La fiscalia s’acarnissa amb els joves antifeixistes de Pego i els demana més de nou anys de presó

La Guàrdia Civil els va acusar de lesions, d’atemptat, delicte d'odi i d’amenaces quan es manifestaven contra un grup de seguidors ultres de l’equip de futbol de Gandia

VilaWeb
Redacció
15.02.2022 - 07:52
Actualització: 15.02.2022 - 08:52

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Alerta Solidària i més col·lectius antifeixistes han començat una campanya de suport als catorze joves de Pego a qui tant la fiscalia com l’acusació particular, exercida per tres guàrdies civils, demanen penes que oscil·len entre quatre anys i nou anys de presó. El primer acte d’aquestes mobilitzacions serà una concentració a la plaça de l’Ajuntament de Pego divendres de vesprada.

Els encausats són catorze participants en la manifestació antifeixista que el diumenge 18 d’octubre de 2020 es va improvisar a Pego per a protestar per la presència d’un grup de seguidors ultres del club de futbol de Gandia. Va ser una convocatòria d’urgència, després de veure que una quarantena de neonazis es passejaven pels carrers del poble fent apologia del nazisme. Els manifestants antifeixistes de Pego i dels pobles de la contornada, els van barrar l’eixida del camp de futbol on havien assistit al partit com a membres del grup Gandiblues. L’ajuntament va demanar reforços a la Guàrdia Civil que va enviar-hi una unitat des de la comandància d’Alacant.

La Guàrdia Civil va denunciar que els antifeixistes havien reaccionat violentament a la seua presència i que alguns agents havien rebut agressions. Van dir també que sis agents havien estat ferits i que s’havia danyat part del material antiavalots. L’endemà mateix dels fets, la Guàrdia Civil ja va tenir l’atestat enllestit i va anunciar que preparaven sancions importants contra els joves. Ara els advocats que els defensen han rebut unes peticions de penes que consideren desproporcionades.

Nou anys i nou mesos

Tots catorze són acusats de desordres públics. Dotze, d’atemptat i lesions. I dos també són acusats d’amenaces. Pels desordres, els demanen tres anys i sis mesos de presó. Per les amenaces, un any i tres mesos; i pel delicte d’atemptat, quatre anys i cinc mesos. Sumades totes les peticions, la pena més alta que demanen és de nou anys i nou mesos de presó, i la més baixa, de quatre anys i nou mesos.

La Guàrdia Civil també els acusava d’un delicte d’odi. Tal com ha dit a VilaWeb Andreu Moreno, l’advocat d’onze dels acusats, de bon començament era clar que aquest delicte no havia existit i, per tant, ha desaparegut de la petició.

El lletrat explica que ja s’esperaven que acusessin els joves d’aquests delictes, però els ha sobtat la petició tan alta de penes, perquè totes són agreujades. “Al final, el judici és de la Guàrdia Civil contra ells”, ha dit l’advocat.

Moreno explica que el sorprèn moltíssim la gravetat de les penes que demana la fiscalia, que en totes les acusacions afegeix l’agreujant ideològic –cosa que fa créixer totes les penes–, o fixa quasi la pena màxima que es pot demanar per a aquests delictes.  “És molt més greu que la que demanen els guàrdies civils. Fins i tot, les indemnitzacions que demanen els agents no són excessivament elevades.” Demanen una indemnització de vora cinc mil euros a repartir entre els catorze acusats.

Maniobra de la fiscalia

L’advocat d’Alerta Solidària interpreta que la fiscalia ha fet una maniobra per elevar tant com ha pogut la petició. Pràcticament, són les penes màximes que correspondrien a aquests delictes, per a poder negociar. Tècnicament, el document de la fiscalia no és gens prolix en explicacions. Es limita a descriure els fets i afirma quines són les penes que s’han de demanar. És per això que no es pot descartar que hi haja una intencionalitat clarament política: cercar un càstig exemplar perquè servesca d’element dissuasiu i desmobilitzador dels grups antifeixistes.

D’una altra banda, Moreno recorda que quan els desordres públics no són greus es poden tramitar per la via administrativa. En canvi, en aquest cas s’ha anat per la via penal.

Aquest acarnissament de la fiscalia amb els joves antifeixistes podria tenir una certa semblança amb el cas dels joves d’Altsasu, condemnats a penes de nou anys i mig de presó per haver-se barallat amb dos guàrdies civils en un bar.

“Altsasu és una baralla de bar. En canvi, si tu hi dónes aquest component ideològic es converteix en una macrocausa penal. Això és un poc igual. En un context d’unes festes de poble, amb una orquestra i uns borratxos que es barallen, no els demanes penes de nou anys de presó”, diu Moreno.

L’angoixa dels acusats

En rebre aquestes peticions fiscals, pràcticament un any i mig després dels fets, els acusats estan molt angoixats. Tenien clar que aquest dia arribaria i que haurien d’anar a judici, però no s’esperaven aquesta desproporció. És per això que, amb els grups de suport, han començat aquesta campanya de solidaritat per a difondre el seu cas. Divendres hi ha una concentració a la plaça de l’Ajuntament de Pego. 

Les defenses han rebut ara les peticions de penes i han de començar a preparar els escrits. Per tant, l’audiència d’Alacant encara tardarà a fixar la data de judici.

Càntics i adhesius amb la cara de Hitler

El dia dels fets hi havia partit de futbol. Jugaven el Pego contra el Gandia i membres del col·lectiu ultra Gandiblues havien recorregut la població impunement durant hores, fent càntics de lloança a Hitler i omplint els carrers d’adhesius amb la cara del dictador. El batlle de Pego, Enric Moll, va relatar l’endemà a VilaWeb que alguns veïns havien avisat que cap a migdia unes quaranta persones es passejaven amb esvàstiques. El partit era de vesprada.

Moll va dir que havia enviat la policia local a dissoldre’ls. Els van retirar les banderes i es va netejar el poble dels adhesius amb la cara de Hitler. Fins a l’hora del partit van anar a beure als bars. Com que alguns tenien antecedents, no els van deixar entrar al camp de futbol. La resta, uns vint-i-cinc, sí que hi entraren.

I mentre això passava, els antifeixistes de la comarca es van organitzar per a protestar per la presència dels ultres. Van cridar contra ells i, en acabar el partit, van blocar les portes del camp perquè no en poguessen eixir.

Va ser llavors que l’ajuntament va demanar reforços a la Guàrdia Civil. Aquesta situació va durar unes hores fins que, finalment, els feixistes van eixir escortats pels agents.

Ningú no va denunciar els ultres

En una nota de premsa emesa dos dies després, la Guàrdia Civil deia que investigava sancions per als antifeixistes i afirmava que sis agents havien estat ferits. Deien també que l’endemà dels fets els agents havien detingut un jove de vint-i-quatre anys. Li imputaven delictes de desordres públics, atemptat contra els agents de l’autoritat, desobediència greu i un delicte d’odi, aquest delicte que finalment s’ha descartat.

Els dies següents, la Guàrdia Civil va continuar detenint joves que havien participat en la manifestació. Ja en aquell moment, l’advocat va denunciar que s’actuava de manera desproporcionada perquè els joves, en rebre la citació, anaven directament als jutjats.

En les diligències policíaques no es nomenava en cap moment l’activitat del grupuscle que durant unes hores havia fet enaltiment del feixisme pels carrers de Pego. Cap no havia estat perseguit ni per la policia ni per la fiscalia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes