Divuit llocs dels Països Catalans que Instagram ha canviat per sempre

  • Us presentem divuit indrets que les xarxes socials han contribuït a massificar

VilaWeb
Pere Millan Roca
30.04.2024 - 21:40
Actualització: 30.04.2024 - 22:40

Les xarxes socials han canviat el turisme. Com més va és més habitual veure desenes de visitants fent fila per fer-se una fotografia o enregistrar un vídeo en una localització concreta. De fet, moltes persones planifiquen els seus itineraris turístics tenint en compte la possibilitat d’obtenir aquestes imatges que popularitzen alguns influenciadors i que esdevenen virals. Reproduir-les atorga una mena d’estatus a les xarxes, que molts turistes cerquen.

Això pot causar problemes amb els veïns d’aquestes zones. Per exemple, Binibèquer Vell, conegut també per Binibeca, una urbanització privada de Sant Lluís, a Menorca, ha esdevingut un dels llocs de l’illa més visitats pels turistes. Les casetes blanques i els carrerons estrets formen una imatge de postal que s’ha estès per les xarxes com un dels millors llocs de l’illa per a fotografiar-s’hi. Tant, que la comunitat de propietaris ja hi va prohibir l’accés entre les deu de la nit i les deu del matí ara fa un any. Ara han decidit d’ampliar aquesta restricció i, a partir d’avui, només es podrà visitar entre les onze del matí i les vuit del vespre.00. El 10 d’agost decidiran si fan un pas més enllà i tanquen complement l’accés als visitants.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Silvia Klinčeková (@sisa_klincek)

Aquest no és l’únic punt dels Països Catalans que ha estat afectat per les tendències de les xarxes socials:

Pont tibetà

Situat a Canillo, és el segon més llarg del món, amb sis-cents tres metres de longitud, i una de les atraccions turístiques més destacades d’Andorra. La temporada del 2023 va rebre 49.400 visitants, molt d’ells cridats per les imatges espectaculars que se’n comparteixen a les xarxes socials.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Pont tibetà de Canillo
Pont tibetà de Canillo
Pont tibetà de Canillo

El pont uneix els dos extrems de la vall del Riu i té una capacitat de càrrega de sis-centes persones a la vegada, tot i que s’estima que poden travessar-lo fins a un màxim de seixanta persones alhora.

Escales de la catedral de Girona

Si hi ha una ciutat als Països Catalans que s’hagi posat de moda aquests darrers anys és Girona. A més, l’aparició d’alguns espais de la ciutat a la coneguda sèrie Joc de trons n’ha incrementat encara més la fama internacional. Un d’aquests indrets són les escales de la catedral, escenari d’algunes de les seqüències més celebrades de la ficció.

Escales de la catedral de Girona
Escales de la catedral de Girona.

Això ha fet que sigui molt habitual la imatge de visitants de tot el món aglomerats a les escales per poder-se fer una fotografia en aquest espai, que ha esdevingut icònic de la televisió contemporània.

Girona Joc de trons
Escena de ‘Joc de trons’ filmada a les escales de la catedral de Girona.

El 2023, la catedral va superar els 220.000 visitants, ben a prop dels 243.000 del 2019, l’any abans de la pandèmia, quan la sèrie nord-americana va emetre l’última temporada.

Pont de les Peixateries Velles

Un altre dels espais de Girona que ha esdevingut imprescindible per als visitants és el pont de les Peixateries Velles, construït l’any 1877 per la companyia Gustave Eiffel de París. La imatge capturada del pont estant, en què es veuen la catedral, les façanes acolorides i el riu Onyar és una de les més buscades a tot el país.

 

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El riu Onyar del pont de les Peixateries Velles estant
Girona
El pont de les Peixateries Velles
El riu Onyar del pont de les Peixateries Velles estant
El riu Onyar del pont de les Peixateries Velles estant

El pont rep aquest nom perquè antigament hi havia les peixateries de la ciutat. Actualment, també se’l coneix com a pont d’Eiffel o pont de Palanques Vermelles. Aquests darrers anys ha esdevingut tan conegut i concorregut, que molts habitants de la ciutat cerquen vies alternatives per a travessar l’Onyar en el dia a dia.

La Tuna

Aquesta cala de Begur (Baix Empordà) s’ha convertit en una de les més cotitzades pels visitants de la Costa Brava. El fet que conservi les antigues cases de pescadors i una petita cala al costat dret, a la qual es pot accedir pel camí de ronda que s’anomena l’Eixugador, la fa molt atractiva per als turistes. De fet, d’ençà de fa uns anys, cal regular-ne l’entrada per evitar aglomeracions.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Cala la Tuna
Cala la Tuna
Cala la Tuna

A més, la banda dreta de la platja s’ha convertit en un autèntic escenari per a molts visitants que busquen la fotografia amb les cases de fons.

Illa Roja

És un altre dels punts clau del turisme a Begur. Aquesta cala, coneguda internacionalment perquè s’hi practica el nudisme, ha crescut molt en popularitat darrerament. Tant, que l’increment de visitants ha causat tensions entre els nudistes i els banyistes tèxtils, perquè molts turistes hi van cridats per les xarxes socials sense saber que s’hi practica el nudisme.

Illa Roja
La illa Roja de Begur.

L’espai es caracteritza per la illeta rocosa rogenca de la qual prové el nom i la sorra gruixuda.

Les Roques de la Vila

Aquesta formació rocosa situada al poble despoblat de Finestres (Ribagorça) s’ha convertit en un dels indrets més visitats de la Franja de Ponent. Són uns estrats erosionats de pedra calcària, que formen dues fileres de crestes rocalloses en forma de muralla. Allà hi ha les restes del castell del Vilot de Finestres i l’ermita de Sant Vicenç.

VilaWeb
VilaWeb
Les Roques de la Vila. Fotografia: Enric Galli.
Les Roques de la Vila. Fotografia: Enric Galli.

Situades a la desembocadura del riu Guart, a la Noguera Ribagorçana, vora el pantà de Canelles, les roques també són conegudes popularment com la Muralla de Finestres o la Muralla Xinesa de Finestres.

L’Alguer

És un cas molt semblant al de la Tuna. Aquesta cala de Palamós (Baix Empordà) també conserva les antigues barraques blanques dels pescadors amb les obertures de colors llampants a la vora de la mar i algunes barques varades sobre la platja. Això la fa molt atractiva als visitants que volen mostrar aquesta imatge idíl·lica de la Costa Brava.

Cala l’Alguer de Palamós.

Ara bé, les seves dimensions, trenta metres de longitud i quatre d’amplada, fa que ràpidament se saturi de visitants, especialment durant la temporada d’estiu. A més, la Generalitat la va declarar bé cultural d’interès nacional el 1973.

Tossa de Mar

Aquest municipi de la comarca de la Selva s’ha convertit en un dels epicentres del turisme coreà de manera inesperada. La coneguda estrella de la música YooA hi va filmar els dos darrers videoclips, de les cançons “Melody” i “Lady Low”, i això l’ha convertit en una de les parades ineludibles dels seguidors del pop coreà, un dels fenòmens musicals més importants en l’actualitat a tot el món.

Curiosament, no és la primera vegada que Tossa de Mar salta a la fama com a escenari de filmacions. Als anys cinquanta, el poble es va popularitzar quan s’hi van filmar algunes escenes de Pandora i l’holandès errant, protagonitzat per Ava Gardner.

Tossa de Mar
Platja de Tossa de Mar.

Sagrada Família

Aquestes darreres setmanes, també ha cridat l’atenció la gran quantitat de turistes que col·loquen el telèfon mòbil a l’escala mecànica de la sortida del metro de l’estació de la Sagrada Família entre els carrers de Mallorca i de la Marina de Barcelona. L’objectiu és capturar la imatge del temple de Gaudí a mesura que es puja cap a la superfície.

Aquesta moda, popularitzada en xarxes socials com TikTok i Instagram, ha causat aglomeracions i molèsties als usuaris habituals del servei. Per evitar-ho, TMB ha instal·lat uns cartells informatius que adverteixen, en català, castellà i anglès, del risc d’atrapament.

Búnquers del Carmel

El mirador que hi ha al capdamunt del Turó de la Rovira de Barcelona, concretament, a les restes de la bateria antiaèria, ha esdevingut conegut internacionalment com l’espai perfecte per a capturar el capvespre més famós de TikTok i alhora gaudir d’unes vistes de la ciutat en tres-cents seixanta graus. Va fer-se famós el 2010, perquè s’hi havia filmat una de les escenes més emblemàtiques de Tres metros sobre el cielo, protagonitzat per Mario Casas i María Valverde.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
La bateria antiaèria del Turó de la Rovira. Fotografia: Albert Salamé
La bateria antiaèria del Turó de la Rovira. Fotografia: Albert Salamé
La bateria antiaèria del Turó de la Rovira. Fotografia: Albert Salamé
La bateria antiaèria del Turó de la Rovira. Fotografia: Albert Salamé
La bateria antiaèria del Turó de la Rovira. Fotografia: Albert Salamé
La bateria antiaèria del Turó de la Rovira. Fotografia: Albert Salamé

D’ençà de llavors, la bateria antiaèria del Turó de la Rovira (els “búnquers del Carmel”, com és coneguda) ha passat a formar part d’un dels llocs imprescindibles de tots els turistes joves que visiten Barcelona. Això ha causat moltes molèsties als veïns de zona, que l’any passat es van manifestar contra la massificació turística, que causa col·lapses en el transport públic del barri i tota mena de comportaments incívics.

Per combatre la massificació, l’ajuntament tanca l’accés nocturn als búnquers. El recinte és obert cada dia de les nou del matí a dos quarts de vuit del vespre, en horari d’estiu, i de les nou del matí a dos quarts de sis de la tarda, en horari d’hivern. Ara bé, això no ha aturat les riuades de turistes que cada dia van a cercar-hi una de les fotografies més preuades de la ciutat.

El mural del petó

El fotomosaic del petó “El món neix en cada besada”, del fotògraf i creador visual Joan Fontcuberta i el ceramista Toni Cumella, s’ha convertit en un altre dels punts ineludibles dels turistes que visiten Barcelona. És a la plaça d’Isidre Nonell, just davant la plaça del pla de la Seu, on és la catedral. Aquests darrers anys, l’obra ha estat rebatejada popularment com “el mural del petó”.

Va ser creada amb motiu del Tricentenari BCN el 2014, com una instal·lació temporal, però el consistori va decidir de mantenir-la i, uns anys després, ha esdevingut una de les icones de la ciutat.

Fotomosaic “El món neix en cada besada”.

La iniciativa va sorgir de Fontcuberta, en col·laboració amb El Periódico, i consistia en l’elaboració d’un mural compost de fotografies enviades pels lectors del diari. El tema requerit per a les fotografies era “viure lliure”. Amb totes les imatges, es van formar 4.000 tessel·les de ceràmica, distribuïdes en 50 files de vuitanta tessel·les cadascuna, que en conjunt formen la imatge d’uns llavis besant-se.

Ara s’ha convertit en un dels indrets més cercats a la ciutat i és habitual veure-hi cues per a poder fotografiar-s’hi.

Cap de Formentor

Les Illes també sofreixen com més va més la massificació turística. Un dels indrets que han esdevingut més populars a les xarxes és el cap de Formentor, un altre dels indrets preferits dels influenciadors. En aquest cas, a més de la platja, s’han fet molt populars les passejades turístiques en vaixell per les coves de la zona, on també es fan excursions turístiques amb caiac.

corredors
Mirador del cap de Formentor de Mallorca.

El cap és situat al municipi de Pollença, a l’extrem septentrional de l’illa, que marca el límit de la serra de Tramuntana i de la Costa Nord mallorquina, i tanca pel nord la Badia de Pollença.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by MARIA POMBO (@mariapombo)

És habitual de veure famosos de tota mena compartint imatges de les coves del cap de Formentor fetes a bord de petites embarcacions de luxe.

Far del Cap Salines

A l’altre extrem de l’illa de Mallorca, hi ha el far del Cap Salines, al sud de l’illa de Mallorca. Es va inaugurar el 31 d’agost de 1863 i, inicialment, era gestionat per dos únics mariners. Als anys vuitanta, s’hi va incorporar un sistema d’abastiment d’energia fotovoltaic i es va convertir en el primer far de l’estat espanyol que s’il·luminava amb panells solars.

far cap salines
Far del Cap Salines.

D’ençà d’uns anys, s’han popularitzat rutes turístiques que l’inclouen, i molts visitants s’hi acosten per fotografiar-s’hi amb la mar de fons.

Caló del Moro

El Caló del Moro és una platja petita i estreta del litoral de Santanyí de Mallorca. Concretament, entre l’Almúnia i la cala Llombards. Fa uns anys, era una petita platja d’aigua cristal·lina que només coneixien els autòctons, ara és una de les més famoses i els visitants fan cua per a accedir-hi i lluiten per cada centímetre de sorra on col·locar la tovallola.

caló del moro
Caló del Moro.

Els veïns de la zona adverteixen que, d’uns anys ençà, la càrrega turística que pot aguantar aquesta reserva natural se sobrepassa habitualment. A més, les dificultats que presenta la zona per a accedir-hi també causa aglomeracions de vehicles mal aparcats i dificultats en el trànsit.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by 서지예 (@jiyeyeye)

Les aglomeracions que es formen a la cala també fan que l’experiència idíl·lica que els visitants esperen quedi totalment desdibuixada.

Castell de Peníscola

És una de les fortificacions més impressionants del País Valencià, construïda sobre una xicoteta península que s’endinsa a la mar Mediterrània. L’origen és de l’època àrab, quan va passar a les mans de Jaume I gràcies a un pacte. En poder dels cristians, el castell va passar a ser propietat de l’Orde del Temple l’any 1294, que va erigir la fortalesa actual. A més, és un dels tres llocs del món que han estat seu papal, juntament amb el Vaticà i el palau d’Avinyó.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Castell de Peníscola.
Vista general del pati d’armes del castell, amb la línia de costa al fons.
L’estàtua de Benet XIII, o papa Luna, a l’entrada del castell.
Mirador situat damunt les dependències pontifícies, on residia el papa Luna, amb la mar Mediterrània al fons.
Visitants passen per les diferents dependències del castell de Peníscola.

Actualment, es pot accedir a la fortalesa i se’n poden visitar múltiples sales. De fet, el 2023, va batre el rècord de visitants, amb un total de 327.677. Això va representar un increment del 14% respecte de l’any anterior.

Font dels Banys

És una de les principals atraccions del balneari natural de Montanejos (Alt Millars). És una deu amb un cabal aproximat de 6.000 litres per minut que manté una temperatura constant de 25 graus. A més, l’aigua té propietats biològiques beneficioses per a la salut.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Font dels banys de Montanejos
Font dels banys de Montanejos
Font dels banys de Montanejos

Ara bé, si fins fa uns anys era un espai de descans i relaxació, ara és un indret com més va més massificat i visitat per centenars de persones tot l’any.

Muralla Roja

Una de les obres més conegudes de l’arquitecte barceloní Ricard Bofill és la Muralla Roja de Calp (Marina Alta). És un edifici d’estètica constructivista, format per cinquanta apartaments distribuïts en una mena de laberint, i situat a la urbanització la Mançanera, a la vora del mar. La construcció respon a un pla geomètric de creu grega que s’agrupa deixant les torres de serveis en la intersecció de les creus i amagant patis secrets, terrasses amb vistes al mar, piscines a l’aire lliure i solàriums.

Aquests darrers anys, el conjunt d’edificis ha esdevingut molt conegut gràcies a les xarxes socials. A més, l’any 2021, Netflix va estrenar la sèrie Squid Game, que incorpora escenografies inspirades en la construcció de Bofill. Això encara el va fer més popular.

A més, els veïns que viuen a l’edifici estan farts de les visites de curiosos que s’hi acosten per veure’l i fotografiar-s’hi. De fet, malgrat que l’any passat se celebrava l’any Bofill i la construcció feia cinquanta anys, la comunitat de propietaris va decidir de restringir-ne les visites a l’interior.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any