Sentim un cert tuf d’indústria estancada

El PIB de Catalunya ha crescut d’un minso 0,1% intertrimestral, segons l’avanç de l'Idescat · La xifra augmenta fins al 6,4%, si es compara el primer trimestre amb l'any passat, gràcies als serveis, que creixen d’un 8,9%

Jordi Goula
Jordi Goula
06.05.2022 - 19:50
Actualització: 07.05.2022 - 10:01
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El producte interior brut (PIB) de Catalunya mostra un creixement interanual del 6,4% el primer trimestre del 2022, segons l’estimació avançada aquest matí per l’Idescat. En termes intertrimestrals, la taxa de variació se situa en un minso 0,1%, que significa pràcticament un estancament de l’activitat.

De totes maneres, sobre la fiabilitat d’aquest avanç de l’Idescat, cal dir el mateix que comentava fa uns dies l’INE sobre la comptabilitat de l’estat. “La dificultat inherent al mesurament estatístic dels canvis de conjuntura i del context econòmic tan bruscs, com els que vivim aquests mesos, fan preveure que les futures revisions dels resultats publicats avui siguin d’una magnitud més gran que l’habitual.” En el cas que ens ocupa, els resultats que es van sabent del març, i que no entraven en els càlculs fets, probablement faran canviar les estimacions. Sobretot, perquè no ha estat un mes gaire bo, amb els efectes negatius de les primeres setmanes de l’esclat de la guerra a Ucraïna.

Tenint present aquesta premissa, en els resultats per sectors, les diferències que apareixen entre si són molt notables. Comencem per dir que el creixement interanual iguala el registrat a tot l’estat espanyol. I, tot seguit, que els serveis han salvat el trimestre, amb un creixement interanual del 8,9%. Les branques que més han contribuït a assolir aquest creixement són les relacionades amb el turisme (transport aeri, hoteleria, restauració i agències de viatges), fruit de la normalització de la mobilitat turística, i dels punts de partida molt baixos. També mostren un dinamisme notable el comerç a l’engròs, l’emmagatzematge, les activitats jurídiques i la publicitat.

Per la seva banda, la indústria registra un minso increment del 0,4%, amb un alentiment continuat d’ençà del tercer trimestre del 2021. És lògic, atesos els problemes de logística i retards en la recepció de components que ha tingut. De totes maneres, cal destacar que les branques que han tingut un comportament més positiu han estat l’energia elèctrica i el gas, la química i l’alimentació. En canvi, la fabricació de vehicles de motor manté reduccions de producció significatives. La construcció ha mostrat una taxa de variació de l’1,7%, que també és baixa i manté el nivell del trimestre anterior; i l’agricultura registra una disminució del -4,0%.

Una cosa que m’ha sorprès és que les dades de l’Idescat són pitjors que les que va avançar aquesta setmana l’AIREF, que, a partir de la dada oficial per a tot l’estat de la comptabilitat estatal de l’INE, la distribueix per comunitats. En aquell cas, el creixement interanual de Catalunya era del 7% i l’intertrimestral del 0,4%, davant el 6,4% i 0,1% de l’Idescat. Els sistemes de càlcul són diferents. Vet aquí la diferència. Ho he demanat a l’Idescat i m’han respost: “A diferència de l’AIREF, que fa servir una metodologia economètrica per a combinar diferents indicadors globals en relació amb el PIB de les comunitats autònomes, l’estimació de l’Idescat és constructiva i s’elabora per parts, en funció del pes relatiu de cada branca d’activitat i dels seus indicadors específics.” Són dos mètodes de càlcul diferents. Un va de dalt cap a baix, i el de l’Idescat, de baix cap a dalt. Veurem què passa amb les dades definitives.

Em preocupa l’estancament de l’economia (+0,1%), amb una inflació del 9,8% (març). S’assembla molt a un flaix de la temuda “estagflació” de què parlen els economistes. En aquest sentit, aquest matí també s’ha fet públic l’índex de producció industrial, corresponent al març, i abona aquesta idea d’estancament a la indústria, és clar. El creixement interanual a Catalunya és del 0,1% i el del trimestre sobre l’any passat cau un 1,4%. Penso que hi té alguna cosa a veure el fet que, precisament al març, la producció industrial alemanya va caure d’un 3,9%, segons que hem sabut avui. La indústria a Europa no passa un bon moment.

Malgrat tot, sembla que l’abril ha trencat una mica la dinàmica pessimista dels mesos anteriors. L’ocupació ha anat més bé, els preus al consum han alentit una mica el creixement desmesurat i les vendes a les botigues catalanes, segons l’Indicador de Comertia, han anat molt millor que el 2019, per l’efecte Setmana Santa. De fet, queda clar que els serveis han agafat el relleu a la indústria i van acabar el trimestre amb més empenta, fet que han reafirmat durant el mes d’abril. Els directors de compres (PMI) ho han fet notar aquesta setmana en la seva anàlisi del mes passat.

En la conclusió global, diuen que l’abril va ser un mes bo per als serveis i d’estancament amb problemes per a la indústria. “En els serveis es va observar un creixement de l’activitat i un repunt de les noves comandes. Els enquestats van comentar àmpliament que la relaxació de les restriccions per la covid-19 van tenir un paper clau per a donar suport a una demanda més gran del mercat.” Curiosament, assenyala que l’expansió va provenir predominantment de clients de l’estat, “atès que les vendes a l’estranger i l’activitat turística sembla que van una mica endarrerides, per la incertesa causada per la guerra a Ucraïna i l’impacte causat als pressuposts domèstics per l’augment de les factures de l’energia i dels serveis públics”.

En definitiva, sense poder certificar res, sembla que l’abril ha mostrat una lleugera millora després dels dos forts sotracs del primer trimestre: l’òmicron al gener i la guerra d’Ucraïna al març. Mentre avui el virus sembla controlat, la guerra presenta molts dubtes i causa danys col·laterals a dojo. La seva durada és clau per al futur d’Europa i per al nostre. Però, ara com ara, ningú no gosa dir-ne res.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies