El dia 3 d’abril la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) demanava per carta al president del govern espanyol que, mitjançant un reial decret llei, s’obligués a liquidar els pagaments pendents i obligatoris a proveïdors, que en el cas de les companyies del Mercat Continu i les administracions públiques sumava 130.000 milions d’euros.

La PMcM argumentava que era la mesura que menys cost tindria i que era fonamental d’assegurar el manteniment de la cadena de flux d’efectiu: les empreses han de pagar i cobrar. La necessitat de finançament extern seria notablement inferior si les pimes i autònoms poguessin fer líquid allò que se’ls deu, les seves factures pendents de cobrament. A mi em va semblar una bona idea i així ho vaig manifestar. Bé, ha passat un mes i mig i és obvi que no s’ha fet res d’això, mentre que als països més raonables del voltant es feien arribar diners, en lloc d’optar per crèdits bancaris avalats per l’estat, com ha passat a l’estat espanyol.

Tots sabem que, històricament i fins al començament de la pandèmia, els autònoms, micropimes i pimes, han estat sempre els més perjudicats pels impagaments dels seus proveïdors, sobretot de grans companyies i de les administracions públiques. ‘La crisi del coronavirus minva la seva liquiditat –ja abans afectada precisament per la morositat dels seus clients– fins al punt que comencen a no poder pagar a termini els seus clients; la cadena de pagaments és més fracturada que mai’, ha denunciat el president de la PCmC, Antoni Cañete.

Les seves paraules es fonamenten en una enquesta –’Enquesta sobre l’abast de la Covid-19 en matèria de pagaments a proveïdors’– que es va fer aquestes setmanes passades i que avui s’ha presentat. El resultat que dóna és esfereïdor, però lògic. Resulta que per al 39% dels enquestats els que més triguen a pagar-los són els autònoms i les micropimes, i per al 35%, les pimes. D’acord amb la PMcM, aquest canvi posa en evidència que aquestes petites empreses novament són les menys protegides pels ajuts de l’estat i, per tant, les que en rebran més greus conseqüències.

‘Si el govern hagués activat el feix de mesures que hem anat demanant per agilitar i assegurar els cobraments i els pagaments, injectaríem saba des de l’arrel a tot el nostre entramat empresarial i es crearia una autèntica cadena de pagaments. En realitat, no demanem res d’excepcional: simplement, que es compleixi la llei’, afegeix Cañete.

En el període en què es va fer l’enquesta, el 53% de les empreses es trobaven obertes amb restriccions, el 38% obertes sense cap mena de restricció i el 9%, tancades. Segons el 78%, la crisi del coronavirus afecta molt el seu negoci. Fins al punt que el 94% de les empreses ha vist com les seves vendes han disminuït d’ençà que va començar la pandèmia, amb un percentatge de reducció mitjà del 58%.

L’anàlisi de la PMcM també reflecteix la realitat conjunta del sector privat i del públic. Des que ha començat la crisi de la Covid-19, l’allargament dels terminis de pagament per les administracions públiques ha estat percebut pel 28% dels participants, i el provinent de la part del sector privat, pel 70% dels entrevistats.

D’acord amb els resultats obtinguts en la investigació de la PMcM, el fet que més preocupa a curt termini és la manca d’activitat (82%), la falta de liquiditat (61%), el manteniment de la plantilla (42%), les complicacions burocràtiques (15%) i la falta de subministraments (9%).

En vista d’aquests resultats, som precisament on no volíem ser ni hauríem de ser. Però és que hi ha un fet addicional que cal tenir en compte. Si són les grans empreses que retarden pagaments, no els passa res. Els proveïdors aguanten com poden, per la por de perdre el client. Però la cosa canvia radicalment si ho fan les petites o els autònoms, perquè els seus proveïdors seran cada vegada més exigents amb ells i acabaran no servint comandes si no es paguen al comptat. És una situació injusta i, malauradament, no pot sorprendre ningú, perquè era cantada si hom no els feia arribar liquiditat amb urgència.

L’enquesta demostra la necessitat que es prenguin urgentment mesures per a aquestes empreses, que posin fi a la xacra de la morositat. Aquestes empreses donen suport a totes les propostes de la PMcM, especialment algunes demandes històriques de l’entitat, com ara que el govern espanyol no obligui les empreses a liquidar l’IVA facturat i no cobrat (suport del 72%) o que torni els IVA pendents de compensar (54%).

També demanen que s’agilitin els tràmits burocràtics (60%) i insisteixen que, amb un reial decret llei, s’obligui les administracions públiques i les grans companyies, amb balanços sanejats i capacitat de finançament, a liquidar urgentment els pagaments pendents a proveïdors (57%). Els faran cas ara? Malauradament, no ho sé.

La veritat és que totes aquestes demandes em semblen lògiques i poc costoses per a l’estat. La cadena de pagaments es va trencant i el problema es pot agreujar si no s’hi fa res. Els crèdits ICO no funcionen amb l’agilitat que caldria i el retard en el pagament dels ERTO afegeix llenya al foc que ja crema molts autònoms. La situació va arribant a un límit que no deixa cap més sortida que la desaparició de bona part del teixit de microempreses, pimes i autònoms. Un teixit que, si arriba a minvar molt, no serà fàcil de tornar a construir. I el cost social, serà incalculable. El govern espanyol hi té l’última paraula…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.