09.07.2021 - 21:50
|
Actualització: 09.07.2021 - 22:04
Mai no hi ha hagut un moment millor per a repensar les vacances. El turisme internacional ha estat malmès per la pandèmia i és probable que la indústria dels viatges no pugui recuperar-se en un futur pròxim.
Les restriccions mundials de la covid-19 han reduït les opcions de viatjar arreu del món a un mosaic confús de recomanacions i mesures sanitàries. S’han relacionat els turistes de l’Eurocopa amb els rebrots i Austràlia ha imposat de nou la normativa sobre viatges nacionals i internacionals per mirar de controlar la propagació del virus.
A llarg termini, hem de fer més sostenible la manera de viatjar. Els avions causen el 5% de l’escalfament global produït per l’activitat humana. El turisme també ha de ser més inclusiu. Al Regne Unit, l’1% de la població agafa el 20% dels vols a l’estranger. Cal repensar com han de ser les vacances perquè el model actual contribueix al canvi climàtic. El turisme té alguns aspectes positius, però l’impacte negatiu és molt superior.
Ara, hi ha models turístics alternatius que en lloc de prioritzar el cost econòmic, se centren en la mentalitat. Es basen en les maneres com la filosofia ens pot ajudar a repensar com viatgem i explorar opcions més accessibles i sostenibles.
El turisme ens treu de la rutina i ens dóna l’oportunitat de relaxar-nos. Fer alguna cosa desconeguda és una oportunitat per a aprendre. Però no cal recórrer distàncies llargues per obtenir aquests beneficis.
Turisme microdomèstic
És el que passa dins d’un espai reduït. Podrien ser habitants d’illes petites que en viatgen d’un costat a l’altre, per exemple. O visitar un allotjament que veiem des de casa. Fins i tot viatges minúsculs que poden portar a un espai completament diferent que permeti de desconnectar.
Perquè un lloc proper pot resultar desconegut. Entrar en aquests espais ofereix la possibilitat de deixar enrere els hàbits i permet que la gent es relaxi i es retrobi amb si mateixa i amb els altres. La distància psicològica més que no pas la geogràfica és el que compta.
Viatges virtuals
Fins i tot és possible fer vacances sense sortir de casa. Els viatges virtuals consisteixen a descobrir paisatges digitals. Poden ser recreacions d’espais físics, com la Galeria dels Uffizi de Florença, a Itàlia. També es pot alternar amb mons imaginaris, com ara els videojocs de món obert.
Els viatges virtuals permeten d’accedir a espais estimulants emocionalment i intel·lectualment. Per exemple, el videojoc Animal Crossing es va fer molt popular el 2020. Els jugadors poden fer servir jocs com aquests per escapar-se de la reclusió i viatjar a un espai segur i relaxant. Si es comparteix amb amics en línia, el turisme virtual pot ajudar a combatre l’estrès, l’avorriment i l’aïllament del confinament.
Psico-geografia
Trobar destinacions turístiques alternatives no vol dir anar a un lloc nou. Podem trobar coses que no ens són familiars als nostres entorns quotidians. El barri, l’espai de treball i casa nostra configuren la manera de pensar i d’actuar. La familiaritat que tenim amb aquests espais ens fa insensibles als seus efectes.
La psico-geografia ens pot fer sensibles a aquests entorns. S’han d’aplicar unes tècniques desenvolupades originalment pel filòsof Guy Debord, anomenades “a la deriva“, que ens poden ajudar a ser més conscients de l’entorn i de com ens fa sentir i comportar-nos.
La psico-geografia implica deixar-se endur, tant físicament com mentalment. Això vol dir fluir per qualsevol paisatge sense cap objectiu concret. La idea és veure què us interessa del vostre dia a dia, seguir els instints i descobrir on us porten. Deambular i reflexionar pot dur a llocs sorprenents.
El turisme microdomèstic i els viatges virtuals ens ensenyen que no cal anar lluny de casa per descobrir coses desconegudes. En canvi, la psico-geografia ens anima a tornar a vincular-nos amb espais físics i digitals que no valoràvem prou.
Brendan Canavan és professor de màrqueting a la Universitat de Nottingham. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
