Els EUA denuncien a l’ONU que Rússia planeja envair Ucraïna en els pròxims dies

  • El Consell Europeu s'ha reunit en una cimera extraordinària després dels nous xocs entre l'exèrcit ucraïnès i forces prorusses

VilaWeb
Europa Press
17.02.2022 - 16:57
Actualització: 17.02.2022 - 17:57

El cap de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, ha denunciat davant el Consell de Seguretat de l’ONU que Rússia està preparant una invasió d’Ucraïna programada pels dies vinents i ha assegurat que els plans de Moscou inclouen la presa de Kíev i altres punts estratègics del país veí.

Blinken, que ha viatjat a última hora a Nova York per participar en una reunió del Consell de Seguretat sobre Ucraïna, reitera la idea que el Govern rus està cercant un “pretext” per justificar la seva intervenció, cosa que podria incloure un fals atemptant terrorista, un suposat descobriment de fosses comunes o fins i tot un atac real o fictici amb armes químiques. Avui mateix s’ha sapigut que el govern rus ha expulsat del país l’ambaixador adjunt dels EUA a Moscou, Bart Gorman.

Els líders de la Unió Europea també diuen estar llestos per si es produeix un atac i aplicar dures sancions contra Rússia. Després de la cimera extraordinària en la qual els vint-i-set han parlat dels últims esdeveniments de la crisi, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha assegurat que el bloc es manté ferm i unit en la defensa dels valors europeus.

Abans de la reunió, Michel ha parlat, en una nova mostra de coordinació entre Brussel·les i Kíev, amb el president ucraïnès, Volodimir Zelenski, i ha reiterat davant dels mitjans de comunicació el suport de la UE a Ucraïna.

Per la seva banda, l’alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, ha mostrat preocupació pels xocs i bombardejos al Donbass. També ha avisat Rússia que el bloc europeu prepara la seva resposta, que segons que ha avançat inclourà sancions energètiques.

Borrell s’ha mostrat disposat a presentar una proposta de sancions als vint-i-set tan aviat com es necessiti. “Si hi ha una agressió convocaré immediatament al Consell d’Afers exteriors i estic segur que, encara que es necessita unanimitat, el Consell l’aprovarà”, ha dit.

Les forces armades ucraïneses han denunciat un augment de les violacions del teòric alto-al-foc pactat entre les parts. En concret, diu que se n’han produït al voltant d’una trentena i ha dit que han resultat ferits dos civils i un militar.

Els dirigents europeus, preparats per aplicar sancions

Diversos dirigents europeus han parlat sobre les possibles sancions europees en cas d’agressió russa. El president lituà, Gitanes Nauseda, ha dit que és el moment que la UE faci costat a Kíev i aposti per la dissuasió davant Rússia. “Hem d’estar llestos per a donar tot el suport necessari a Ucraïna, en l’àmbit financer, energètic, militar i econòmic”, ha reclamat.

El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, ha avisat que la UE està preparant sancions severes, ofensives i agressives i ha parlat a la creixent pressió de Rússia sobre Ucraïna. “Alguns informes diuen que s’està intensificant ara. Tractem de desescalar la situació, però si veiem una provocació clara de Rússia hem d’estar llestos per a respondre-hi”, ha argumentat.

Per la seva part, la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, ha destacat que la UE està preparada per a actuar si Rússia avança posicions militars a Ucraïna. Marin ha dit que la prioritat és la via diplomàtica i que UE vol que la situació desescali.

Per al primer ministre letó, Krisjanis Karins, la clau és mantenir la unitat dins de la UE i l’OTAN. A més, ha demanat d’augmentar el suport a Kíev en termes financers i militars, recordant que l’objectiu últim del Kremlin és acabar amb la independència d’Ucraïna, sigui per la via militar o mitjançant la desestabilització.

El seu homòleg italià, Mario Draghi, ha insistit que, malgrat els anuncis de Rússia, la desescalada no pot prendre’s seriosament i ha apel·lat a mantenir l’estratègia de dissuasió ferma. Al mateix temps ha instat a mantenir la via del diàleg tan oberta com sigui possible.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any