent. Em diuen que en el concert d’un reconegut intèrpret de música clàssica hi va faltar una quarta part del públic que tenia entrada. Estava tot venut, però una quarta part no hi va acudir. Si no és qüestió de pressupost, de què va?

No és qüestió fonamentalment de diners perquè de pitjors n’hem passat durant aquests anys de crisi econòmica. En parlo amb un amic de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que durant aquests anys de crisi ha mantingut la matrícula en ferm i ha anat incrementant cursos del seu programa ja molt ample, tant presencial com per internet. Però aquest curs, des de l’octubre, han hagut de fer reforç promocional. Omplen els cursos, però han notat la desesma (el dol). Això mateix sento d’altres centres d’escriptura (n’hi ha molts). També les llibreries s’han hagut d’escarrassar i programen cursos per tal de subsistir i sobretot per mantenir el flux de visitants que tard o d’hora compren llibres, alguns per als cursos i d’altres perquè són veritables lectors que no fallen. És miraculosa la quantitat de llibreries noves que s’han obert a Barcelona els últims quatre anys. Vol dir que no hi ha feina per a uns joves (i no tan joves) que finalment han decidit obrir un negoci cultural en què creuen. Fent-hi moltes hores, moltíssimes. Programant presentacions de llibres i actes de debat que no sempre acaben amb la compra de llibres. Moltes llibreries no han fet enguany Nadal, que és com en diuen al ram (fer Sant Jordi, fer Nadal).

Estem de dol cultural? Potser algun dels lectors d’aquestes ratlles ho pot confirmar o negar. Gràcies per endavant, ara les dono a totes les persones que van comentar l’article de la setmana passada sobre el resultat electoral. Em van permetre conèixer millor les raons del vot. La hipòtesi d’avui és que estem de dol cultural pels fets d’octubre, pels de novembre, pels de desembre. Motius no en falten, quan hi ha tantes persones a la presó que no han de ser-hi. Això sobretot. No allargo la llista de raons perquè a VilaWeb ho sabem bé. Però sí que plantejo unes preguntes. L’independentisme ha guanyat les eleccions: no n’hi ha prou per a acabar el dol cultural? És l’efecte encara sense extirpar de l’1 d’octubre? De les incerteses del 21-D?

Aquest dol s’ha d’acabar, l’hem d’extirpar. Per nosaltres mateixos i per les persones que viuen del món cultural, dels creadors als proveïdors i programadors de qualsevol activitat. La cultura és un bé comú, com l’escola i la sanitat. Un bé que necessitem per a sobreviure, per a trobar el sentit de les coses, per a divertir-nos, per a comprendre més. Per a sortir de la closca.

Bon 2018! Amb música, llibres, teatre, dansa, expos… i més.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.