Un any de les protestes de suport a Hasel: quatre presos i desenes de causes obertes

Demà-passat farà un any de l’empresonament del raper Pablo Hasel i de les protestes que va originar. Aquells dies, en uns quants punts del país, i especialment a Barcelona, hi va haver moltes manifestacions de tota mena, avalots, enfrontaments amb la policia, barricades, pillatge i violència policíaca. De fet, una noia va perdre un ull per l’impacte d’una bala de foam i també va causar molta indignació una càrrega dels Mossos d’Esquadra en què els manifestants van ser encerclats i que va deixar dos ferits per cops de porra al cap.

Als Països Catalans hi va haver cent quaranta-vuit detinguts aquells dies, i onze van ser empresonats, quatre dels quals encara són a presó. No és possible determinar quanta gent té causes obertes perquè molta no és vinculada a grups de suport o col·lectius d’advocats. Alerta Solidària gestiona la defensa de vint-i-nou casos, que afecten una cinquantena de persones. De moment, no hi ha cap judici previst i probablement seran jutjats l’any vinent.

Quatre empresonats

Dels onze que van entrar a presó aquells dies, vuit formen part de col·lectius anarquistes i estan vinculats a l’incident de la nit del 17 de febrer, en què alguns manifestants van cremar una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona. El jutge va imposar la retirada del passaport dels investigats i una fiança de 40.000 euros. Quatre d’ells encara no han pogut sortir de la presó perquè no l’han poguda pagar. De moment, encara no s’ha tancat la instrucció, però ja es va anunciar que l’Ajuntament seria acusació particular en el cas. Els manifestants inicialment van ser encausats per temptativa d’homicidi, pertinença a banda criminal, atemptat contra l’autoritat, danys i participació en manifestació il·legal. Dins la furgoneta hi havia un agent, que va sortir-ne il·lès. Un informe tècnic publicat pels Bombers de Barcelona va arribar a la conclusió que l’agent va patir un “risc baix”, atès que el foc no es va allargar més d’un minut i en va poder sortir sense complicacions.

“Creiem que aquestes acusacions acabaran canviant perquè s’ha demostrat que no tenen cap prova que fóssim nosaltres”, explica Serie Jeanne, una de les encausades, que va estar empresonada a Brians durant nou mesos. “Per exemple, tenen fotografies meves, però cap en què faci alguna acció. L’estat necessitava parar aquestes manifestacions, i com que som grups anarquistes i okupes és fàcil d’utilitzar-nos com a cap de turc. De fet, això va servir per a aturar les manifestacions.”

El cas d’en Carles de Sants

Els altres tres empresonats van ser en Carles de Sants, en Cristian de Reus i William Aitken. El cas d’en Carles de Sants va ser un dels més coneguts, per la reacció solidària que va despertar el seu empresonament al barri. El 21 de febrer va ser detingut després d’haver assistit a una concentració per l’alliberament de Hasel. “M’hi vaig quedar una estona, però me’n vaig anar quan vaig veure que començaven els aldarulls, i de camí cap a casa em van detenir”, recorda. Va passar una nit al calabós i després li van decretar la presó preventiva, al·legant risc de reiteració delictiva. “A la Ciutat de la Justícia vaig estar amb alguns nois que havien assaltat botigues i agredit policies i m’ho explicaven, presumint. I aquests se’n van anar cap a casa, mentre que a mi em va caure la preventiva.”

Va poder sortir de la presó al cap d’una setmana, quan els aldarulls van disminuir. “El suport del barri em va fer sortir de la presó”, diu. “Es va mobilitzar molta gent de diferents edats i ideologies. Van tocar Sants, no em van tocar a mi.” De fet, en Carles és molt conegut al barri perquè forma part d’unes quantes entitats. “Potser van pensar que agafant una cara visible del barri la gent agafaria por, però van aconseguir l’efecte contrari. Els dies posteriors es va fer la concentració més gran. M’ho van explicar quan vaig sortir de la presó i adonar-me d’aquest suport va ser un xoc emocional molt fort. Però no tothom el té, i això és injust.”

Ara en Carles espera que es tanqui la instrucció del seu cas, després d’haver-li vetat, durant dos mesos, d’anar a manifestacions. Diu que la situació ha aconseguit de causar-li molta por, tant a ell com a la gent del seu entorn: “Fa un any que no vaig a un desnonament ni a una concentració, han aconseguit allò que busquen: que tingui por. És una situació d’incertesa, i jugar amb aquesta incertesa és la seva força.”

El cas de William Aitken

Un altre cas força conegut ha estat el de William Aitken, un escocès que va ser detingut la segona nit de protestes. El jutge va decretar que havia d’ingressar a presó provisional i el va enviar a Can Brians. S’hi va estar més d’un mes, fins que l’Audiència de Barcelona va acceptar els arguments de la defensa, que sostenien que no hi havia risc de fugida malgrat ser un ciutadà de fora la UE. Segons que ell mateix va explicar a VilaWeb, va arribar a la manifestació de manera casual, i hi va romandre per curiositat. “De sobte, quan m’acabava de posar el mòbil a la butxaca, va aparèixer un policia jove de paisà del no-res i em va tirar a terra”, diu. Ara en William és a l’espera de judici, però fins que no es faci no pot sortir de l’estat espanyol perquè té el passaport retirat i cada dues setmanes ha d’anar a signar al jutjat.

Encausats per protestes prèvies

No solament hi va haver protestes per l’empresonament de Hasel després d’haver estat empresonat, sinó que també se’n van organitzar moltes abans. De fet, alguns encausats tenen causes obertes per protestes anteriors i posteriors. És el cas d’Adam Camón, membre de la plataforma de suport al raper.

Té una primera causa oberta per una acció a la seu del PSC a Lleida l’octubre del 2018. Vint persones van penjar-hi una pancarta contra la repressió i tres són a punt de ser jutjades per violació de domicili jurídic. A l’Adam li demanen un any de presó per aquesta acció.

La segona causa, que afecta vuit encausats, neix arran de l’ocupació del rectorat de la Universitat de Lleida abans no empresonessin de Hasel. Uns quants manifestants, inclòs el raper mateix, el van ocupar per augmentar el ressò mediàtic del seu empresonament. De fet, els Mossos d’Esquadra van haver d’entrar-hi per emportar-se’l al Centre Penitenciari de Ponent. Arran d’aquesta acció, vuit persones són acusades de delictes com ara desordres públics, atemptat contra l’autoritat i resistència a l’autoritat. En el cas de l’Adam en concret, l’acusen d’haver encapçalat la protesta. “Fan servir entrevistes i publicacions meves a les xarxes, o imatges en què surto llegint un manifest. No hi ha cap imatge en què aparegui fent res de l’altre món”, explica ell mateix. “Els advocats ens han avisat que, per la mena de delictes que són, ens poden demanar força anys de presó, però si hi ha una bona campanya de solidaritat als carrers, podem aconseguir l’absolució.”

La tercera causa té a veure amb l’organització d’una manifestació per l’alliberament de Hasel el 17 de febrer a Lleida. Aquesta protesta va acabar amb aldarulls, enfrontaments amb la policia i atacs a seus bancàries i de partits, i hi ha uns quants encausats. És en aquesta causa que es va citar a declarar la setmana passada la mare de Hasel, juntament amb Adam Camón i una altra persona, una citació que es va ajornar perquè la magistrada estava de baixa. “No em vaig presentar a declarar per dignitat i coherència”, conta Camón. “Vull denunciar la persecució que pateix el nostre col·lectiu. Hem patit assetjament amb causes obertes, però també amb seguiments pel carrer, escorcolls a les nostres furgonetes, embargament de comptes per multes que no havíem pagat per penjar cartells…”

Manifestacions contra la repressió el 19 de febrer

Amb motiu de l’any de l’empresonament de Hasel i en contra de totes les causes obertes arran d’aquest cas i uns quants més, s’han convocat manifestacions arreu del territori el 19 de febrer. La plataforma de suport a Pablo Hasel fa una crida a anar-hi. “L’exemple de resistència del Pablo ha servit a més represaliats per a plantar cara a la repressió”, defensa Camón. “Donem suport a absolutament totes les persones represaliades perquè davant la violència de la policia sempre hem defensat que l’autodefensa és legítima. No es pot comparar la destrossa d’un caixer amb els carrusels de la policia o amb el fet que li rebentin l’ull a una noia. Violència és desnonar cada dia o negar la sanitat.”

🔥 TOMBEM LES LLEIS REPRESSIVES 🔥

A continuació us deixem un recull de les 4 manifestacions convocades arreu del territori pel proper #19F amb el lema #TombemLesLleisRepressives i de les lleis que utilitzen per reprimir qualsevol moviment social i polític. #FinsQueCaiguin pic.twitter.com/ZilQ7gZl2k

— Plataforma Antirepressiva de Ponent (@antirepre_pon) February 9, 2022