‘L’últim alé’, el documentari que conta el cas dels encausats de Pego, cinc dies abans del judici

  • El judici als catorze de Pego serà els dies 13 i 14 de juny a l’Audiència d’Alacant

VilaWeb
Laura Escartí
08.06.2024 - 01:50
Actualització: 08.06.2024 - 17:34

Avui es preestrena L’últim alé, un documentari que narra el cas dels catorze antifeixistes de Pego (Marina Alta) encausats per haver-se mobilitzat contra una colla d’ultres el 18 d’octubre de 2020. Ha estat produït per un grup de divuit estudiants de comunicació audiovisual del campus de la Universitat Politècnica de Gandia (Safor), i dirigit per Sheila Jover. L’acte serà a l’Espai Veïnal de Pego, a les 17.30, quan falten cinc dies per al judici, que es farà el 13 i el 14 de juny a l’Audiència d’Alacant.

Amb la veu de Guillem i Sergi, dos dels encausats, el film ofereix una visió més humana del cas, i personalitza la història més enllà dels fets d’aquell dia. També s’hi recullen testimonis de la gent del poble que hi era present, veïns, familiars, una de les advocades, membres de l’associació de Memòria Històrica de Pego i membres del grup de suport que han acompanyat els encausats durant aquests quasi quatre anys de lluita. Les entrevistes i les imatges dels carrers de Pego narren uns fets que han marcat tant els joves encausats com el seu poble durant aquest temps.

“El cas dels catorze encausats de Pego no és un cas aïllat, sinó un exemple més de la persecució sistemàtica i la repressió que sovint pateix el moviment antifeixista, tant al País Valencià com a tot l’estat espanyol, amb l’única motivació de protegir el feixisme i  criminalitzar els que li planten cara”, diuen les creadores del documentari.

La idea del projecte va sorgir d’un grup de cinc amigues que van assistir al concert solidari del 23 de setembre a Pego, un acte que pretenia de ser la fi de tota una campanya antirepressiva abans del judici, programat per al 17 d’octubre de 2023 –i que pocs dies abans va ser ajornat fins a la data actual. “Aquest projecte naix de la importància de donar veu als grups oprimits pel sistema judicial i policial, perquè hi ha hagut molts casos en els quals una persona o un grup de persones han sigut jutjades i condemnades injustament per defensar els seus ideals i exercir la llibertat d’expressió”, diuen.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Imatges de la filmació (cedides per l'equip).
Imatges de la filmació (cedides per l'equip).
Imatges de la filmació (cedides per l'equip).
Imatges de la filmació (cedides per l'equip).

Recordant els fets

En els cinquanta-set minuts que dura el film, es pot sentir la veu de tot un poble que es considera, de sempre, lluitador. “Vam deixar clar que ni a Pego ni enlloc no volem que es normalitze el feixisme ni el nazisme”, diu Guillem. Aquell 18 d’octubre de 2020, una trentena de Gandiblues, els ultres de l’equip de futbol de Gandia, es van passejar per Pego impunement mentre feien pintades i càntics d’enaltiment del feixisme i deixaven adhesius amb la cara de Hitler. Arran del boca-orella, un centenar de persones es va concentrar davant el camp de futbol Cervantes per protestar contra la seua presència. Quan va acabar, en va eixir tothom tret dels hooligans, que es van quedar dins, custodiats per la Guàrdia Civil. Finalment, la policia va atacar els manifestants i els ultres van ser escortats fins als seus vehicles.

En aquell moment, no hi va haver cap identificació, ni d’una banda ni d’una altra. Malgrat que els agents van dir que havien identificat els ultres, en l’informe que van redactar aquella mateixa nit no hi consta. S’hi relataven agressions contra sis agents i danys en el material dels antiavalots per part dels manifestants, anomenats “grup antifeixista”. Segons el relat oficial, també van llançar objectes, com ara pedres i ampolles de vidre, contra els agents i els seus vehicles. Però no hi ha cap esment de les accions dels ultres, que són considerats “afeccionats”.

L’endemà hi hagué la primera detenció, d’un dels manifestants. Quasi un mes després, arribaren les següents. Van ser identificats servint-se d’enregistraments de vídeo. Dels catorze encausats, dotze són acusats d’atemptat contra l’autoritat i de lesions lleus, amb una petició de quatre anys i cinc mesos de presó; dos més, d’amenaces, amb un any i tres mesos; i tots són acusats de desordres públics, amb tres anys i sis mesos. Amb tot, la fiscalia els demana entre quatre anys i nou mesos de presó, la pena més baixa, a nou anys i dos mesos. Més de cent anys sumant el col·lectiu. En canvi, cap dels neonazis no ha estat investigat.

Per als encausats, hi ha una clara motivació política en el cas, amb la intencionalitat de desacreditar la imatge dels joves antifeixistes davant el seu poble. Però Pego els va fer costat des del primer moment. “La realitat és que volen tancar-te a la presó per haver eixit i defensat el teu poble, i la gent que hi viu, d’un grup de nazis”, apunta Sergi. Ara, gairebé quatre anys després de lluita i denúncia per a fer visible la injustícia del seu cas, arriba la fi del camí. “És el judici de la teua vida, segurament”, afegeix Guillem.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any