El Tsunami Democràtic ha ocupat aquest matí unes quantes oficines de CaixaBank a sis comarques diferents. Desenes d’activistes han entrat a les oficines del carrer de Buenos Aires de Barcelona; la del passeig de Pere III de Manresa; la de la plaça de Sant Joan de Vilafranca del Penedès; la del carrer de l’Església de Calella; la de la plaça de Maluquer i Salvador de Granollers; la del Raval de Montserrat de Terrassa, la de l’avinguda del Maresme de Mataró i les de la Rambla i la plaça del Doctor Robert de Sabadell.

Aquesta acció ja es va fer ahir en una oficina de Gràcia, a Barcelona, i avui s’ha repetit.

➡ Nova seguda a #Manresa a la seu de @caixabank del Passeig Pere III, 28.
Vine a seure i a donar suport!

👉#LaForçaDeLaGent pic.twitter.com/LP44YD57mc

— Tsunami Democràtic (@tsunami_dem) September 26, 2019

➡ Nova seguda a #Vilafranca a la seu de @caixabank de la Plaça de Sant Joan, 2.
Vine a seure i a donar suport!

👉#LaForçaDeLaGent pic.twitter.com/ULVA5iPAy5

— Tsunami Democràtic (@tsunami_dem) September 26, 2019

El @tsunami_dem ocupa la seu de CaixaBank de Calella i demana a tothom que hi vagi! (C/ Església,87, Calella). Assenyalem-los, aquesta empresa finança la repressió! pic.twitter.com/ysXnthThy7

— Ferran Dotras (@FerranDotras) September 26, 2019

La plataforma denuncia en un manifest que CaixaBank va finançar una campanya del govern espanyol de Mariano Rajoy (PP) contra el referèndum d’autodeterminació de l’1-O de 2017: ‘Les decisions sobre el futur de Catalunya les han de prendre els ciutadans i ciutadanes del país i no les grans empreses de l’Íbex-35 organitzant campanyes de la por.’ En un text que reparteixen entre el públic, denuncien que CaixaBank fa passar per davant ‘els seus beneficis milionaris’ a l’exercici dels drets socials, com el dret d’habitatge, al medi i a una vida digna.

Tsunami Democràtic: què és i qui hi dóna suport?

‘Avui seiem aquí, de forma no-violenta però ferma, per recordar a tots els directius de les empreses de l’Íbex-35 que en una democràcia és inacceptable contribuir a l’estratègia de la por quan la ciutadania expressa les seves demandes polítiques o socials per vies democràtiques’, diu el document.