El TSJC fa el primer moviment per a l’aplicació de l’amnistia

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
11.06.2024 - 11:07
Actualització: 11.06.2024 - 20:13

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha mogut fitxa per a la possible aplicació de l’amnistia a la causa pendent de judici contra la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga; el dirigent d’ERC al parlament i ex-secretari de Vice-presidència, Josep Maria Jové; i el president del Port de Barcelona i ex-secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, per presumpta desobediència en els preparatius de l’1-O. El mateix dia que ha entrat en vigor la llei, ha donat a les parts deu dies perquè presentin al·legacions sobre l’arxivament de la causa per l’amnistia. La mateixa sala, encapçalada pel president, Jesús Maria Barrientos, ha fet la mateixa petició en relació amb les causes que ja han tingut una condemna i que entren dins de l’amnistia: la condemna per desobediència pel 9-N del president Artur Mas, de l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i de l’ex-consellera Irene Rigau, de manera que quedin sense antecedents penals; la del president Quim Torra, i les de l’ex-conseller Bernat Solé i l’ex-diputat Pau Juvillà, també per desobediència.

Justament avui els advocats d’ERC han presentat a diversos jutjats els escrits demanant l’aplicació de la llei d’amnistia a més d’una trentena de causes en què hi ha persones vinculades al partit que en són beneficiàries. Entre aquestes, la que afecta Jové, Salvadó i Garriga, que ja tenien data per al judici, entre el 27 de setembre i el 29 de novembre. La fiscalia demana set anys de presó per a Jové i sis per a Salvadó per malversació agreujada i prevaricació per l’1-O, i un any d’inhabilitació i una multa de divuit mil euros per desobediència.

El president Quim Torra fou condemnat per desobediència per no haver retirat de la façana del Palau de la Generalitat la pancarta de suport als presos polítics i els exiliats i els llaços grocs durant la campanya electoral quan la JEC li exigia. Per això fou inhabilitat i expulsat de la presidència de la Generalitat. L’amnistia aplicada al seu cas li esborraria els antecedents penals.

Pau Juvillà també fou condemnat per desobediència per no haver retirat els llaços grocs del seu despatx a la Paeria tal com li exigia la JEC, i la condemna en primera instància li va costar també la inhabilitació sobrevinguda com a diputat de la CUP a parlament.

I Bernat Solé fou condemnat quan exercia de conseller d’Acció Exterior per un delicte de desobediència arran del seu paper com a batlle d’Agramunt durant el referèndum del Primer d’Octubre. 

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any