El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat l’absolució de tots els activistes que el 23 de febrer del 2018 es van encadenar davant el Palau de Justícia de Barcelona contra el 155 i a favor dels presos del procés, perquè van actuar de forma pacífica i emparats pel dret a la manifestació. En la sentència, la sala d’apel·lacions de la sala civil i penal del TSJC desestima el recurs de la fiscalia i ratifica l’absolució dictada el febrer del 2020 per l’Audiència de Barcelona, que va estimar que els acusats van ser pacífics, no van alterar l’ordre públic i no van impedir l’accés a l’edifici durant l’hora en què van estar encadenats, en què com a màxim van faltar al respecte els agents, una pràctica actualment despenalitzada.

Coincidint amb el 37è aniversari del cop d’estat del 23-F del 1981, diversos membres dels CDR es van encadenar al Palau de Justícia per exigir la llibertat dels presos polítics i denunciar la repressió de l’estat i l’aplicació del 155.

La sala d’apel·lacions del TSJC subratlla a la sentència, que es pot recórrer davant el Suprem, que la protesta “sempre va ser pacífica”, ja que els activistes no van impedir “en cap moment” que els Mossos d’Esquadra els tallessin les cadenes i que, encara que també van ocupar breument la calçada, no es va produir cap col·lapse circulatori ni danys al Palau de Justícia ni lesions a cap agent: “Si totes aquestes circumstàncies les posem en relació amb el dret constitucional de manifestació, reunió, llibertat d’expressió i protesta, veiem que no va existir cap conflicte ‘greu’ amb cap altre dret, ni amb la llibertat de circulació de les persones, ni amb l’ordre públic, ni amb el normal funcionament de l’activitat dels òrgans judicials situats a l’interior del Palau de Justícia.”

Segons el TSJC, si es busca un “equilibri just” en aquest cas, “criminalitzar els acusats pel fet que en l’exercici del seu dret de protesta decidissin no treure’s les cadenes i abandonar el lloc davant el requeriment policíac, presentant en tot moment una conducta pacífica, suposaria deixar buit de contingut i desvirtuar la naturalesa dels drets fonamentals que els emparen”. Per aquest motiu, considera que l’absolució dictada per l’Audiència de Barcelona s’ajusta a dret, ja que l’actuació dels activistes “no podria més que suposar”, com ja va establir el tribunal, “una falta de respecte a agents de l’autoritat actualment despenalitzada” i per la qual existeixen d’altres mecanismes sancionadors “menys lesius” com la Llei de Seguretat Ciutadana. “El dret penal és l’última ràtio i un dels seus principis fonamentals és el d’intervenció mínima”, al·lega el TSJC.

Segons l’alt tribunal català, mentre l’Audiència va fer una valoració del cas “lògica i racional” des de la perspectiva constitucional, la fiscalia –que va demanar fins a dos anys i mig de presó per desobediència, resistència a l’autoritat i desordres públics–, pretenia ara una aplicació “literal” dels delictes “completament desvinculada del dret de reunió, llibertat d’expressió, manifestació i protesta”. Però el tribunal s’oposa al criteri de la fiscalia i conclou que la conducta dels acusats “no pot ser valorada en abstracte, és a dir, desvinculada de les circumstàncies concurrents de temps i espai”.

Segons la sala, com es tractava d’una concentració d’unes 200 persones, en suport als encadenats, els agents haguessin trigat molt més temps a desallotjar-les “si ho haguessin volgut”. “Però no ho van voler, ja que es va tractar d’una protesta completament pacífica, amb gent de totes les edats, sense moments rellevants de tensió, sense insults cap a la policia, només esbroncs o crítiques quan agafaven una persona d’edat o algun manifestant d’una manera més contundent”, subratlla el TSJC.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.